La literatura espanyola té cinc premis Nobel de Literatura (sis, si inclou Mario Vargas Llosa, que comparteix la nacionalitat peruana amb l'espanyola): José Echegaray (1904), Jacinto Benavente (1922), Juan Ramón Jiménez (1956), Vicente Aleixandre (1977) i Camilo José Cela (1989). Algun se li ha degut escapar al ministre de Cultura, Miquel Iceta, que aquest dimecres ha dit, en unes declaracions ofertes als mitjans per explicar els plans del seu departament respecte al futur de Velintònia, que Espanya té quatre premis Nobel de Literatura.
“Des del punt de vista de l'ansietat que arouscita aquesta qüestió, que sàpiga que el Ministeri de Cultura ha pres la iniciativa, que ha estat bé a –ha dit, en referència a la casa de Vicente Aleixandre a Madrid, que als propers dies sortirà una subhasta per 4,6 milions d'euros–.
El dia 4 tenim una cita amb Velintònia i amb l'arxiu d'Aleixandre, i espero que sorgeixi d'aquí una proposta que pugui satisfer la legítima pretensió de tenir una Casa de la Poesia, i que un dels quatre que són premis Nobel de literatura tingui reconeixement institucional i tenir cura del seu llegat».
No són quatre els escriptors espanyols llorejats amb el Nobel, el premi més prestigiós de les lletres, sinó cinc. O sis, si s'hi vol incloure. Aleixandre sí que va ser el quart espanyol a guanyar-lo, concretament el 1977, en un premi que es va interpretar com a recolzament internacional a l'obertura democràtica d'Espanya, després de la dictadura de Franco. Precisament Velintonia, el xalet que Aleixandre tenia al centre de Madrid, té un valor simbòlic com a lloc de trobada de l'exili interior al qual es van sotmetre ell i altres grans escriptors de la segona meitat del segle passat, després de la Guerra Civil. Aquest ha estat un dels arguments esgrimits per la Comunitat de Madrid per protegir l'habitatge amb la figura del Bé d'Interès Patrimonial (BIP), en un procés que no ha deixat content ningú.
El primer autor espanyol a guanyar el Nobel va ser José Echegaray, que a més d'escriptor va ser matemàtic, enginyer i fins i tot ministre de Foment i Hisenda. El premi, això sí, se'l van concedir a la categoria de Literatura, compartit amb Frédéric Mistral, “en reconeixement a les nombroses i brillants composicions que, d'una manera individual i original, han reviscut les grandioses tradicions del drama espanyol”. A Jacinto Benavente, l'Acadèmia li va reconèixer “la feliç manera com ha continuat les tradicions il·lustres del drama espanyol” i de Juan Ramón Jiménez va destacar “la poesia lírica, que en idioma espanyol constitueix un exemple d'elevat esperit i puresa artística”.
Camilo José Cela, autor de tan emblemàtiques novel·les com 'La família de Pascual Duarte' o 'La colmena', va escriure el 1989 «per una prosa rica i intensa que amb una inflamació moderada va formar una visió desafiadora de la vulnerabilitat de l'ombre» . Vargas Llosa, peruà nacionalitzat espanyol el 1993, premi Príncep d'Astúries de les Lletres i Cervantes, convenció el 2010 a l'Acadèmia sueca “per la cartografia de les estructures de poder i les imatges mordaces de la resistència de l'individu, la rebel·lió i la derrota «.
