SEGUIR
Vigo va començar a comptar per a un nou any amb el primer fabricant de microxips òptics d'Europa. Impulsat per la Zona Franca i la Universitat de la ciutat, el projecte s'està gestant més d'un any i mig i aspira a 25 milions d'euros dels fons Next Generation atorgats per Brussel·les per recuperar la malmesa economia que va deixar la pandèmia del coronavirus. Els seus promotors confien a poder extreure del nou projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica (LOSS) sobre microxips i semiconductors que va anunciar recentment el Govern central. El president, Pedro Sánchez, va avançar una inversió pública d?11.000 milions d?euros.
Els microxips i semiconductors han esdevingut essencials per a qualsevol aparell tecnològic. També a mòbils, ordinadors o smart TV, és una peça fonamental per a altres sectors com l'automoció.
La seva escassetat al mercat porta paralitzant la producció a la fàbrica de Stellantis de Balaídos durant els últims mesos. La crisi actual, explica el professor de Telecomunicacions de la UVigo, Francisco Díaz, afecta sobretot els semiconductors electrònics. El més gran deixa de fabricar-se a Singapur o Taiwan des que multinacionals com Siemens, Thomson o Phillips es traslladessin a Àsia a la dècada dels 90. La fàbrica que diu que és a Vigo produirà un altre tipus de patates fregides, òptiques o fotogràfiques. "Una fàbrica de semiconductors electrònics costa entre 10.000 i 15.000 milions d'euros", va explicar Díaz. Són fàbriques molt grans, cada memòria d'un ordinador porta transistors d'aquests que van ocupar tres nanòmetres, és a dir, tres milions de vegades més petits que un metre, són fàbriques ultraprecises amb un nivell d'inversió molt elevat i amb molta gent treballant”, prosa. "El tipus de fàbrica que es planta aquí és una fàbrica per a òptica, el volum dʻinversió és més petit, són 60 milions dʻeuros més o menys", apunta el professor que lidera el projecte des de la UVigo.
Vista d'una sala neta – CEDIDA
Els microxips fotogràfics tenen també una aplicació a la indústria automobilística. S'usen, per exemple, per als comandaments a distància dels cotxes o per a tots els sensors de col·lisió o proximitat dels vehicles. Però aquests semiconductors són demanats també per a sectors com el metge, aeroespacial, metal·lúrgic, naval o telecomunicacions. "El mercat té un creixement del 20%, ara conviu amb l'electrònica i anirà a poc a poc substituint-la", apunta Díaz.
A finals de març de l'any passat, la Zona Franca i la UVigo ja enviaven una declaració d'interès per poder optar als fons Next Generation. La idea és construir una fàbrica i un laboratori de R+D associat, que podria donar suport en un primer moment a la creació de 150 llocs de treball directes. Des de llavors, el projecte ha anat madurant. Díaz va explicar que compten amb socis inversors i industrials europeus i espanyols, dels quals encara no en poden dir els números. A Espanya no hi ha cap instal·lació d'aquestes característiques. En total, la UE només existeix a centres molt productius, un a Holanda, un altre a Alemanya —ubicats a la Universitat d'Eindhoven ia l'Institut públic Fraunhofer, respectivament— i el tercer és una fàbrica creada per Nokia Bell Labs, que s'abasteixen a si mateixos. Díaz assevera que el projecte gallec ha aconseguit comptar amb un equip de primer nivell. "Hi ha un gestor tècnic que és l´única persona a Europa que ha muntat cinc fàbriques d´aquest tipus, dues als EUA i tres a Europa", indica. "El responsable de la part de negoci ha estat el director dʻempreses del clúster de fotònica europeu i ara mateix del clúster dʻempreses mundial, amb seu a Washington", afegeix.
llocs de treball
En un primer moment, els 150 treballadors de la fàbrica hauran de venir també de l'estranger, en no comptar a Espanya amb personal amb experiència en la matèria. Però Díaz va explicar que en pocs anys caldrà formar treballadors a Galícia, no només enginyers de telecomunicacions, sinó també químics o enginyers industrials. L'estimació de la Zona Franca és que al voltant de la fàbrica de microxips es poden arribar a crear fins a 700 llocs de treball indirectes. El professor de la UVigo indica que "a la calor d´una fàbrica d´aquest tipus s´implanten un altre tipus d´empreses que volen desenvolupar els seus productes". La fàbrica pretén ajudar les empreses emergents, que volen dissenyar nous productes, i desenvolupar els xips que siguin necessaris. L'altra vessant del negoci seria produir grans quantitats de microxips que encarreguin multinacionals, que ja els usen i tenen la seva pròpia tecnologia. L'equip promotor ja ha estat en contacte amb diferents clients potencials i subratlla que hi ha interès.
Francisco Díaz, catedràtic de Telecomunicacions de la UVigo – CEDIDA
L'important perquè el projecte tingui èxit serà la rapidesa amb què s'implanti. Díaz va indicar que els seus competidors a Holanda o Alemanya ja estan demanant també finançament als seus governs a càrrec dels Next Generation. Aquest programa ha permès un 35% d‟inversió pública per ajudar a muntar la fàbrica; en aquest cas, suposarien uns 25 milions dels 60 necessaris. La resta ho hauran de posar els inversors privats.
Tot i que encara es coneixen els detalls del LOSS per a microxips anunciats pel Govern, des de la Zona Franca confia que la fàbrica de Vigo es pot beneficiar. "Sens dubte el PERTE és un impuls per al projecte, perquè es va constatar que els semiconductors són una part estratègica de la política europea i del Govern d'Espanya", va afirmar David Regades, delegat de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Vigo. «L'expectativa és que el projecte en què puguem treballar del PERTE», assegura. El primer pas serà la creació del laboratori d'R+D, que està ubicat a les instal·lacions de la Zona Franca de López Mora. L'objectiu és començar a construir-lo ja el 2023.
