El Consell de Ministres aquest matí ha donat llum verda al primer Pla d'Ordenament de l'Espai Marítim (POEM) que servirà, entre altres coses, per a la instal·lació de la marina eòlica. Un primer pas que arriba després de diversos retards: “Ha estat un procés ardu i complicat”, assenyalen fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Amb aquesta aprovació, el departament liderat per Teresa Ribera va destinar 5.000 quilòmetres quadrats d?aigües espanyoles per al?ús de l?eòlica marina.
Amb aquesta directriu, aquesta tecnologia renovable només tindrà disponible el 0,46% dels gairebé un milió de quilòmetres quadrats d'aigües territorials ordenades en aquests plànols. En concret hi ha 18 zones davant de les costes espanyoles “i només aquí es podran instal·lar aquests parcs”, apunten des del MITECO.
Una nova variable que les empreses del sector de les renovables haurien de sumar a implementar projectes. "S'han reduït molt les zones des dels primers esborranys publicats", afegeix. Segons les dades en poder de l'Associació Eòlica Espanyola (AEE), a finals del 2022 hi havia 15 projectes d'eòlica marina, però en fase molt inicial. “Anem amb retard i no es pot aturar”, va advertir una alta directiva del sector.
Aquests plànols han delimitat les aigües espanyoles atenent criteris ambientals, seguretat marítima i defensa nacional. "La protecció d´ecosistemes, hàbitats i espècies sensibles i vulnerables està garantida", comenta l´equip de Teresa Ribera. Així, els parcs eòlics marins estaran inclosos als ZAP, zones d'alt potencial. "Les empreses tenen identificades zones on els agradaria desenvolupar els seus projectes, nosaltres les hem delimitat".
Un treball en què han rebut des de les comunitats autònomes fins a diferents actors de la societat civil. "No cal cometre el mateix error que amb la terra i posar aerogeneradors per tot arreu", assenyala Cristóbal López, portaveu de l'àrea marina d'Ecologistes en Acció.
De la mateixa manera que amb els aerogeneradors a terra, les empreses hauran de presentar la declaració d'impacte ambiental. De moment, el POEM aprovat tindrà una vigència fins al 31 de desembre de 2027 i el ministeri espera que serveixi per provar la tecnologia i assolir els objectius marcats al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC).
Conflictes i denúncies
Tot i ser considerat com una de les palanques en què l'economia espanyola es veurà impulsada per la descarbonització i assolir els 3GW d'energia neta el 2030, les veus critiques no s'han fet esperar, fins i tot abans d'estrènyer l'interruptor d'encesa.
"Hi ha grans incògnites, però els impactes són evidents que vulguis o no disfressar-los", va revelar Torcuato Teixeira, gerent de l'Associació d'Armadors Peca-Galícia-Arpega-Obarco.
Des del Miteco asseguren que “s'han sentit tothom”. Una de les reivindicacions dels ecologistes oenagés té a veure que aquesta instal·lació estigui a 30 o 40 metres del mar per “evitar que influeixi en la pesca i alimentació de les aus”. Una reclamació també acollida pel sector turístic per no modificar el paisatge de les costes.
Els aerogeneradors estaran com a mínim a 1.850 metres de les costes canàries. A Galícia, 21 quilòmetres
Tot i això, no s'han recollit a tot arreu “a causa de les particularitats de la costa espanyola”. La plataforma continental de la península ibèrica no és gaire àmplia: “A Espanya és molt estreta i arribes aviat al talús continental on, de sobte, arriben a profunditats de 2.500 metres a la Mediterrània i fins a 4.000 metres a l'Atlàntic”. Per això no s'ha fixat una distància mínima comuna i les que s'han establert, assenyala el ministeri, s'han fet d'acord amb les comunitats autònomes.
Per exemple, la distància més curta amb la costa és a les Canàries on un dels polígons queda a escassos 1.850 metres. Més que a Galícia, la mínima és estable a 21 quilòmetres.
Precisament, la zona nord-atlàntica és la superfície més gran disponible per al desenvolupament de parcs offshore amb gairebé més de 2.500 quilòmetres quadrats dels 5.000 disponibles. L'àrea llevantino-balear és la més petita amb 475 quilòmetres quadrats, seguida de canària amb 561 quilòmetres quadrats. “Són necessaris per assolir els objectius del PNIEC”, afirmen fonts del ministeri.
La majoria, a la Xina
Actualment, segons dades de l'Agència Internacional d'Energies Renovables (Irena), la capacitat elèctrica marina és de 60 GW, una xifra molt llunyana de 2.000 GW, estima l'organisme internacional per ajudar a mantenir la temperatura mundial en 1,5 graus i registrar les emissions zero.
L'eòlica marina busca surar en aigües espanyoles
Tipus de turbines al mar
tecnologia de cimentació fixa
Tecnologia de vent flotant
Plataforma semisubmergible
Les plataformes més utilitzades a Europa
Plataforma semisubmergible
L'eòlica marina busca surar en aigües espanyoles
Tipus de turbines al mar
tecnologia de cimentació fixa
Tecnologia de vent flotant
Plataforma semisubmergible
Les plataformes més utilitzades a Europa
Plataforma semisubmergible
En total, actualment, van entrar en funcionament 33 nous parcs aquàtics marins a nivell mundial, on la Xina aglutina la major part. El mar que banya el Regne Unit, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos compta amb una profunditat mitjana de 700 metres i és el que aglutina gran part de l'energia sota aquesta tecnologia.
A Espanya, la manca de desenvolupament legislatiu i la complicació del terreny sota el mar n'ha frenat el desenvolupament. En l'actualitat, dels 28.210 megawatts d''offshore' instal·lats, el 99,6% és de cimentació fixa.
