Marlaska va pretendre multar Rajoy al confinament sense proves

Ana I. SánchezSEGUIR

El Govern pretén multar l'expresident de l'Executiu Mariano Rajoy, per caminar a prop del seu domicili penjant el confinament sense comptar amb proves, recolzant-se únicament en uns vídeos emesos per La Sexta que la Direcció General de la Policia va donar per bons sense revisar. "Els elements de què es disposen podrien, com a màxim, tenir la consideració d'índex", va alertar l'Advocacia de l'Estat, l'abril del 2020, segons l'informe intern a què ha tingut accés ABC. "La incoació d'un procediment sancionador, amb els elements de què es disposa, no compta amb garanties suficients que asseguraran l'èxit, la viabilitat, l'encert i la correcció de la resolució", conclou.

Els lletrats es van pronunciar així després de ser consultats sobre la sanció que la Direcció General de la Policia van colpejar per a l'expresident popular i que va ser admesa a tràmit per la Delegació del Govern de Madrid.

Tot això en una setmana. El mateix dia que La Sexta va publicar els vídeos, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va assegurar que estaven “realitzant les investigacions oportunes per comprovar” si Rajoy havia saltat el confinament. "En un estat de dret, el principi de legalitat és un pilar base", va assegurar, advertint que "el nom no determina una aplicació o una altra" de la norma i prometent que l'expresident seria tractat com un ciutadà més. Però segons va revelar i informa de l'Advocacia va passar el contrari ja que el procés de multa contra Rajoy es va posar en marxa precisament perquè era qui era, sans preocupar de si existien les proves necessàries.

Sense data ni identificació

Les alarmes desapareixeran a l'Advocacia en comprovar que l'ofici de la Policia no indicava “si s'ha realitzat alguna tasca d'anàlisi de les imatges que permeti afirmar que no han estat objecte de tractament, modificació o manipulació i que el dia, la hora i lloc on es diu que s'han pres són certs”. En aquesta línia, l'informa va demanar al Govern que tindrà en compte que els vídeos no havien estat enregistrats “per un agent ni per una càmera habilitada en una zona videovigilada administrativament autoritzada”, i que no es van poder, per tant, donar per bons pecats més

L'únic check que va reconèixer haver fet la policia va ser “una comprovació geogràfica sobre el terreny”. És a dir, una verificació que els automòbils que apareixien a les imatges seguien aparcats uns dies després i que les escenes corresponien, per tant, a algun moment de la confinament. Res més. Per això, els lletrats van advertir al Govern que aquest check no era suficient perquè les limitacions de l'estat d'alarm s'havien anat ampliant des del març del 2020. En aquest sentit, li van recordar la «rellevància» de «determinar amb la contundència més gran» possible» la data en què van ser gravats els vídeos.

Els advocats de l'Estat encara van trobar més deficiències legals en la iniciativa i van assenyalar que “sent innegable” que a les imatges apareixia “una persona d'evident semblança física” amb Rajoy, aquesta no va pronunciar “paraula alguna ni, encara menys, se l'identifica a cap moment”.

Per no deixar cap dubte, l'Advocacia va fer un exercici hipotètic considerant que “les imatges accidentals correctes, despleguessin eficàcia probatòria i s'havien identificat correctament Mariano Rajoy”. I fins i tot en aquest cas va tornar ha conclòs que va procedir a incoar una sanció perquè es desconeixia el motiu pel qual l'expresident popular “es podria trobar passejant”.

En aquest sentit, recordava que les restriccions a la llibertat de circulació tenien "una sèrie d´excepcions" que permetien "legalment parlant, circular per la via pública". “Certament es desconeix, a més de tot això, si pogués haver ocorregut una causa que justifiqui el desplaçament”, reblaven els lletrats. En vista de tot això, l'informa que acordarà la incoació de la multa en aquell moment, no era "il·legal per se" però "difícilment" es podria "donar per complert el requisit de la imputació dels fets suposadament constitutius d'infracció".

Eviteu la “precipitació”

Doncs si el Govern insistia tot i així a seguir endavant, l'Advocacia va deixar constància de la jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte que “les actuacions prèvies” són el mitjà per “aclarir fets” que podrien acabar en sancions. I retreia que aquesta investigació, no feta en el cas de Rajoy, era “una garantia contra la precipitation”. Per tot això, els lletrats van concloure "sense entrar en més profundes" que el procés no tenia "dels requisits" necessaris "per sostenir concert la correcció d'un hipotètic acord d'incoació".

Així doncs, l'Advocacia no proposava arxivar el cas sinó fer «diligències o proves complementàries» que permetessin acreditar i provar els fets, atesa la seva «transcendència o gravetat». "Si fos cert, sí que podrien ser mereixedors de sanció", apuntaven els lletrats de l'Estat. Però sempre sobri el fonament d'un acord d'incoació “fundat” i “assentat en raons sòlides i fets”, que asseguressin “l'encert” del procediment i vitéssin que Rajoy pogués “ser objecte d'un procediment sancionador de manera infundada”.

Aquest procés mai no es va realitzar i la multa mai va arribar al domicili de l'expresident popular. La Delegació del Govern ho va justificar que la gran quantitat de multes a tramitar obligava a donar prioritat a les conductes més greus. Però, en realitat, la sanció va ser parada perquè no tenia garanties. "Llegit l'ofici de la Policia, aquesta Advocacia de l'Estat no pot compartir les premisses que s'hi contenen", resumeix el document.

L'informa dels lletrats no recull qui en va sol·licitar l'elaboració. "La consulta es formula mitjançant nota interior remesa per correu electrònic", assenyala vagament. Ni si va ser la Delegació del Govern la que va demanar els vídeos a La Sexta per proporcionar-les a les Forces de l'Ordre, com es va publicar el 2020. així la tesi que van ser pressions polítiques les que van motivar que la Policia albergarà l'expedient sense comptar amb les proves suficients.

Les claus del procés

Difusió del vídeo i proposta de multa

El 14 d'abril del 2020, en ple confinament, La Sexta va emetre dos vídeos en què es va veure Mariano Rajoy caminant només a prop del seu domicili. El material va arribar a la Policia que va elaborar una proposta de sanció, i la va remetre a la Delegació del Govern que el va admetre a tràmit al voltant del 20 dabril.

Consulta a l'Advocacia

L'Advocacia de l'Estat va ser consultada i les alarmes dels lletrats es van disparar en comprovar que el procediment no tenia garanties. I això perquè es basava únicament en els vídeos de la cadena esmentada, sense que n'hagués analitzat la veracitat. "Llegit l'ofici de la Policia, aquesta Advocacia de l'Estat no pot compartir les premisses que s'hi contenen", va advertir el 24 d'abril.

Paràlisi del procés

La multa no arriba mai al domicili de Rajoy. El Govern va argumentar que hi havia sancions excessives i que havia prioritzat les conductes greus, però l'informe de l'Advocacia demostra que va intentar sancionar l'expresident sense proves.