SEGUIR
SEGUIR
Mónica Oltra ha anunciat aquest dimarts la seva dimissió com a vicepresidenta de la Generalitat, portaveu del Govern de Ximo Puig, consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives i diputada a les Corts Valencianes. La líder de Compromís se centrarà a defensar-se de la molt sovint imputada per la gestió d'abusos a una menor tutelada per la qual ha estat condemnada a una pena de cinc anys de presó el seu exmarit.
Pesa on vius segur en principi, Oltra ha acudit a la reunió de l'Executiva de la coalició, on ha comunicat la decisió. Molt pocs minuts després, el dirigent va fer una roda de premsa en què va explicar que marxi perquè no sigui “la coartada” perquè els socialistes expulsin un Compromís del Govern autonòmic.
[Mònica Oltra fora a canvi de cent dins]
“Si fan fora Compromís del Govern, no serà per mi. Me'n vaig amb la cara ben alta, però amb les dents estretes. Perquè aquesta història passarà a la història de la infàmia política, jurídica i mediàtica d'aquest país”, ha asseverat, alhora que ha reiterat que, sense la presència de la coalició a l'Executiu, les polítiques d'esquerra del Botànic –el tripartit junt amb Unides Podemos- no tiraran endavant.
[Maite, la nena víctima dels abusos sexuals de l'exmarit d'Oltra que va ser emmanillada i ningú no va creure]
Una determinació que va començar a rondar pel seu cap arran de “tot l'atac mediàtic” després del dur escrit de la Fiscalia sol·licitant sud imputació i que no ha comunicat prèviament al president Ximo Puig, que les últimes hores havia redoblat la pressió perquè la sortida d'Oltra del Consell serà imminent.
“Senyor president, aquesta és la meva decisió”, ha dit, visiblement afectat, mirant les càmeres. Preguntada per si hagués esperat el seu suport en aquesta qüestió, ha respost que “és clar que ho hagués esperat”, o “jo ja fa temps que no espero res”. La relació d'Oltra amb Puig es veu greument afectada per la decisió unilateral del líder socialista d'Avançar a les eleccions autonòmiques del 2019, cosa que des de Compromís es va veure com una traïció. Va ser, precisament, durant la negociació per reeditar el pacte progressista després dels còmics, “l'únic cop” que van parlar de la possibilitat que s'escenari mengi aquest, en què el president la cessés o la forçara a dimitir.
Imatge de la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, anunciant la seva dimissió aquest dimarts en roda de premsa – MIKEL PONCE
"Em costa aquesta decisió perquè guanyen els dolents", ha assenyalat. “Estem donant el missatge que qualsevol polític que no doni suport als poderosos, s'ho carregaran amb denúncies falses, amb guerra bruta als tribunals, amb mentides”. “No és una qüestió personal, és una qüestió política. I això és el que em fa mal a l'ànima”, ha subratllat.
Sobre tornar a la primera línia política si arxiven la causa: “Això ja no és cosa meva. Depèn de moltes coses”. Ara l'Executiva de Compromís haurà de decidir qui ocupa els càrrecs de portaveu, vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives.
També correrà la llista de la col·lació a les Corts Valencianes: “No necessito estar aforada. Si no sóc digna d'estar al Govern, menys d'estar a la Cambra de representació popular”. “Aquest cercle diabòlic i endogàmic, avui es trenca”, ha conclòs.
Un anunci final
La vicepresidenta va arrossegar sis dies de molta pressió després de fer-se pública dijous passat la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia que la crida ha declarat com a investigada el 6 de juliol. Els seus socis de Govern del PSPV no estaven disposats a tornar a presenciar una roda de premsa monogràfica sud la situació judicial del portaveu del tripartit com la de divendres, en què Oltra va reiterar la seva innocència per justificar que no dimitiria davant una cataracta de preguntes per part dels periodistes.
L'acte que Compromís va celebrar dissabte a València, una mena d'homenatge en què va poder veure els principals líders de la formació ballant sobre l'escenari, no va contribuir a calamar els ànims. Ja dilluns, Ximo Puig va ensenyar la porta de sortida al seu número dos, -“No estic per a festes”, va dir-, animant els seus companys a la Generalitat a reflexionar de manera “coral” per evitar el desgast de l'Executiu progressista a una any de les eleccions i davant del triomf del PP a Andalusia.
Tot i que des de Compromís es va posar el focus en què qualsevol decisió unilateral de Puig suposaria la fi de l'acord de Govern, algunes veus autoritzades del partit -comme la de l'alcalde de València, Joan Ribó- han incidit aquests dies en què la defensa de la figura de Mónica Oltra no estava renyida a reflexionar sobre el vessant col·lectiu d'aquest assumpte.
successió
Després de la reunió de l'Executiva, els quatre portaveus de les diferents forces que conflueixen a Compromís han clar que seran ells els que consensuaran les pròximes hores, que líder del partit ha de succeir Mónica Oltra en els seus càrrecs al Consell i els ho traslladaran al President de la Generalitat.
L'única cosa que han confirmat és que serà una única persona -probablement d'Iniciativa, la formació de la ja exvicepresidenta, per guardar l'equilibri de forces- la que ocuparà totes aquestes funcions. Encara que es valorarà en el seu moment, no descarten que Oltra sigui cap de cartell per als comicis de 2023 i quan el seu cas ha arxivat, en el que considera un pas enrere per tornar com més força. En aquest sentit, Joan Ribó ha lamentat la manca d'empatia dels seus socis del PSPV en tot aquest sentit. "No és un bon camí per fer un govern de coalició", ha criticat.
Per la seva banda, fonts de Presidència de la Generalitat han mostrat el seu respecte a la decisió d'Oltra -“en la línia de la reflexió” que havia demanat “des del primer moment” Ximo Puig- i han agraït la seva feina Durant el seu temps al Botànic.
Imatge de la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, anunciant la seva dimissió aquest dimarts en roda de premsa – MIKEL PONCE
L'origen del cas
El cas -sumit totalment pel TSJ- en què ara estan imputats Mónica Oltra i tretze funcionaris i càrrecs més d'Igualtat té l'origen en una sentència de l'Audiència de València ratificada per l'alt tribunal: la que va condemnar a cinc anys de la presó a Luis Ramírez Icardi -monitor al centre Nen Jesús de València-, en espera del seu recurs al Suprem.
La sentència posava el focus en la desprotecció a què s'havia sotmès la víctima per part dels que havien de protegir-la -no es va creure la menor el febrer del 2017- i posava en dubte la gestió de la Generalitat des del juny d'aquell mateix any, quan es va posar la denúncia i un jutge va dictar una ordre d'allunyament. A l'agost, quan Oltra rebrà si escau la notificació de la seva actuació, la Conselleria va obrir un expedient “parajudicial”, suposadament per desacreditar la nena de 14 anys. Un relat que han mantingut al llarg de més d'un any fins a sis pronunciaments judicials.
Pesa en les explicacions del vicepresident a les Corts Valenciana de l'abril del 2021, van ser aquests, precisament, els arguments que va utilitzar poques setmanes després la defensa de la llavors menor -representada per l'advocat i líder d'Espanya 2000, José Luis Roberto- i la associació Governa't -presidida per la cofundadora de Vox Cristina Seguí- per dur a terme els fets de forma paral·lela davant els tribunals. Una circumstància per la qual la consellera sempre ha qualificat la causa com a “una cacera de l'extrema dreta”. La formació de Santiago Abascal també exerceix l'acusació popular en la investigació que va obrir el Jutjat d'Instrucció número 15 de València, el titular del qual va elevar l'assumpte al TSJ després de prendre declaració als primers tretze investigats.
Tot i que no hi ha proves directes, els indicis que han anat assenyalant jutges i fiscals en tot aquest procés han estat suficients perquè els magistrats de l'alt tribunal valencià acabessin imputant Oltra pels presumptes delictes, segons la Fiscalia, de prevaricació, abandonament de menors i omissió del deure de perseguir delictes.
L'últim acte de la Sala Civil i Penal apuntava a “una sèrie d'indicis plurals que en conjunt fan sospitar la possible existència d'un concert entre la senyora Mónica Oltra i diversos funcionaris a càrrec seu, amb la finalitat, o bé protegir llavors ha sabut parella o bé protegir la carrera política de l'aforada”.
