Ferraz, 24. Davant del Temple de Debod. Una comunitat de veïns, on ningú no sabia res i tots miraven amb incredulitat l'estrany. A qui preguntava. A qui xiulava per saber més a qui estava damunt de la bastida. Això podia ser l'arrencada d'una crònica de successos, però ens referim, ahir 28 de desembre, a la col·locació en un carrer tan simbòlic d'una lona on figura d'esquerra a dreta Otegi, Echenique, Rufián, Sánchez al mig, com protagonista de l'anunci, i Yolanda Díaz i Irene Montero tancant la cartelleria nadalenca. Anoti's que el fons és vermell, però vermell nadalenc, que el cartell estarà il·luminat, i que el lema que corona aquests polítics és el de: “El Govern de coalició segur que els desitja 2023”. Evidentment, no són coalició ni Rufián ni Otegi, però hi són. Aquesta és i era l'obra, ho faig. Després, l?especulació silenciosa dels veïns. Al barri, al sol, el rètol no es va poder discriminar per la brillantor del migdia. Una òpera que apuntava els focus que il·luminaven els retrats de la coalició i els adlàters sota promesos d'un refresc: 'nones'. Des d'arribat donava diversos números de l'empresa que li ha encarregat el muntatge de les bastides i la lona, que un testimoni va dir que “ha aparegut a les deu del matí o així”. L'il·luminador, suat, ja diem que amb aparença de bon home, va comentar que havien tardat nou hores. Cosa que, com en aquest episodi per al Doctor Jiménez del Paso, caldria posar en quarantena. The finca, van confirmar dos veïns a qui no els ha estranyat que no arribarà el sol, és a la reforma de la façana. Un amiable matrimoni donava veracitat a un altre comentari del barri: “Aquí viuen Rosario i Amaral, sí, des de fa uns danys”. Al mateix portal, un porter, un guardià d'objectiu, de vestit, que en lloc d'estar per ajudar la comunitat anciana, el veïnat suma a sotmetre's a sacs de plàtans i iogurts bio (aquesta zona de Ferraz és molt bio) se n'anava dedicant a mirar amenaçant dos periodistes que anàvem veient i explicant. “Ni pregunteu, ni molesteu”, i amb aquelles mirades que llançava Álvarez Cascos i que tant de joc va donar després a Caiga Qui Caiga. Però per preguntar que no quedi i se'l va requerir per on era el porter de la comunitat. El fanaler, diguem així a qui penja els llums del cartell, va donar quatre empreses diferents quan se li va preguntar, des de CISA a KISA “amb K de Kilo”. El porter, guardià d'objectiu, insistim en el més estricte dels sentits, va ajudar el nostre fanaler amb els últims cables i es va aclarir una mica el misteri. José Luis, “jubilat periodista”, anava pelant la pava amb el de manteniment, que ja tenia la seva anècdota del dia. Luis va argumentar que el càrtel “és denunciable perquè la coalició no és així”. Potser té raó i potser els rens no volen, però així surten a l'il·luminat. Notícia Relacionada estàndard No Cuca Gamarra, a Sánchez: «L'esperit de rebel·lió que va néixer a Ermua és el mateix que ens situa davant del seu Govern» Mariano Alonso El número dos del PP comença el seu discurs amb un minut de silenci per Miguel Ángel Blanco Pasó un motard lent a la vora del cartell, va xiular i va cridar “xoriços i mangants”. Les llengües veïnes, les que no van donar el número, van assenyalar que tot havia estat una iniciativa veïnal. Cert és que en aquesta zona de Madrid els edificis van passant sud revisió de façana, cert que del Senat a Ferraz, assessors, penja-maletes i així veuran el cartell de marres enllumenat. El porter de nas arrufat seguia a la seva. Va preguntar a unes de les empreses referents en aquestes campanyes massives i urbanes, Jmoneo; ni han estat ells (s'ha sentit el teclejar per a la cerca informàtica), ni té constància dels números donats per l'il·luminador d'aquest relat. Que va enrotllar els seus cables, va ser i no hi va haver res.
