Els esglaons mecànics d'accés als pavellons de Bilbao Exhibition Centre tornarien a engegar-se aquest dimarts per acollir el WindEurope 2022, considerada la cimera europea de l'energia eòlica. En el curt descens de la zona d'exposicions va resultar difícil no sens aclaparar-se per la potència dels llums dels estands i la imatge de milers de persones (més de 8.000 han visitat la fira) movent-se sense parar entre els centenars d'expositors. Només les màscares recordaven l'aturada de dos anys que han patit les fires i els congressos a causa de la pandèmia.
Giles Dickson, CEO de WindEurope, va destacar, a més, que l'esdeveniment es desenvolupa en un moment “decisiu per a Europa”. En la nostra opinió, la crisi energètica desencadenada per la guerra d'Ucraïna té poc per demostrar la necessitat de plantar-se “una nova política energètica amb menys dependència dels combustibles fòssils”.
És per això que durant la inauguració, Xavier Viteri, president de la negociació renovable d'Iberdrola, tenia un pla per reduir quant la dependència energètica. També demanava “més unió” entre els països europeus per dur a terme un caporal “un impuls real” de les energies renovables perquè, segons ell, l'energia eòlica pot ser l'alternativa nativa perfecta per canviar l'escenari actual d'incertesa energètica. En aquesta mateixa línia, Jochen Eickholt, que al WindEurope estrenava càrrec de conseller delegat de Siemens Gamesa, demanava pendent la seva intervenció “passos clars i decidits” a favor d'una “indústria sostenible”.
Agilitzar els permisos
Perquè si hi ha hagut alguna cosa en aquesta fira han estat peticions als Governs per agilitzar la tramitació dels permisos associats a aquestes instal·lacions. Viteri va fer una crida a “superar els colls d'ampolla” que encara existeix ia implementar marcs reguladors “clars i estables”. “Qualsevol canvi inesperat a la normativa”, advertia, va provocar “incertesa” al sector que culna per traduir-se en una reducció de les inversions. “Fa més de 30 anys que instal·lem parcs eòlics a Europa”, registra Eickholt, una experiència que, al seu parer, ha de servir per “simplificar i normalitzar” els processos de concessió de permisos. “La falta de rapidesa està perjudicant molt el sector”, va lamentar.
Per al conseller delegat de Siemens Gamesa hi ha, a més, un problema afegit que sorgeix del model que s'utilitza per adjudicar les explotacions eòliques. "Proposen petits volums d'explotació", explicava, cosa que segons la seva opinió es tradueix en un increment de la competència que va acabar emetent ofertes a "preus molt baixos". Els preus, asseguren, que "no compten amb l'enorme esforç d'inversió" que fan les empreses i que acaben impactant en totes les indústries que fabriquen components per a l'eòlica.
Ni per a ells ni per a cap dels directius que comptaven entre les més de 330 empreses que s'han reunit aquests dies a Bilbao, no hi ha cap dubte que el futur de l'energia es formarà de molí devent. El sector va tancar el 2021 amb xifres rècord i és considerat un pilar fonamental en la transició energètica. L'any passat aquest tipus d'energia només representa a Espanya el 23% de la producció energètica. Els nostres països són, a més, el cinquè del món quant a potència instal·lada (el segon d'Europa) i el tercer quant a exportacions a nivell mundial.
"És un sector clau per a l'economia espanyola amb més de 250 nuclis industrials que tenen 30.000 llocs de treball professionals", va explicar durant la inauguració Juan Diego Díaz, president de l'Associació Empresarial Eòlica (AEE). Així mateix, el Pla Nacional d'Energia i Clima es marca com a objecte duplicar la capacitat elèctrica actual per a l'any 2030, on se suposa, segons els càlculs de l'AEE, més de 60.000 forats de feina. "L´energia eòlica és l´element central d´un nou model econòmic més resistent i independent de l´exterior", afegia.
Mirant a la mar
En aquest futur, la indústria de l'energia elèctrica mirarà amb una atenció especial els entorns marins, per la qual cosa tot està pensat per augmentar la capacitat de generació elèctrica mitjançant la instal·lació dels mateixos molins a l'oceà. S'espera que el mercat eòlic marí flotant mundial arribi als 21 GW de capacitat instal·lats l'any 2035, dels quals Espanya espera que 3 es trobin en punts propers a costa abans del 2030.
Iberdrola va ser una de les empreses pioneres de l'eòlica terrestre i ara apunten a l'eòlica marina com una dels seus “vectors de creixement” més grans. L'energia basca ha provat el marc del WindEurope per presentar noves propostes tecnològiques que gràcies a les infraestructures que aconsegueixen una gran estabilitat permeten aprofitar el vent que bufa lluny de la costa.
Navantia ha portat a Bilbao el seu projecte Seanergies amb què intentarà impulsar les seves activitats relacionades amb l'eòlica marina i l'hidrogen. L?empresa assegura que espera que el projecte es consolidi amb una facturació anual de 350 milions d?euros. Repsol, per part seva, ha signat un acord amb el líder energètic danesa Ørsted que compta amb una àmplia experiència en la instal·lació de parcs eòlics marins.
