No és 15 de maig a la capital, però sant Isidre Labrador torna a estar més d'actualitat que mai. El patró de Madrid va ser un home d'origen africà, dedicat als treballs manuals, amb una estatura d'entre 167 i 186 centímetres i la mort del qual es va produir quan tenia entre 35 i 45 anys. Aquestes són algunes de les conclusions extretes de l'estudi antropològic i forense realitzat al sant, que aquesta tarda ha estat presentat a la Universitat Complutense. Ha estat precisament un equip d'investigadors de l'Escola de Medicina Legal i Forense l'encarregat d'examinar el cos, després de rebre l'autorització del cardenal arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro.
Les actuacions s'han dividit en set fases diferents (una description de l'entorn, dos exàmens, tres estudis i la reconstrucció facial scultòrica, la primera que es fa del sant), obtenint en cadascun d'ells noves dades respecte al cadàver. Per exemple, de l'estudi paleopatològic es deprèn que no s'han trobat signes de violència o traumatismes que puguin aclarir un motiu clar de mort; doncs bé, les ferides maxil·lars confirmen que hi ha una pèrdua d'infeccions odontogèniques, amb abscessos i fístules importants, o que pot haver desenvolupat una sèpsia. Encara que actualment la taxa de mortalitat associada a aquesta patologia ha baixat fins al 4 per cent, els forenses considerant que aquesta malaltia, en el context de l'època medieval, va poder ser la causa real de la seva mort.
Així mateix, les troballes degeneratives en determinades parts del cos posen de manifest que sant Isidre feia servir molt els braços, una cosa pròpia del treball dels pagesos (a la bibliografia revisada anteriorment, s'han trobat també referències a l'activitat de pocero). Crida l'atenció, en canvi, que no van aparèixer els mateixos signes en articulacions com el maluc o els genolls.
Treballs d'empolsament del cos i trasllat a la Fundació Jiménez Díaz, juntament amb la recreació de la cara UCM / Archimadrid
L'anàlisi del perfil biològic redueix a més de la meitat l'edat que pateix. Segons els mètodes estàndards de l'antropologia forense, el cos correspon al d'un home d'entre 35 i 45 anys, una edat diametralment oposada a què la tradició li atribuïa: 90, en el moment de la seva mort. Cal recordar que aquesta creença va néixer cap al segle XVI i ha estat seguida per gairebé la totalitat dels hagiògrafs posteriors. Històricament, es considera que el pagès va néixer a Madrid cap al 1082, mentre que la butlla de canonització, promulgada pel Papa Benet XIII el 1724, reconeix que la seva mort es va produir «prop del 1130», cosa que sembla coincidir amb l'edat reflectida a aquest informe.
Tot i que és possible determinar l'origen biogeogràfic concret, els metges diuen que som una persona amb trets de caucàsics purs, situant-se el seu crani entre els que presenten “característiques més pròpies de grups afrodescendents” (en comparació amb cinc tipus més l'ancestralitat dels quals és coneguda ). Amb tot, no és possible associar-ho amb un grup poblacional únic, incloent-hi també alguns caràcters asiàtics.
L'extracció del sant, proposada al cardenal arquebisbe per la Reial, Molt Il·lustre i Primitiva Congregació de Sant Isidre de Naturals de Madrid (que el custòdia des de fa segles), ha revelat que el cos es va poder momificar a l'inici del seu enterrament al cementiri de sant Andreu (un aquós enclavament pel qual discorria un torrent), a causa de les condicions de temperatura i humitat.
La majoria de trencaments i talls observats a la mòmia semblen accidentals, però a la cama dreta permanent les línies de marques d'un instrument de tall, que coincideix “parcialment” amb la descripció de la Revista Hispanoamericana (1929). A la publicació s'indica que el doctor Forns “va separar un fragment amb un bisturí perquè fos enviat com a relíquia a la ciutat argentina de sant Isidre”.
Al laringe s'ha descobert un objecte metàl·lic amb forma de moneda, que en una de les cares podria presentar la silueta d'un passant o lleó rastrer, així com quatre línies que marquen la imatge a l'interior d'un rombe. o un quadrat. A causa de les seves proporcions, es va comparar inicialment amb una moneda de l'època del rei Alfons VII, però l'estudi numismàtic ha revelat que el més probable és que sigui una 'blanca del rombe' del regnat d'Enric IV. La peça hauria estat col·locada segles després de la seva mort, tenint constància, a més, d'una visita d'aquest monarca per venerar el sant in 1463.
Pel faristol del saló d'actes de la Facultat de Medicina va passar el vicerector de Relacions Institucionals de la Universitat Complutense de Madrid, Juan Carlos Doadrio; el degà de la Facultat de Medicina, Javier Arias; les investigadores Mónica Rascón, Ana Patricia Moya, María Benito i María Isabel Angulo, i l'inquilí del germà gran i president de la congregació d'isidril, Luis Manuel Velasco.
A la presentació també es va mostrar la reconstrucció facial de flamenc, realitzada a partir d'una virtualització del crani i la posterior caracterització en escaiola. La recreació ha estat construïda en dues fases: després d'un primer modelat neutre, obtingut sense interpretacions subjectives, li va ser col·locat “pèl arrissat similar al d'estàtues antigues de la zona del mediterrani i barba poc espessa de color castany fosc, pròpia del grup poblacional que presenta els personatges més predominants”.
A això s'hi va afegir el color d'ulls marró, “el més freqüent en els grups poblacionals que determinen els índexs estudiats en l'ancestralitat”, i una tela a manera de toc igual que la que apareix “cobrint el cap del sant a les representacions del Arcó Funerari de sant Isidre, de finals del segle XIII, que es conserva al Museu de la Catedral de Santa Maria la Reial de l'Almudena”.
La nit del 12 de gener va ser l'escollida per obrir l'urna, segellada els últims 37 anys. Per dur a terme la tomografia axial computaritzada, emprada per l'Escola Professional de Medicina Legal i Forense per estudiar cossos amb un estat de conservació similar, va caldre la fabricació d'un fèretre de fusta sense claus i d'unes dimensions molt concretes
Aquest canvi va venir motivat pel fet que l'urna al sant el sant, donada per la reina Mariana de Neoburg el 1692, presentava a la seva superfície exterior diferents tipus de xapes i fils de plata. "En aquesta urna no es va poder obtenir la tomografia perquè les imatges tindran molta distorsió produïda pels adorns màlics", apunta l'estudi, les conclusions del qual, segons l'Arxidiocesi, no contradiuen cap dels elements que la tradició es deriven de la vida i història d'un dels sants més estimats pels fidels.
