Karina Sainz Borgo: El bon patró trotskista

SEGUIR

Es va consumar, una vegada més, la paradoxa dels Goya: aquesta relació entre ancilar i revoltosa que el sector amb un poder que el menysprea quan l'usa com a aparador quan li convé i el castiga quan se'l resisteix. Pedro Sánchez, Yolanda Díaz, Mònica Oltra. Tant capçal per baixar la cerviz. Si Goya aixeca el cap!

The film 'El buen patrón' va aconseguir el favor dels acadèmics i va rebre el premi al més llargmetratge. Jaume Roures, màxim responsable de Mediapro i productor de la cinta, va patir un deixar anar la seva arenga de tambors de guerra, com si encara estiguéssim en temps de tallar cabelleres i cridar 'no passessin'. És el vell truc de transformar en batalla tot el que sigui

possible, inclòs en temps de pau. De tant enunciar batalles perquè les desitgen, les deleteregen.

El 25% del català en el discurs de Roures és la mostra de l'obcecació pel mateix. Roures va pronunciar una part del seu discurs català, sense que TVE subtitulés o traduís les seves paraules. Lametades al nacionalisme. Berlanguiana i valenciana, així fou la gala dels Goya: amb focs d'artifici i l'humor involuntari d'algunes tragèdies. Benvinguda Sra. Blanchet. ¿Haurà sentit l'actriu al català? Tant se val!

Hi ha un regust a parròquia als fastos dels Goya, gales que cada vegada arrenquen més badalls i, de vegades, mirades de reüll de vergonya aliena. Quan Roures quan va començar a parlar en català, l?auditori va aplaudir. Van ovacionar l'empresari troskista, a qui va enviar el Fogasa a la redacció del diari Público durant la pitjor crisi econòmica viscuda en anys. Sí, el magnat 'indepe' que ara es passeja fent lliçons de lluita de classes.

Els Goya és un episodi més de botulisme pur i dur, fel·lació i lametazo ideològic. Per quedar, ja no queden ni celles, les de Zapatero. Roman, com una pudor, la vergonya que desperta aquesta reunió els que miren per sobre de l'espatlla perquè no aguanten els seus propis complexos. Benvinguda Sra. Blanchet, passi vostè senyor Roures.