“No et fiquis on cobreix!”, és una de les frases que se sol escoltar a les platges espanyoles cada estiu. “Aquí fas pastís?” solen preguntar als pares als més petits. Una qüestió que els enginyers del món de l'eòlica marina es pregunten per instal·lar parcs marins o offshore al litoral nacional.
Els molins a alta mar ajusten les seves aspes o en terminologia naval les espelmes per convertir-los en l'alternativa als combustibles fòssils. El 2021 passat, l'offshore va generar 35,3 gigawatts (GW) d'energia, cedint un terç dels britànics. Una carrera on Espanya “té com a objectiu produir entre un i tres Gwh el 2030”, segons paraules de la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera.
"Al mar no tenim res instal·lat", apunta Tomás Romagosa, director tècnic i coordinador del grup de treball d'eòlica marina de l'Associació Empresarial Eòlica (AEE).
A deu en un país amb més de 6.000 quilòmetres de costa i això s'exemplifica a la frase: “Fes pastís?”. La resposta és no. “Les nostres costes tenen molta profunditat”, adverteix Romagosa. «És un aspecte força clau que diferencia Espanya del nord d'Europa», explica Antonio Turiel, investigador del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar.
El mar que banya el Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos compta amb una profunditat mitjana de 700 metres. “És un mar molt suc i fortament antropitzat”, assegura Turiel. Aquestes aigües concentren el 64% dels GW generats per l'eòlica marina el 2021. “A Espanya és molt estreta i arriba aviat al talús continental on, de sobte, arribes a profunditats de 2.500 metres a la Mediterrània i fins a 4.000 metres a l'Atlàntic” . "Aquesta és una de les àrees de l'escàs desenvolupament a Espanya", revela Pablo Finkielstein, gerent de la marina eòlica de Siemens Gamesa a Espanya.
Tecnologia en evolució
La distància al llit marí és una de les claus de l'ús d'aquesta tecnologia que ja té tres dècades a l'esquena. El Vindeby Offshore Wind Farm va ser el primer parc eòlic marí de la història i va comptar amb 11 aerogeneradors, “tot i que estava molt a prop de la costa”, assenyala Finkielstein, però “va servir per demostrar-ne el potencial”.
El parc va aconseguir 4,95 megawatts de potència amb la desena de turbines ancorades al llit del mar del Nord. “Ara la tecnologia ha avançat”, afegeix el responsable de Siemens Gamesa. Les aspes són més resistents, més grans i la seva capacitat de generació és encara més gran. Tot i això, l'ancoratge encara “està fent els seus primers passos”.
L'eòlica marina busca surar en aigües espanyoles
Tipus de turbines al mar
tecnologia de cimentació fixa
Tecnologia de vent flotant
Plataforma semisubmergible
Les plataformes més utilitzades a Europa
Plataforma semisubmergible
L'eòlica marina busca surar en aigües espanyoles
Tipus de turbines al mar
tecnologia de cimentació fixa
Tecnologia de vent flotant
Plataforma semisubmergible
Les plataformes més utilitzades a Europa
Plataforma semisubmergible
Actualment, dels 28.210 megawatts d'offshore instal·lats, el 99,6% és de cimentació fixa. "A Espanya, no es pot per la profunditat del mar", respon María Moreno, directora general de Greenalia Power España. La solució espanyola passa per la “flotant”, postil·la. “El sistema és el mateix, perquè la generació és igual només que estan sobre estructures flotants ancorades al terra amb cadenes”, afegeix.
Així és un dels prototips que la companyia gallega vol instal·lar davant de les costes de Gran Canària. Els seus avions passen per l'ús d'un parc eòlic amb una potència de 50 MW, “energia per abastir una població de més de 70.000 llars”, va explicar la companyia en un comunicat. “L'eòlica marina és una gran oportunitat per a les Canàries, ha de ser una prioritat”, recolza Romagosa. “En aquesta zona hi ha molt venus juntament amb la cornisa cantàbrica i la costa davant de Girona”, afegeix.
Parc eòlic marí. – Iberdrola
Una aposta encara a les drassanes. "El desembre, el Govern va publicar el full de ruta per a l'ús de l'eòlica marina", va narrar el coordinador del grup de treball d'eòlica marina de l'AEE. Però 'falten reials decrets i ordres ministerials'. "La nostra perspectiva és que estigui a punt a finals d'any, de manera que a inicis del proper exercici es puguin llançar les primeres subhastes per als projectes comercials", responen fonts del ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic.
«La nostra previsió és que a finals d'any estigui llesta la legislació sobre eòlica marina» Ministeri per a la transició ecològica i Repte Demogràfic
Al costat d'aquests estan determinar els Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) “per repartir les zones del mar i els usos”, apunta Romagosa. “Anem amb retard i la indústria no pot parar”, adverteix Moreno.
El Govern suposarà entre 500 i 1.000 milions les necessitats d‟inversió per potencialitzar la infraestructura portuària i impulsar aquesta indústria. "Som un dels grans hubs europeus de fabricació d'eòlica marina, però sense mercat local no es pot sostenir", va explicar el director general de Greenalia Power España.
Impacte mediambiental
Entre la normativa pendent a les ministerials hi ha l'impacte ambiental d'aquestes instal·lacions. "La cimentació fixa té més impacte per això l'obra que fas", va explicar Turiel. En aquest cas, parlem d'un gran pilar “ancorat a terra”, comenta l'investigador del CSIC. "És una operació complexa", adverteix el responsable d'eòlica marina de Siemens Gamesa a Espanya.
La construcció d'aquestes estructures es realitza al port, on posteriorment són traslladades a alta mar per, finalment, fixar-les a terra. "És més complicat que a terra ia més els costos del vaixell varien entre 250.000 i 300.000 euros per dia", va comentar Finkielstein. "Després compensa la generació d'energia".
Així opera un parc eòlic marí
L'electricitat produïda al generador és conduïda a l'interior de la torre
El convertidor va transformar el corrent continu en el corrent altern
El transformador eleva el voltatge (33 kV – 66 kV) per transportar el corrent pel parc
L'electricitat es transmet mitjançant cables submarins fins a la subestació
A la subestació, l'electricitat es converteix en corrent d'alt voltatge (+150 kV)
L'electricitat es transporta a través de la xarxa de distribució fins a les llars
Així opera un parc eòlic marí
L'electricitat produïda al generador és conduïda a l'interior de la torre
El convertidor va transformar el corrent continu en el corrent altern
L'electricitat es transporta a través de la xarxa de distribució fins a les llars
A la subestació, l'electricitat es converteix en corrent d'alt voltatge (+150 kV)
El transformador eleva el voltatge (33 kV – 66 kV) per transportar el corrent pel parc
L'electricitat es transmet mitjançant cables submarins fins a la subestació
Tot i això, la compensació ecològica no està tan clara. “Amb aquesta obra fa malbé tot el llit marí”, adverteix Turiel. “Amb la flotant passa el mateix, perquè està basat en cadenes catenàries que cauen a terra i poden escombrar el fons i provocar una gran erosió”.
Un impacte que el nostre sol tindrà en el moment de la instal·lació, sinó durant la vida útil del parc, que “sol estar entre 25 o 30 anys”, recorda Finkielstein. Els aerogeneradors estan connectats entre si per cables que baixen pels pilots, en el cas de la cimentació fixa, o suspesos, al de la flotant, fins al llit marí. “Això transporta molta electricitat i poden desorientar o, fins i tot, electrocutar els Animaux”, va alertar Turiel.
Al seu estudi publicat a la revista Science of the Total Environment, Turiel s'uneix a un grup d'investigadors espanyols per evitar la instal·lació de parcs als espais protegits de la Mediterrània. “Els sons, les vibracions i els camps electromagnètics dels cables poden fer que les captures minguin”, destaca Turiel.
Així mateix, la investigació demostra que els impactes no es limiten a la costa, sinó que també arribaran als municipis del prelitoral. Aquestes poblacions han d'acollir infraestructures (carreteres d'accés, subestacions, línies de transmissió d'electricitat o estructures temporals) que poden fer malbé ecosistemes fràgils com, per exemple, els amortidors.
