El que pretenia ser una reforma lingüística anunciada a so de bombo i platerets com una cosa històrica és ja una nova crisi entre els partits que formen el Govern català i, al seu torn, entre els quatre que van subscriure i van registrar al Parlament de Catalunya, aquest dijous, la modificació de la Llei de Política Lingüística del 1998. El plant de Junts, un partit dirigit per cop de tuit, ha destapat que la proposta de reforma, signada per PSC, ERC i els comuns, a més de Junts, s'interpreta de diferents formes segons els interessos de cadascuna de les formacions impulsores de la modificació legislativa. Als marges de la iniciativa, els altres quatre partits parlamentaris, Vox, la CUP, Cs i
el PP, que, igual que els promotors, valoren la reforma segons la conveniència i de manera oposada.
Mentrestant, aquest divendres va finalitzar el termini perquè la Conselleria d'Educació apliqués, a tot el model escolar català, l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixa en un 25% almenys el nombre d'hores lectives d'assignatures no lingüístiques truncals o analogues en espanyol. Ordre que el departament que encapçala Josep Gonzàlez-Cambray sembla haver ignorat, segons l'anunci de la plataforma Escola de Tots, que la setmana que ve demanarà l'execució forçosa de la sentència, i, també, per la nota que el mateix conseller va enviar ahir al TSJC.
Tot i que no calia que el conseller, tant que responsable de l'execució de la sentència del 25% tal com digués al seu moment, informés el TSJC, segons fonts del tribunal autonòmic, Gonzàlez-Cambray va remetre igualment al tribunal una nota llistant les iniciatives que des del departament i el Parlament autonòmic han arrencat per, en realitat, intentar eludir l'aplicació de la sentència. Bàsicament, això és elaborant una enquesta “sobre la realitat sociolingüística dels centres educatius de Catalunya”, que el Síndic de Greuges va dur a terme una altra enquesta sud els usos lingüístics a les escoles –en què equipara un assignature acadèmic amb la llengua que parlen els nens al pati i al menjador–, que està en marxa un nou decret del Govern Català que desenvolupa el títol lingüístic de la Llei d'Educació de Catalunya i, sobretot, que està en tràmit la reforma de la Llei de Política Lingüística, en referència a la iniciativa que Junts va dinamitar només vuit hores després de signar-la. Per tant, ni rastre del 25% d'espanyol, que era l'única ordre dels magistrats en sentència ferma.
Divisió de parers
En qualsevol cas, es tracta d'una explosió sense control detonat per part de Junts que, més enllà de demostrar les debilitats del partit que lidera des de Bèlgica Carles Puigdemont i des de Barcelona Jordi Sànchez, ha reflotat les contradiccions del PSC, ERC i els comuns a l'hora d'interpretar la proposta de reforma. Per Eva Granados, portaveu del PSOE al Senat i exdirigent del PSC, “l'acord a què hem arribat dóna compliment a la sentència del TSJC, no cal posar literalment allò que diu una sentència, cal legislar”. Tot i això, per a Jéssica Albiach, líder dels comuns al Parlament autonòmic, “era imprescindible tenir un paraigua jurídic per glaçar la immersió”, davant de la sentència del TSJC i les que podrien arribar, perquè així, “s'impedeix els percentatges” . O compleix amb el TSJC o és un paraigua contra el 25%.
A ERC, per la seva banda, van optar per guardar silenci, després del contundent i breu comunicat de dijous a la nit contra la decisió de Junts, a qui van qualificar d'irresponsables, i van deixar que Pere Aragonès, president de la Generalitat, fixés la posició de la formació que, a les fosques, segueix controlant Oriol Junqueras.
Aragonès va confessar que la proposta de reforma es porta a terme per intentar esquivar l'ordre del TSJC en relació al 25% i per “afavorir la llengua més feble, i la realitat és que la llengua més feble en coneixement i capacitat d'ús en les col·legis i instituts de Catalunya, malauradament, és el català”.
La reforma, a l'aire
Amb tot, el consens anunciat per modificar la Llei de política lingüística tindrà menys de 24 hores. Ara cal veure si PSC, ERC i els comuns s'atreveixen a aprovar la reforma sense Junts. Sources oficials dels socialistes i els comuns van assenyalar que per ells no hi hauria inconvenient. El problema el té ERC, que va formar govern amb Junts, partit que no descarta presentar esmenes per eliminar l?espanyol com a llengua vehicular.
L'acord a quatre, segons diverses fonts consultades per ABC que va participar en la negociació, es va forjar els últims dos mesos amb el protagonisme de l'exconsellera autonòmica d'Educació Irene Rigau i jugant un paper important el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, així com la fundació orgànica del PSC. Els comuns es van sumar al pacte les últimes setmanes.
