La toreria d'un matador forjat a les batalles més dures encegava tot i ho il·luminava tot alhora. Quina manera de torejar by Fernando Robleño, quina manera de ser i estar davant de la cara d'un lot de condició molt diferent. De Puerta Grande va ser la seva tarda de magisteri, de tres orelles van quedar reduïdes a un trèvol de voltes a l'arena amb més pes que qualsevol de les despulles que es passegen cada dia. Robleño s'abraçava emocionat a la seva quadrilla –amb Iván García i Fernando Sánchez desmonterats– després de l'obra quallada a l'estupend quart d'Escolar, el més gran d'un desafiament ramader amb suspens de Hoyo de la Gitana. Torerament genuflex va arrencar el madrileny abans de presentar la crossa amb la dreta a la distància mitjana. Un galant era aquest Camioner, aplaudit de sortida ia l'arrossegament. Si l'esquena tandes amb la mà de la cullera ja van calar, per l'esquerre van adquirir una intensitat excepcional, amb pòsit, repòs i una col·locació cabal. Quina bellesa de naturals! Llargs i profunds, com aquella envestida humiliada amb què Robleño alçava un monument esquerrà. Bramaven les goles; brollaven els “oooles” roncs de Madrid. Una bogeria, amb l'estesa 7 dreta i la plaça retuda a l'home que s'agigantava a la feina de la seva vida i en una de les més emocionants de la temporada. Però encara queden més: inabastables i al ralentí els fermalls per sota. Resumava llavors l'aroma de l'etern i rugia la capital del toro en un somni fosquejat de cartells. Mentre es perfilava per matar, l'afició buscava els mocadors perquè aquella peça era de dues orelles indiscutible. Quanta seria la seva immensitat que, malgrat les dues punxades –a dalt–, la majoria va demanar el trofeu, però el president va dir que cap. Potser va fer: fins a dues vegades va haver de recórrer l'anell entre crits dels cinc mil que van assistir al miracle del toreig davant d'un escolar amb el ferro de la bravura. Sensacional tàndem per a la història venteña del segle XXI. Madrid Monumental de les Vendes. Diumenge, 18 de setembre de 2022. A quart dentrada. Desafiament ramader amb bous de Hoyo de la Gitana (1r -tornat-, 2n i 4t, amb suspens a la nota) i José Escolar (va córrer torn Gerpe i el 6è va sortir en primer lloc, 4t i 5è); sobreros de Couto de Fornilhos (6º) i Can els Toreros (6º bis), Fernando Robleño, de festuc i or vell. Punxada i estocada despresa (petició minoritària i tornada a l'arena). A la cambra, punxada, un altre fons i estocada (petició majoritària i dues voltes a l'arena). Miguel Tendero, de blau gall dindi i or. Dues punxades i estocada curta (silenci). Al cinquè, empenta curta caiguda (silenci). Luis Gerpe, de blau marí i or. Estocada despresa (lleu petició i tornada a l'arena). Al sisè, push caida (tornada a l'arena). Luis Gerpe va optar per córrer torn i, després de tornar-se el de Hoyo de la Gitana, en va sortir un d'Escolar que es va arrencar de llarg a la secunda vara i que, malgrat el seu defecte tard, amagava profundes envestides pel pitó esquerrà. Per aquest costat es va centrar el confirmant: d'un en un, va treure diversos naturals amb aquell. Després de l'estocada, hi va haver una lleu petició i va passejar l'anell. Maca i classe del sobrero de Couto de Fornilhos, però potser el minvat poder que apuntava va fer que tornés a nois. Com aniria enrere el de Casa de Toreros. Fins a cinc bous va parar Gerpe, que va receptar boniques veròniques al sisè tris de Montealto. Airosa va ser la seva feina a aquest pròsper i noble xurrer. Molt serè es viola confirmant. No va agradar la presència del tercer, que va fer caure amb estrèpit el picador: de la muntura va volar, amb la sort que Carasucia no va fer per ell. Vergonyós el terç de banderilles, que encara dura… Entre que el toro no valia i el terç anterior, Miguel Tendero va quedar inèdit. Malament enviat al de la Gitana al Hoyo. No es va remuntar al deslluït cinquè. La tarda va ser tota de Robleño, que en una altra època havia marxat a les espatlles encara sense orelles.
