La guerra freda va tenir el seu començament el 1946, quan els aliats occidentals, que acabaven de triomfar al costat de l'URSS contra l'Eix, van adonar de les característiques del poder despòtic exercit per Stalin als territoris ocupats per l'exèrcit vermell. Abans o després, els que no van resultar sicaris de Moscou van ser exterminats. Vist des de la nostra perspectiva, sorprèn, com bé assenyala Orlando Figes en aquesta extraordinària monografia, resum de dècades de recerca i escriptura sobre l'enigma de Rússia, una enginyositat semblant de presidents, generals i líders d'opinió. ¿Potser esperaven que la victòria a la guerra hagués canviat en alguna cosa, per millor, el líder soviètic, un assassí psicòpata? En veritat, Churchill no va fer res més que exercir de periodista, la seva professió més estimada, quan va proclamar a Missouri, el 1946, que “una cortina de ferro” havia caigut sobre Europa. El mes anterior, un jove diplomàtic nord-americà que prestava serveis a l'ambaixada de Moscou, George F. Kennan havia remès un telegrama que també va ser un avís per a incauts. A més, pròpies paraules, els russos preferien la pau, però la seva experiència històrica, aguditzada pel comunisme, els va mostrar que només la destrucció dels seus enemics els podia garantir “una seguretat suficient”. No es pot dir que la terrible “guerra pàtria” que acabaven de passar col·laborés a desmuntar l'argument, tan bé l'entusiasme del paret Stalin en la seva inicial col·laboració amb Hitler i la destrucció de Polònia, Finlàndia i les repúbliques bàltiques, semblava que no n'hi havia existit ASSAIG 'La història de Rússia' Autor Orlando Figes Editorial Taurus Any 2022 Pàgines 480 Preu 24,90 euros 5 Els arguments de Kennan, recreats per Figes de manera magistral, van avaluar el que va millorar la causa d'aquesta conducta ofensiva, disfressada d'aparent “ dret en si mateix” -defensa». Hi havia una inseguretat tradicional dels russos pel que fa a les potències europees. El poder moscovita seria, per naturalesa, agressiu i expansionista. Podia, pot ser d'una altra manera? L'exercici del reformisme a la història russa, la modulació d'aquesta tendència brutal, certament, no ha estat una professió ben pagada. La nòmina de tsars, ministres i aristòcrates, que van voler canviar les institucions, per acabar en els millors casos desenganyats, en els pitjors assassinats o eliminats en confins siberians o presons immundes, és massa llarg per ser optimista. Figes va considerar que la patologia de l'exercici del poder a Rússia obeeix a certes condicions d'influència, cosa que no vol dir que subscrigui cap excepcionalisme. Una altra característica pròpia que subratlla Figes és sud enormitat geogràfica In els onze capítols de què consta aquest volum, tenen ben escrit com una novel·la de misteri, mainté que el primer és l'historicisme. La polèmica entre eslavòfils i occidentalitzants, la recerca de la suposada ànima russa, ha servit i serveix per justificar l'existència de mites irracionals i criminals. Una altra característica pròpia que subratlla Figes és l'enormitat geogràfica de Rússia. Controlar aquest espai, dominar aquesta diversitat prolongarà una manera d'enviar sense contrapesos: “Un tsar no porta en va l'espasa”.
