Tots els partits d'un Mundial tenen aquesta passió desbordant que els diferencia de qualsevol altra competició i en les eliminatòries aquesta emotivitat es desborda fins a notar-se a l'ambient. Jugadors i aficionats tenen un pessigolleig a l'estómac que envolta una barreja d'il·lusió per seguir i de por per marxar abans d'hora. Ja no hi ha marge d'error i es palpa tant al terreny de joc com a les grades. El primer estadi a Qatar en què es va veure aquest clima tan singular va ser l'espectacular i futurista Khalifa International, escenari de la cruïlla que obria els vuitens entre els Països Baixos, una selecció que no va enamorar però que va acabar invicta la fase de grups, i els Estats Units, un grup que tampoc coneixia la derrota i que tenia molt més del que aparentava, com es va comprovar davant d'Anglaterra i l'Iran.
-
Països Baixos: Andries Noppert – Denzel Dumfries, Jurriën Timber, Virgil van Dijk (cap), Nathan Aké (Matthijs De Ligt 90+3), Daley Blind – Marten de Roon (Steven Bergwijn 46), Davy Klaassen (Teun Koopmeiners) Frenkie De Jong – Memphis Depay (Xavi Simons 46), Cody Gakpo (Wout Weghorst 83+90).
-
Estats Units: Matt Turner - Sergiño Dest (DeAndre Yedlin 75), Walker Zimmerman, Tim Ream, Antonee Robinson (Jordan Morris 90+2) - Yunus Musah, Tyler Adams (cap), Weston McKennie (Haji Wright 67) - Tim Weah ( Brenden Aaronson 67), Jesús Ferreira (Giovanni Reyna 46), Christian Pulisic.
-
Gols: 1-0, min. 10: Desemborsament; 2-0, mín. 45: Cec; 2-1, mín. 76: Wright; 3-1, mín. 81: Dumfries.
-
Àrbitre: Wilton Sampaio (BRA). Va amonestar Koopmeiners (min.60) i De Jong (min.87) per part dels Països Baixos.
La posada en escena va ser contradictòria si s'observa el rànquing i el palmarès mundialista de neerlandesos i americans. Països Baixos, Holanda a l'argot futbolístic per a tota la vida, es va deixar dominar pel rival. Com moure les coses en aquest deportat en què l''Oranje' se senti més còmoda sense pilota per llançar-se a l'atac amb galopades de la seva nova estrella, Gakpo, i d'un Memphis que funciona molt més a la selecció que al Barcelona perquè considerar-lo un company amb galons. I és clar, els EUA d'avui no són dels seus començaments, quan van intentar sorprendre des de l'ordre i la disciplina però sentint-se inferior, amagat, sense recursos. Ara té Dest, Robinson, Weah… I Pulisic, que va poder canviar el guió del partit als dos minuts si arriba a certar en un clar un contra un que va resoldre Noppert.
Els nord-americans van caure a la 'trampa'. Movien la pilota amb solvència i miraven amb desvergonyiment els europeus, que van esperar amb paciència el seu moment sense pressionar gaire, deixant-los uns metres perquè es confiessin. Els homes de Van Gaal no semblaven tenir pressa, convençuts que l'error del seu adversari havia d'arribar. I poc després que Pulisic pogués fer un tomb a la història uneix mal lliurament va donar pas a enlluernador contraatac dels neerlandesos va culminar Memphis dins de l'àrea després d'una certa assistència de Dumfries. Feia la sensació que no havien fet res i les taronges ja tenien el botó que necessitaven per tensionar els de les barres i estrelles amb un missatge molt clar; cada vegada que t'equivoquis puc fer-te molt de mal.
L'argument va romandre inalterable. Tocats però obligats a mirar endavant encara amb més insistència, els nord-americans van abusar de les entrades pel carril dret a través d'un Dest que no donava abast. Les pèrdues solen tenir un càstig menor quan es produeix als costats i van evitar la zona central per no donar avantatge als països baixos. Van vorejar l'àrea constantment, amb velocitat, talent i qualitat, però sempre morien a la riba, com si els faltés el do per sotmetre's a un nou esglaó en l'ordre internacional. Els seus contrincants van guardar el tresor i tampoc no es van tornar bojos per acumular més riqueses. I del no-res va sorgir una altra enlluernadora acció que va descosir les costures dels americans. Un altre cop Dumfries va posar una pilota letal a l'àrea i Blind va aparèixer com una exhalació per fer el segon.
Després del descans, el panorama ja era conegut. Els Estats Units, això sí, van tenir una mica més de mordent i van obligar l''Oranje' a multiplicar-se en àrees defensives. Dest, défondado, va ser substituït al minut 75 i mentre els seus companys de banqueta l'animaven Wright va posar picant amb un gol que els ficava de ple a la baralla. Quedava temps i se'n van anar a totes, fent miques la disciplina tàctica. I ho van pagar. En una acció aparentment intranscendent ningú va veure Dumfries, una altra vegada Dumfries, entrar només pel costat dret. Allà va ser la pilota i la de l?Inter no va perdonar. Amb el que probablement va ser el partit de la seva vida va salvaguardar l'honor d'una selecció que sense fer gairebé soroll ja és a quarts.
