SEGUIR
Les paraules ordenen el món. El designen i desxifren. Anomenen la realitat per sostreure'ns de la confusió. És l'antídot per resistir el desordre, allò que ens permet comprendre i ser comprensiu en el moment d'expressar allò que cobra format en el nostre pensament. La importància de les paraules la coneixen els qui les custodien, però també els qui les espolien, sobretot, en temps de 'metavers'.
Si el segle XX va sofisticar la propaganda, el XXI la va viralitzar. Devaluada per la digitalització, la imatge va perdre credibilitat i per això va ressorgir la paraula amb la possibilitat de replicar-la: avui viatja més ràpid que mai. Conscients d'això, els escriptors de discursos i alguns mercaders del relat van recobrar la vella lliçó d'òpera les paraules: arrencar-los el sentit original i emplenar-los amb un altre que en falsegés el significat.
L'eslògan i l'argumentari beuen de la vella font de la propaganda fundada en la capacitat de transmissió. És la lògica de la llengua garrafó, una versió adulterada de l'abecedari que desemboca al llenguatge de pancarta i eslògan. Per això convé protegir i acompanyar les paraules. Defensar-les fins i tot dels qui pretenen apropiar-se-les.
Aquesta setmana, María José Solano va explicar als lectors d''ABC Cultural' de què va formar funciona la caixa forta de les paraules, aquell hàbit de la llengua que la Reial Acadèmia Espanyola pretenia protegir l'idioma. El reportatge no platejava una metàfora. De fet, és el primer que es realitza a la cambra de seguretat de la institució.
En aquesta peça, l?escriptora, editora i col·laboradora del suplement cultural d?aquest diari va revelar als lectors les peces úniques, els llibres valuosos i els rars exemplars de la Història de la Literatura Universal. Es va endinsar a l'antic viatge del llenguatge, un assumpte vertebral que també ha atret l'atenció de l'escriptora i especialista en estudis clàssics Andrea Marcolongo.
Després dels seus imponents volums 'La llengua dels déus' i 'La mesura dels herois', l'escriptora italiana basada a França acaba de publicar a Espanya una brevíssima bitàcola titulada 'El viatge de la paraula', un llibre il·lustrat d'Andrea Uncini i publicat per Zahorí. Amb la passió dels expedicionaris, Marcolongo va presentar al lector 25 etimologies que les nostres explicacions amb tanta força com els lligalls que María José Solano ha trobat a la caixa forta de la RAE.
Marcolongo descriu, per exemple, expressions com 'infant' o 'infantil' en referència a aquell que encara no coneix ni domina les paraules, tingui l'edat que tingui. També fa referència a la llengua com la gran conquesta de l'ésser humà, allò que fa possible la conversa. Per comprovar-ho, ofereix al lector camins frondosos, plens de sentit pels quals creuen com a papallona, potser el més bonic dels insectes voladors i l'origen del qual en castellà està lligat al ritme i la veu, a l'arpegi i al ball: aquesta altra forma de sobrevolar laltre.
“La paraula castellana papallona va néixer al segle XV gràcies a les cançons populars. Significa, literalment, Maria posa't (…)”, escriu Marcolongo. Alguna cosa aleteja en aquesta troballa, una joia que mereix ser escoltada i preservada, custodiada en una caixa forta real, no com les de Luis García montero, obsessionat a guardar objectes mentre la llengua rep pedrades de menyspreu i propaganda.
