Retrat de Schackleton, en una de les seves expedicions – ABCIsrael VianaMadridActualitzat: 14/03/2022 04:13h
“Sense exagerar, és el vaixell enfonsat de fusta més bell que he vist a la meva vida, per molt. Roman dreçat, orgullós al fons marí, intacte i en un estat de conservació fantàstic. És una fita a la història polar”, va assegurar aquest dimecres a ABC Mensun Bound. El director de l'expedició que ha descobert el vaixell d'Ernest Shackleton (1874-1922) estava radiant, l'Endurance havia trobat perdut i oblidat a 3.008 metres de profunditat, al mar de Weddell, des de fa més d'un segle.
El tràgic final del vaixell de Shackleton es va començar a escriure el 18 de gener de 1915, ja que el magnífic bergantí quedaria atrapat en una panxa de gel. L'explorador va intentar convertir-se en el primer home a travessar l'Antàrtida a través del Pol Sud, però no ho va aconseguir.
Després de diversos mesos bloquejat, l'Endurance va patir danys per les plaques de gel quan va aconseguir fondre's a la primavera i es va penjar per sempre. L'explorador i els seus homes es van veure obligats, doncs, a resistir en una sorprenent missió de supervivència que va culminar miraculosament amb èxit vuit mesos després.
+ infoRecord de Schacklenton, a ABC Cultural, el 2015 – ABC
Tots es van salvar i van convertir aquell intent fallit en una de les grans gestes de l'exploració. El que ningú recorda, però, és que Shackleton va passar per Galícia, tal com explicava ABC el 30 de setembre de 1914. El titular deia: 'Expedició al Pol Sud'. Una continuació es podria llegir: “A bord del vapor britànic ha arribat al port de Vigo el famós explorador anglès Shackleton, que es dirigeix a Buenos Aires per, des d'allà, emprendre una nova travessia al Pol Sud que durarà dos anys. L'intrèpid viatge s'ha costejat per una subscripció que ha iniciat el Rei Jordi V amb 10.000 lliures esterlines”.
Pocs aventurers de la seva època s'haurien plantat el defiance de Shackleton. L'anunci que va publicar a la premsa per reclutar voluntaris reflectia la crua realitat del projecte: “Es busquen homes per a un viatge arriscat. Soldo baix. Fred extrem. Llargs mesos de foscor absoluta. Perill constant. No és segur tornar-hi. Honor i reconeixement en cas dèxit”. Però malgrat advertiments, es van presentar més de 5000 candidats.
Una bogeria
L'expedició era una bogeria, perquè el mar de Weddell va romandre indòmit des que un caçador de foques anglès el va descobrir al primer terç del segle XIX. Eren molts els navegants que ho havien intentat sense èxit abans que Shackleton. A això cal sumar-hi la marxa a peu que van haver de fer sobre l'Antàrtida si van arribar a la costa, però no ho van aconseguir. Prova de la dificultat és la sorpresa i la incredulitat manifestada per Roald Amundsen, primer home a assolir el Pol Sud, quan li va explicar el pla.
+ infoPàgina de 1914 en què es narra el pas de Shackleton per Vigo – ABC
La premsa espanyola desvetllava detalls del projecte mesos abans de passar per Vigo. Al març, 'El Heraldo Militar' va informar que Shackleton es trobava a Noruega preparant-se per al viatge: «Ha triat aquest país perquè, en aquesta època de l'any, la regió ofereix molts paratges coberts de neu en què es pot operar com a les comarques polars ”. 'La Correspondència d'Espanya' destacava la polèmica en curs amb l'explorador austríac Felix König, que afirmava 'el seu dret de prioritat i li va escriure una carta que deia: 'No és possible que les dues expedicions parteixin del mar de Weddell. Espero que esculli vostè un altre punt de partida'”.
No obstant això, hi havia un problema més gran al cap de Shackleton que va fer trontollar la seva gran aventura. El mateix dia que l'Endurance va salpar de Londres l'1 d'agost del 1914, Alemanya va declarar la guerra a Rússia. França, àlies militar d'aquest últim, va fer el mateix amb Alemanya. L'ambient bèl·lic es va apoderar de l'expedició des del primer dia mentre navegava pel Tàmesi. En primer lloc va escalar el nostre protagonista va baixar a terra i va trobar que els diaris anunciaven la mobilització general a Gran Bretanya. En aquell instant, l'Antàrtida esdevé tan inabastable com la Lluna.
El sentiment patriòtic
És fàcil imaginar el sentiment que va recórrer a tots els que eren al vaixell en tenir notícia del començament de la Primera Guerra Mundial. El sentiment patriòtic els va fer plantar-se abandonar-ho tot per anar en defensa del seu país. Shackleton, per descomptat, també va estudiar aquesta possibilitat, malgrat que era el viatge dels seus somnis. Aquell mateix matí va reunir els seus homes a coberta i els va dir que eren lliures per incorporar files si volien. A continuació va telegrafir l'Almirallat per oferir el seu vaixell, encara que va afegir que, «si ningú ho considera necessari, creia convenient sortir com més aviat millor per poder arribar a l'Antàrtida a l'estiu austral», explica Javier Cacho a 'Shackleton, l'indomable' ( Forcola , 2013).
+ infoImatge de l'expedició liderada per Amudsen al Pol Sud poc abans – ABC
Una hora després, amb temor encara que el seu pla es vingués a baix, va rebre la breu resposta de l'Almirallat: “Continuïn”. A continuació la van lliurar un segon telegrama de Winston Churchill, on l'agraïa en termes més elogiosos i més extens la seva oferta i comminava a seguir el viatge. Mentre el món es capbussava en la guerra més devastadora de la història fins aquell moment, el travessava el canal de la Manxa amb la consciència no del tot tranquil·la.
Un dia després, l'Endurance arribava al port de Plymouth, la seva darrera escalada a la Gran Bretanya abans de sortir cap a Buenos Aires. Va ser en aquell moment quan Shackleton va decidir que no els acompanyaria en la travessia de l'Atlàntic i va tornar a Londres per tancar alguns assumptes. A la capital va marxar testimoni de la vertiginosa on es van desenvolupar els esdeveniments contra la declaració de guerra del seu país a Alemanya el 4 d'agost. Un dia després es va veure amb Jorge V, que va comentar-li sobre els seus interessos personals i la Corona que l'expedició no es veurà afectada pel conflicte.
En direcció a Vigo
Malgrat tots els suports que havia aconseguit, Shackleton no tenia gaire clar quina havia de ser la seva postura. Alguns diaris l'havien criticat per la seva decisió d'anar-se'n a l'Antàrtida quan la Gran Bretanya es contrava a la vora de l'abisme. «El país et necessita», proclamaven els cartells repartits per tot Londres quan va emprendre el viatge a Galícia al vapor 'Uruguai' a finals de setembre. En aquest moment, els alemanys es trobaven a les portes de París mentre ell feia la seva escalada a Espanya per salpar des d'allà a la trobada de l'Endurance i els seus homes a Buenos Aires.
+ infoCrònica del rescat de Shackleton – ABC
'Shackleton a Vigo', podia llegir-se al diari 'Informaciones de Madrid'. Allà l'explorador seguia dubtant de si havia de continuar amb aquella expedició que li havia portat anys de preparació, i en què havia invertit tants diners, o si havia de «enviar-la a prendre veneç», com li va dir als periodistes quan li van preguntar. Era lògic que se sentís commocionat per tot el que estava passant enmig de les ovacions dels gallecs que van anar a rebre'l al port.
“Shackleton ha estat saludat a bord per un gran nombre de persones a qui van preguntar sobre els galions que, el 1702, se sana aquesta badia amb enormes càrregues d'or, plata i pedres precioses. Segons ha manifestat, ell mateix va tenir intenció d'haver fet feines per extreure tota aquesta riquesa abans d'organitzar l'excursió al Pol Sud”, explicava ABC. Aquell interès era una reminiscència del seu costum de nen de buscar tresors occults, encara que ara tingués el cap a un altre lloc.
Els seus dubtes se'ls va dissipar finalment el seu amic James Caird, un filantrop escocès per al qual, segons li va argumentar, era senzill trobar centenars de milers de joves que van córrer a la guerra, però probablement impossible trobar-ne un capaç de, com ell, el desafiament daquella expedició. Va partir llavors a Buenos Aires per sotmetre's a l'Endurance en el mateix moment en què s'aprovisionava per a l'últim viatge de la seva vida.
