Carlos García Juliá, assassí pròfug de Matança d'Atocha des del 1977, es va presentar a les eleccions municipals del 28 de maig. L'ultradretà competirà a les llistes de Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) a l'alcaldia de Bilbao, tal com ha publicat aquest dimecres la Junta Central Electoral.
Parlem de la matança dels advocats d'Atocha, a Madrid, el 24 de gener de 1977. Un atac, perpetrat per un grup d'extrema dreta, que va acabar amb la vida de 5 persones i en va ferir quatre més en un despatx laborista de Comissions Obreres i que va fer tremolar-la recentment estrenada Transició. I García Juliá va ser -juntament amb José Fernández Cerrá i Francisco Albadalejo- un dels altres de la barbàrie que va poder tombar la democràcia espanyola ja fa 46 anys.
Després de la matança, els assassins no es van prendre la molèstia de fugir, creient-se emparats pels seus contactes polítics. Gairebé dos mesos després de l?atemptat van ser detinguts i posats a disposició judicial. L'Audiència Nacional va dictar sentència el març del 1980.
García Juliá va ser condemnat a 193 anys de presó com a autor de nou delictes d'assassinat i tinença il·lícita d'armes. Aquesta va ser la primera vegada que l'extrema dreta va ser asseguda a una banqueta, jutjada i condemnada. Tot i això, la seva condemna va ser limitada al màxim de trenta anys previst llavors per la llei. El 1991 se li va concedir la llibertat provisional.
Un any després va obtenir l'autorització per viatjar a Asunción i treballar-hi, amb la condició de presentar-se cada mes a l'Ambaixada espanyola al Paraguai. No va complir el previst i es va escapolir, romanent fugit Durant 26 anys per tot Llatinoamèrica. El desembre del 2018 vaig ser detingut per les autoritats brasileres. La Cort Suprema del Brasil va aprovar la seva extradició a l'agost del 2019.
