Simón Casas, a cor obert: “Pedro Haces i Pedro Tamayo són els meus nous socis”

Pedro Haces, conegut com a Don Bull, i Pedro Tamayo són els nous socis de Simón Casas. Així ho ha confirmat el mateix productor anglès a ABC: “Tots dos, amb mi, han recomprat la part que em va comprar Antonio Catalán, que ja no tenia motivació de ser [arran que el seu fill deixés el toreig] i el porxentatge del qual era del 35 per cent». Preguntem per quines accions té exactament Simón Casas avui dia dins del Holding Simón Casas Apoderament, que així es diu jurídicament. Respon sense embuts: “Tinc el 72.5%, sóc el soci majoritari”. -Diuen algunes llengües que està arruïnat. -Això és absolutament fals. Les seves difamacions que han estat alimentades per gent malintencionada. La situació de la meva empresa és molt sana, en cas contrari, no hauria guanyat, per exemple, els concursos guanyats en els darrers tres anys. L?èxit empresarial genera l?enveja. I l'enveja va crear la mala fe. Forma part de la naturalesa humana que hi hagi gent que busqui destroy allò indestructible. Lògicament puc tenir els problemes de qualsevol empresa, però si jo estigués arruïnat, com portaria més de quaranta anys al sector? No tinc problemes amb Hisenda ni amb la Seguretat Social ni a nivell institucional. Estic de puta mare. El meu grup té una solvència contrastada. Treball i pròsper. Som el número 1 en la producció de la tauromàquia quant a volum de negoci, amb altíssima categoria. I ara compto amb Pedro Haces i Pedro Tamayo, dos pesos pesants pel que fa a la solvència de gestió i economia. Simón Casas subratlla la importància d'aquest acord que uneix Mèxic, França i Espanya. “Tots dos tenen un perfil de serietat, que aporta amb la seva experiència empresarial. En el cas de Pedro Haces és un home de molt poder, amb molta influència, una personalitat molt important a l'àmbit sociopolític. És essencial unir forces davant del futur trastornat de la tauromàquia, amb atacs tant a Mèxic com en altres parts del món. La reestructuració del meu grup té una alta prioritat, que és pensar en la protecció del Festa”. I va argumentar: “La prohibició de Catalunya, Quito tancat, Colòmbia amb un nou president que vol prohibir, França amb una proposta de llei per prohibir la Festa… L'esquerra radical no pararà d'atacar. La unió és fonamental, amb un grup molt fort”. El productor anglès fa un relat de la seva trajectòria, des dels seus “42 anys a Nimes amb cinc governs diferents” a Las Ventas: “Simon Casas Production, per mitjà d'UTE, està associat únicament amb Nautalia. Amb Rafael García Garrido m'emporto de puta mare; som socis i amics. Som complementaris i som els millors del toreig quant a la producció empresarial. Passió, experiència i fortalesa”. I recalca: “El contracte de gestió de Madrid pertany a Plaza 1, que és una UTE amb només dos socis, Nautalia i Simon Casas Production [una societat de la qual Simon Casas Apoderament, que és d'Espanya, en té el 99%], i després cada societat és lliure de tenir el seu propi accionariat i els seus socis”. -¿Com ha estat el balanç de la Fira de Tardor econòmicament? -Positiu, econòmic i artístic. Hem potenciat el 12 d'octubre i augmentant el nombre d'abonats. El nostre objecte és arribar als 18 mil. Des que va començar la temporada fins que la tanquem hem creat grans cartells. Quant apoderaments, quant segueixi amb Léa Vicens, Ángel Téllez, Juan Ortega (amb Roberto Piles) i Juan Leal, a l'equip del qual se suma Manuel Amador. “A causa de l'amplitud de les meves activitats taurines, procurar tenir col·laboradors i socis a cada part del meu sector; hom s'ha de nodrir de gent amb visió d'equip i capacitat de treball”. -¿Per què va vendre la seva experiència a l'actual empresa de Saragossa? -No vaig vendre res, la va deixar amistosament Carlos Zúñiga pare, perquè el somni d'aquest home serà ser empresari de Saragossa. En aquest plec hi havia una estupidesa per la qual un tercer es va poder veure de l'experiència d'un altre. A mi han ofert diners, però no n'he venut. Li he donat a qui m'ha donat la gana. I aclareixo que no tinc res a veure amb la gestió de la plaça. Absolutament res. A Simó sembla relliscar-li el que van dir, el que diuen o el que diran. “El mal dels envejosos i malintencionats els ho fan ells mateixos. Tinc èxit gairebé des que vaig néixer.