"M'agradaria anunciar que després de gairebé 15 anys i 143 partits, ha arribat el moment d'acomiadar-me de la selecció". Amb aquest missatge a través de les xarxes socials ha anunciat aquest divendres Sergio Busquets el seu adéu a la selecció espanyola. El futbolista del Futbol Club Barcelona, que va participar amb Espanya com a capità al Mundial de Qatar 2022, posa així punt final una brillant carrera internacional.
Amb la seva marxa, l'equip nacional perd l'últim dels futbolistes que van participar en la conquesta més gran del futbol espanyol, el triomf al Mundial de Sud-àfrica 2010. Dos anys després va ser també de l'Eurocopa 2012. el meu país i va portar al capdamunt ”, va explicar el jugador en el comunicat amb què s'acomiada de la selecció. “Sempre donant-ho tot i aportant el meu granet de sorra perquè tot fos el millor possible i que tots sentissin com són d'important”.
Busquets tenia clar que la seva etapa amb la selecció estava arribant al final. Tot i el que va dir Luis Enrique (“vull convèncer-lo perquè jugui també el pròxim Mundial”), el jugador sabia que la de Qatar seria la seva última gran competició. L'únic dubte que li rondava encara pel cap era si esgotar aquesta etapa final fins al proper mes de juny o avançar-la a aquest moment. La sortida de Luis Enrique va ser decisiva en la decisió. Busquets va renunciar a dirigir l'equip a la Final Four de la Nations League, que es jutjarà el proper mes de juny, i ja prefereix via lliure a Luis de la Fuente perquè un equip ha sabut assaborir sense l'actitud de comptar amb ell només durant un mes. Between the tasques del de La Rioja com a nou seleccionador està ja marcat en vermell la de contreure un substitut de garanties per al lloc de migcentre. Rodri sent la primera opció per més que al Mundial van ser utilitzats com a central. De la Fuente creu que el jugador del City tindrà un millor retorn a la seva posició habitual. Com a recanvi, hauria de ser el moment del realista Martín Zubimendi.
"Busquets és una figura icònica del futbol espanyol, un esportista exemplar, un professional intocable i un líder indiscutible", reflectia la nota amb l'afirmació que Luis Rubiales acomiadava el que ha estat el capità de l'Equipe nacional els últims anys. “Conec Sergio i la seva família des que ell tenia una vegada anys quan vaig compartir vestidor amb el seu pare al Lleida. M'uneix una gran amistat amb els seus pares i de vegades el cor pot restar objectivitat a la meva paraula: tampoc ho pretenc, Sergio és un jugador que transcendirà generacions pel seu enorme llegat».
Busquets va anar a la selecció el 2009. Tot just va prendre una taula com a jugador de Primera, i tampoc havia tingut una presència destacada a les categories inferiors. Però la seva actuació en aquell Barça de Pep Guardiola, que va ser qui va patir el primer equip, va cridar l?atenció de Vicente del Bosque. El salmantí també va caure rendit a Busquets, que va dedicar a una de les frases més cèlebres i icòniques sobre la seva figura: “Si tornés a ser jugador m'agradaria assemblar-me a Busquets”.
El de Badia del Vallès acudeix per primera vegada a una convocatòria al febrer, en un amistós davant Anglaterra en què no arriba a saltar al terreny de joc. Un mes més tard torna i disputa els seus primers minuts com a internacional a l'Ali Sami Ien d'Istanbul en una victòria contra Turquia per 1-2. Busquets va entrar al camp a la primera meitat substituint David Silva.
La seva entrada a l'equip és gradual. Encara és suplent a la Copa Confederacions del 2009, on Espanya va acabar tercera. Però un any més tard ja va com a titular al Mundial de Sud-àfrica. La derrota davant Suïssa el va convertir en un dels assenyalats, però no per a Del Bosque, que va continuar confiant en la societat que va formar amb Xabi Alonso al migcampista que tan bon resultat va acabar donant.
Va marxar amb 143 partits, el tercer del rànquing històric en solitari per darrere de Sergio Ramos (180) i Íker Casillas (167). El va tocar viu els millors moments de la selecció, però també els més amargs. L'Eliminació a Brasil i el Desastre de Rússia. Tampoc va sortir bé el quart Mundial. La seva última acció com a futbolista d'Espanya va ser el penal fallat a la tanda contra el Marroc. Un minut després, després del gol d'Achraf, la selecció estava eliminada.
La renúncia a la selecció anticipa també el que seran els seus últims mesos com a jugador del Barcelona. Al juny acaba contracte, i camí ja dels 35 anys, el migcamp esgota la seva estada a l'elit per afrontar un futur més plàcid a la lliga nord-americana.
Missatge integral de Busquets:
“M'agradaria anunciar que després de gairebé 15 anys i 143 partits, ha arribat el moment d'acomiadar-me de la selecció. Voldria agrair totes les persones que m'han acompanyat en aquest llarg camí. Des de Vicente del Bosque que em va donar l'oportunitat de començar, a Luis Enrique per fer-me gaudir fins a l'últim segon. També agrairia la confiança de Julen Lopetegui, Fernando Hierro o Robert Moreno, així com, als seus staffs.
I com no a tots i cadascun dels meus companys, amb qui he lluitat per intentar portar a la selecció on es mereixia, amb més o amb menys èxit però sempre donant-ho tot i amb el més gran dels orgulls.
No em vull oblidar de cap membre de l'expedició, que estant en un segon pla han estat igual d'importants (fisis, doctors, utillers, delegats, nutricionistes, staff, premsa, seguretat, viatges, etc…) ia totes les persones i treballadors que s'han creuat al meu camí i ho han fet tan especial.
També presidents, directius, directors esportius, i als quals, d'una manera o altra, han format part de la federació.
A tots els seguidors, pel suport diari rebut i sobretot quan no van sortir les coses com esperàvem. Aquí és quan més se us necessita i més units cal estar-hi. A tots vosaltres, gràcies!
I és clar, al més important, la meva família. Per donar-me suport en cada moment i en totes posar decisions i compartir aquest camí estant lluny molts dies i fent-me sense sempre a prop perquè donés el millor de mi.
Ha estat un honor representar el meu país i va arribar pel cap alt alt, ser campió del Món i d'Europa, ser Capità i disputar tants partits, amb més o menys èxit però sempre donant-ho tot i aportant el meu granet de sorra perquè tot fos ho most possible i que tots sentissin com són d'important, ajudant a tots i lluitant per un mateix objectiu, amb experiències úniques, inoblidables i històriques.
Encara se'm posen els cabells de punta en recordar-ho. Ho trobaré molt a faltar (veure la llista de convocats, agafar el pont aeri, saludar els meus companys, gaudir dels entrenaments, les partides interminables de potxa, sortir a jugar, no sense abans fer el nostre crit junts, escoltar l'himne nacional abraçats o sent l'afecte de tot un país).
Finalment, no puc més que desitjar tota la sort del món put companys i el nou seleccionador Luis de la Fuente. Ara seràs un aficionat més, gaudiré i recolzaré incondicionalment la nostra selecció.
Gràcies eternes»
