La Sala Tercera del Tribunal Suprem (TS) ha declarat que l'impost de Transmissions Patrimonials (ITP) constitueix un "cànon" als efectes de les normes europees, per gravar la constitució d'una concessió sòbria al domini públic radioelèctric, si no és impossible vinculat als drets dús de radiofreqüències.
Sobre aquesta premissa, la Sala Tercera considera que la Directiva s'oposa a l'impost, quan aquests drets d'ús se subjectin, a més, a una taxa per reserva del domini públic radioelèctric (la taxa d'espectre) en no complir, en conjunt, els requisits del seu article 13 de la Directiva 2002/20/CE relatiu a lautorització de xarxes i serveis de comunicacions electròniques, en particular el caràcter proporcionat de la contrapartida del dret dús de les radiofreqüències.
Sentència del TJUE
Amb origen en una liquidació per ITP per la constitució d'una concessió d'ús privatiu de domini públic radioelèctric, el TS resol la disputa de la sentència del TJUE de 6 d'octubre del 2020, alertant que l'harmonització a nivell de la Unió té una clarància sobre els tributs nacionals quan, d'una manera o altra, incident sobre aspectes de la competència d'aquella, tal com passa aquí, en requerir l'ús privatiu del domini públic radioelèctric, d'una concessió administrativa, que conforme una de les coses impossibles de l'ITP.
El TS traça una anàlisi en clau nacional i identifica com a objectes de la Directiva la realització d'un mercat interior de les comunicacions electròniques, l'harmonització i la simplificació de les normes i condicions d'autorització i regulació, incloses, de les càrregues pecuniàries que s'imposin a les empreses del sector, aspectes aquests sobre els quals interfereix l'ITP, atesa la vinculació -qualificada pel TS com a directa i estructural- entre l'ús de l'espectre i el gravamen que l'ITP.
Va trobar que l'ITP treballarà en la manifestació de la capacitat econòmica que comporta la concessió, sense atendre l'optimització de l'ús del domini públic radioelèctric pel que la sentència considera, objectivament, que no es justifica des del punt de vista de la vista la proporció, atès que ja existeix, a més, la Taxa de l'espectre, que procurava mantenir aquest equilibri.
Finalment, basant-se en la distribució constitucional de competències, va alertar que la recaptació per ITP (impost cedit a les comunitats autònomes, gestionat per aquestes) no té per objecte garantir l'ús òptim dels recursos escassos ni al funcionament correcte del mercat interior. que la competència exclusiva en matèria de telecomunicacions correspon a lEstat.
Vots específics
La sentència compta amb dos vots particulars, dels magistrats José Antonio Montero, que defensa que l'ITPO queda fora de l'àmbit de l'aplicació de l'art 13 de la Directiva autorització, per la qual cosa, segons ell, no contravé el dret de la Unió ; i del magistrat Isaac Merino que, si bé va admetre que a l'ITP va entrar dins del concepte de “cànon” de la Directiva, va considerar, no obstant, que compleix els seus requisits i que no és desproporcionat a la seva finalitat.
