La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per la Universitat Catòlica Sant Antoni de Múrcia contra el Reial Decret 289/2021, de 20 d'abril, pel qual es regula la concessió directa de subvencions a universitats públiques per a la requalificació del sistema universitari espanyol, avançat per instrumentar els ajuts europeus a la recuperació després de la crisi de la COVID dins del capítol educatiu, en considerar que no suposa una discriminació per les universitats privades.
El recurrent es va considerar discriminat pel Reial decret per quedar exclòs de les subvencions, per entendre que hi ha una diferència entre universitats públiques i privades que és injustificada i desmotivada i que els fons europeus es destinen a la requalificació del sistema universitari espanyol i aquesta universitat privada també en formava part. Això suposaria, segons el recurs, la vulneració del Dret de la Unió Europea en matèria d'igualtat, competència i unitat de mercat, a més de la discriminació afegida, que també denunciaria la recurrent, per ser una universitat d'ideari catòlic.
L'Advocacia de l'Estat, amb el suport d'una trentena d'universitats públiques persones en el recurs com a codemandades, va rebutjar l'existència de la discriminació denunciada argumentant, entre altres raons, que la universitat pública no es trobarà en la mateixa situació que la universitat privada tampoc no regeix per principis idèntics, ja que tenen un règim jurídic diferent, un sistema de finançament diferent, i, a més, compta amb límits al preu de la prestació del servei i queda fora de la consideració d'activitats econòmiques subjectes a les normes de competència
La Secció Quarta de la Sala III, en sentència de la qual ha estat ponent la magistrada Pilar Teso, rebutja el recurs i subratlla que “la mera invocació” de la vulneració del dret a la igualtat de l'article 14 de la Constitució “no pot servir suport perquè fem taula rasa de les diferències rellevants que concorren entre ambdós typs d'universitats, i situem de forma mimètica à la recurrent en la mateixa posició que tenen les universitats al Reial Decret impugnat, ia la Decisió d'Execució del Consell de la Unió Europea».
«Diferència de tracte en categories igual»
“Certament –afegeix la sentència– una situació de pandèmia va afectar tots els tipus d'universitats, tots els centres educatius de cada nivell educatiu, hi ha tota la societat en general, sense diferència d'intensitat. Però el cert és que els fons europeus són limitats, de la mateixa manera que també ho són els fons econòmics de què disposen les universitats públiques, com a limitat és el preu de la prestació del servei, mentre que no passa el mateix a les universitats privades , que tenen altres possibilitats i fórmules de finançament, encegades a les públiques, tant per mitjà dels recursos econòmics aportats pels alumnes, com els derivats de les inversions externes, als quals no poden tenir accés a les universitats públiques”.
El judici d'igualtat, en definitiva, segons el Suprem, demanda com a pressupostos necessaris que hagi establert una diferència de tracte entre dues categories iguals, ja que les situacions que es comparen han de ser, efectivament, homogènies o equiparables. D'això se'n dedueix que, en el cas examinat, encara que ambdós tipus d'universitats comparteixen la finalitat educativa, no obstant les diferències abundants i la rellevància de les mateixes (els principis a què subjecta la seva actuació, la naturalesa jurídica, el règim jurídic, el protagonisme de la universitat pública respecte del doctorat i la investigació, i el règim econòmic i financer) determinen que estiguem davant de categories diferents, que no poden ser equiparables als efectes aquí examinats. Per això, la diferenciació de tracte que s'al·lega no té el caràcter arbitrari ni capritxós que presumeix la part recurrent, com a suport de la seva pretensió”.
Per al Suprem, “la conclusió contrària suposaria iniciar el camí per fer partícip a les universitats privades del sistema general de finançament de les universitats públiques, per estendre'l al sector privat únicament quan es tracta d'obtenció de recursos econòmics, però sense participar del restaurant de les exigències, vigilàncies, controls i cauteles que incloïen el finançament de les universitats públiques”.
Insisteix que la igualtat recollida a l'article 14 de la Constitució imposa el mateix tracte per a situacions iguals, però davant de situacions diferents no es pot titllar de discriminatori el tracte diferent. “La universitat pública i la privada, pel que fa al cas, atesa la seva naturalesa jurídica, els sistemes de finançament i, en concret, la concessió de subvencions que pot atendre elements socials o econòmics dels darrers destinataris, com a criteris per dispensar l'ajuda, no tenen una posició igual, de manera que no ha tractat de manera diferent a supòsits idèntics”, diu la sentència.
Així mateix, reconeix que el règim de concessió directa d'ajudes, de caràcter pluriennal, a les universitats públiques, previst al Reial decret, simplifica la distribució d'ajudes connexes amb la utilització de fons europeus, “preveient la possible utilització del procediment d'urgència, quan raons d'interès públic, social o econòmic ho aconsellin, alhora que s'eliminen requisits d'informes i autoritzacions preceptives”. S'afegeix que la concessió directa d'aquest subsidi a universitats privades no tindrà el suport necessari, basat en raons d'interès públic i social, a més de no tenir, segons la Llei d'universitats, els instruments precisos de control que s'exerceixen sobre les universitats públiques”.
vot particular
La sentència compta amb el vot particular de dos dels cinc magistrats que l'han dictada, que considera que s'haurà d'estimar el recurs i declarar-se la nul·litat del Reial decret per dispensar un tracte discriminatori a les universitats privades de manera injustificada.
Entre altres àrees, els jutges discrepants indiquen que “la crida al fet que “l'interès públic, social i econòmic” en què la sentència per justificar el tracte discriminatori cap a les universitats privades no és predicable en exclusiva de les universitats públiques doncs, repetim, l'objectiu que es fixa a l'article 1.1 de la LOU és compartit per les universitats privades que integren amb les públiques el sistema universitari; si no fos així, les universitats privades quedarien extramurs d'aquest sistema universitari. Tot i això, de la sentència es dedueix que les universitats privades són alienes per a la consecució de multes d'interès públic o social”.
