SEGUIR
'Fàcil' no va ser fàcil. Començarem pel més complicat per centrar-nos immediatament en allò que importa. Cristina Morales, autora de la novel·la 'Lectura fàcil', amb què va guanyar el Premi Nacional de Narrativa, va preguntar a Anna R. Costa, responsable de la seva adaptació. Va arribar a emprar un insult tan grapejat i poc social com “nazi”. El creador d''Arde Madrid' en col·laboració amb Paco León –tornarem sobre ell– va transformar els quatre monòlegs que componien el llibre en una sèrie, que disgusta l'autora del text original. Costa ha tingut temps per avaluar la polèmica: “He reflexionat i tant me fa. L'arribat té la conclusió que ella és completament lliure que no li agradi i de poder dir-ho, però no insultar-me”.
Quan només era un embrió, pocs confiaven en un final feliç per a aquesta adaptació impossible sobre quatre dones amb diversitat funcional que viuen a un pis tutelat a Barcelona. «Jo sabia que la novel·la tenia molts punts atractius i em van fer un contracte de desenvolupament gairebé amb la seguretat que no sortiria, perquè era molt complex». Al final, el drama i la comèdia s?abracen com dos enamorats. “És la meva manera de veure el món”, va explicar Costa. “Crec que viatjo entre l'humor, el drama i la tragèdia, perquè la vida és així i tinc un compromís especial per reflectir les coses com jo crec que són”.
Costa presumeix d'oferir un punt de partida que “no s'havia vist mai”. “Hi ha altres ficcions supervàlides que han tractat la discapacitat, com 'Campeones', però el punt de vista sempre és fora, en aquest cas en el personatge de Javier Gutiérrez. Aquí, elles són les que miren i qüestionen la societat on viuen”. El resultat és sorprenent, descarnat i divertit, salvatge, com podrà comprovar l'espectador d'aquest dijous a Movistar Plus+. L?operador estrena la sèrie cop. Els seus cinc capítols duren menys que algunes pel·lícules.
Superdotada amb paràlisi cerebral
Les quatre protagonistes fan una feina excel·lent, encara que a l'espectador també li podria passar, almenys al principi, que li costi més semblant veure els personatges que interpreten Anna Castillo i Natalia de Molina, sense admirar la seva actuació. En aquest sentit, és més fàcil gaudir sense filtres amb allò que fan Coria Castillo i Anna Marchessi, perquè no són coneguts. Aquesta darrera és un cas increïble. Va néixer amb paràlisi cerebral i té una discapacitat física, però és una superdotada, també com a actriu. En realitat, ella és guionista, encara que sempre va somiar actuar. La creadora recorda que Marchessi va aconsellar a l'equip: “Em cauré. I ho feia, però igual que queia s'aixecava”.
Anna Marchessi, Coria Castillo, Anna Castillo i Natalia de Molina, protagonistes de 'Fácil' – Movistar Plus+
“La primera idea era que no fos cap actriu coneguda”, revela Costa. “Vam fer moltíssimes proves, però hi havia un component de la humanitat absolutament necessari perquè jo no volia ensenyar només com és de descarnada la ciutat i com és de dura la discapacitat. M'agrada pensar que al capítol dos ja estàs veient els personatges i les dones amb els seus problemes, com els de qualsevol altre. Això serà un repte i Anna Castillo i Natalia de Molina el porten més enllà, a les seqüències més divertides ia les més dures. Van ser les que van donar més humanitat”.
D'altra banda, “comptar amb actrius amb discapacitat intel·lectual era molt difícil”. “No ho necessitem nosaltres. Vam parlar amb associacions, especialistes i noies amb discapacitat intel·lectual, i tots estàvem d?acord que aprendre uns textos de memòria, repetir-los i complir uns horaris tan durs era massa».
esterilització
El guió també planta moral dilemmes molt complexos, com la sterilització dels discapacitats. “Al principi jo hi estava molt en contra. Vaig conèixer dones amb discapacitat i la majoria estan esterilitzades. És una interrupció física horrorosa, perquè no la decideixen ells, sinó la institució o els familiars. Moltes vegades elles no tenen la capacitat per decidir què vol dir aquesta amputació, que em sembla atroç i dóna peu a uns abusos sexuals terribles. Això m'ho han confessat en algunes fundacions. Al moment en què estan esterilitzades, hi ha com un permís per a la violació, perquè els nois ja no han d'assumir res. És molt dur i molt desagradable, però no té res a veure amb la maternitat. Moltes noies l'entenen com una cosa suau, com un ninotet que cuidaran i els donarà felicitat i caloreta, però no coneixen la part dura. En aquest sentit, em vas sembrar més dubtes. El que manca és assessorament”.
Maldat i 'gent normal'
Un possible missatge que transmet la sèrie és que gairebé tota la gent 'normal' és malament. “No ho crec”, respon Costa. “Estem tots força estereotipats i encasellats en unes idees preconcebudes des que naixem. Només si no neixes amb un cos que s'adeqüi a aquesta normativa és quan pots veure les coses des de fora. Quan surts del focus, veus la realitat d'una altra manera i veus com estem de normalitzats i com l'educació ens ha fet a tots com a iguals. El que és diferent es veu perillós. Dic jo que si la natura ens fa a cadascú com som, és perquè cadascú tenim el nostre lloc”.
¿Es va valorar com mereixia la seva feina a 'Arde Madrid' or the fame of Paco León, la seva exparella, la va eclipsar una mica? “Sí, crec que la meva feina no es va valorar prou, sobretot perquè Paco és molt famós. És un artista amb una gran empatia i és molt bo, però també té una ombra molt allargada i crec que no em va ajudar a sortir de l'ombra. En canvi. Crec que enfrontar-me a aquest projecte sí que em donarà no sé si reconèixer, però se sabrà més de quina manera de treballar. Jo treballo perquè s'entenguin els meus projectes i aportin alguna cosa a la societat. El reconeixement sigui benvingut, però no em mou la fama ni la notorietat ni l'èxit tal com s'entén. Per mi l'èxit és ficar-me al llit cada dia sense mala consciència».
