SEGUIR
La reunió del Consell de Ministres extraordinaris d?aquest dissabte, que va descobrir un nou decret d?ajudes per combatre l?espiral inflacionista que estarà en vigor fins a final d?any, es va presentar poc més d?una hora. A les deu del matí estaven convocats els ministres ia penes una hora i mitja després la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ja era a l'exterior del complex de la Moncloa sortint amb els seus col·laboradors més estrets. Mitja hora després, al migdia, estava convocada la roda de premsa de Pedro Sánchez per detallar el que s'havia acordat, encara que finalment el president del Govern es va endarrerir una hora, per fer finalment acte de presència a la sala de premsa a tocar de la una de la tarda.
El representant d'Unidas Podemos a la coalició –encara que ara totalment enfrontada a les líders del partit i companyes a l'Executiu, les ministres Ione Belarra i Irene Montero– es va apuntar diversos gols dels que de ben segur presumirà en la seva llarga precampanya amb la plataforma Sumar per ser candidatura a les properes generals. Al decret s'incorporen mesures per les quals feia setmanes que advocava. El xec d'ajudes a les famílies vulnerables, que finalment concreta en 200 euros al mes (Díaz va demanar que fossin 300) per a aturats i assalariats, per compte propi o aliè, que percebin menys de 14.000 euros anuals. També una rebaixa substancial del preu del transport públic, que serà de fins al 50 per cent als mitjans de titularitat estatal (sobretot les rodalies de Renfe) i del 30 per cent en què depenen de les comunitats autònomes i ajuntaments, als que Sánchez va convidar a “completar” amb els seus propis recursos el descompte, per assolir igualment la meitat del seu cost actual. El decret manté també la bonificació de vint cèntims per litre de combustible, una mesura adreçada a conductors i transportistes que tindran continuïtat fins al 31 de desembre.
Però la medalla principal per a la número tres del Govern i titular de Treball no era al decret, que el Congrés haurà de validar ara el proper mes de juliol, sinó en l'acord dels dos socis de coalició per impulsar un “nou impost”, va anunciar el president, “als beneficis extraordinaris”, va dir, de les empreses energètiques. Manca per concretar el porxentatge exacte que es gravarà a elèctriques i petrolieres. Díaz va demanar un deu per cent i Sánchez va admetre aquest dissabte que estan estudiï la taxació aplicada en altres pays i que no li disgusta el model italià, que va començar precisament en un deu per cent per després anar augmentant progressivament.
El que sí que se sap és que, a diferència del que s'ha dit per error pel mateix cap de l'Executiu pendent la seva intervenció, l'impost afectarà els beneficis d'aquestes companyies el present 2022,weights a què la idea és que entri en vigor el 1 de gener de l'any que ve. Es farà mitjançant una proposició de llei conjunta del Grup Socialista i Unides Podem, les dues formacions coalitzades, cosa que obre un nou tràmit parlamentari incert, atès que com sempre passaran del concurs d'altres forces polítiques per tirar-ho endavant. Curant-se en salut, Sánchez va presumir d'altres mesures fiscals que inclouen el decret, com la ja anunciada dimecres passat baixada de l'IVA de la llum del deu per cent al cinc per cent. Unes rebaixes que va xifrar en 3.600 milions d'euros de reducció d'ingressos per part de les Arques de l'Estat.
Suport parlamentaris
De moment, Sánchez va accentuar el missatge que el seu Govern és indiferent a la preocupació social derivada de la pujada exponencial dels preus. I ho va fer amb una mirada retrospectiva a la seva trajectòria, des de la investidura del gener del 2020: “Als plans del Govern no hi figuraven la pandèmia, tampoc l'erupció d'un volcà, encara menys una guerra a Europa. Però sí que estava clar quina havia de ser la resposta davant de qualsevol contratemps, que és protegir les famílies, les empreses, les indústries del nostre país, començant sempre pels més vulnerables, i estenent-les també a la classe mitjana i treballador al nostre país «. I per això, va argumentar, es van aprovar mesures com “els ERTE, la creació de l'ingrés mínim vital, els crèdits ICO, les services directes als treballadors autònoms o els fons Covid, que van enfortir els serveis públics en els pitjors moments de la pandèmia” . .
Sobre els possibles suports a les Corts, primer per convalidar aquest mateix estiu el nou decret aprovat aquest dissabte, i després per a la creació de l'impost a les energies, Sánchez va recórrer a la puntuació habitual en aquests casos, la de donar a sentir que allò que venda de la taula del Consell de Ministres és una síntesi de mesures que en principi, i al seu parer, no han de suscitar un rebuig excessiu de l'arc parlamentari. "Faig una crida a totes les forces polítiques, del signe que siguin, perquè convalidin de manera total i absoluta aquest Reial decret, que conté mesures específiques per a la classe mitjana i treballador, en forma de rebaixa d'impostos", va apuntar en referència a els gravàmens que baixen a la llum. “Probably no sigui el decret que hagin signat el PP i altres formacions, però crec que és un paquet de mesures poderoses, en què es poden sentir reconeguts molts ciutadans”, va remarcar.
La manera de presentar el pla, amb una roda de premsa del mateix president, i amb un Consell de Ministres extraordinari un dissabte, no només respon a les exigències del soci de coalició, sinó també al nou rumb “ideològic” que molts vénen reivindicant a el PSOE, la setmana de la digestió del fracàs electoral a Andalusia, que els socialistes no han dubtat a atribuir l'alta desmobilització del seu electorat. Per a aquest sector del partit, la formació hegemònica de l?esquerra a Espanya ha de prioritzar, ara més que mai, les necessitats urgents dels ciutadans, abans que altres agendes menys conjunturals.
Tancament de files amb el Govern i l'executiu del PSOE
Sánchez va intentar allunyar les especulacions sobre canvis al Govern i al PSOE. Tirant d'ironia, va dir: “Tinc un problema: si ho anés a fer, no ho diria, i si els dic que no ho faré, no em creurien”. El cap de l'Executiu va mostrar la seva “solidaritat” amb tots els seus ministres i va manifestar sentit “molt còmode” amb l'equip que té al Consell de Ministres, i “per descomptat a la direcció federal del Partit Socialista”. Va assenyalar que entendria que els informadors dubtessin d'això, però no, va dir, per la seva “convicció”.
