Divendres, nou del matí i el sol va vaticinar que el tocarà té els 120 nens que, nerviosos, es van presentar a les pistes del Complex Esportiu RACE, a Madrid. Avui pot ser el dia més important de les seves vides i ho saben. S'hi observa el lloc. Han de demostrar les seves qualitats jugant al tennis davant dels ulls de 35 seleccionats que representen les universitats nord-americanes que durant aquests dies estan de caça per Espanya. Per primer cop també se n'analitzen els moviments amb càmeres. Des de l'altra banda de l'Oceà hi ha 200 especialistes més a punt per reclutar-los a través de la pantalla. A cada punt, la raqueta pesa més i la pilota bota més a poc a poc, els joves saben que només uns quants afortunats poden viure el somni americà. L'aparador de tennis més gran ha aterrat aquest cap de setmana a Madrid, i els propers dies els observats aniran per altres països d'Europa a la recerca de talents. L'oferta no és banal: beques i un sistema d'entrenament professionalitzat per als millors joves de la base nacional. La cultura de l'esport als Estats Units no té comparació amb cap país del món. Però hi ha un altre fet igual d'indiscutible: el nivell del tennis espanyol. Nadal i Alcaraz brillen a tot el planeta. I fora, les millors universitats, s'han adonat dels talents que s'hi cultiven. D'altra banda, el salt professional és temptador: l'oportunitat d'entrenar-se amb infraestructures professionals, disposar de fisioterapeutes i nutricionistes personalitzats és únic. La beca també inclou una carrera universitària. Aquí hi ha el factor clau: la gran diferència entre els Estats Units i Espanya rau en la possibilitat de comparar els estudis amb una trajectòria professional en un esport. És la norma i l'obligació: si voleu professionalitzar-vos a la pista, també heu de respondre en una educació d'alt nivell. Guillermo Navarro El creixement dels esportistes als Estats Units no és només professional, també humà. Jorge Carretero, organitzador de l'esdeveniment de Global College USA, destaca l'oportunitat que s'ofereix als atletes espanyols: que es pot comparar amb les millors instal·lacions dels Estats Units”. Amèrica ha obert els ulls i s'està llançant per caçar els talents espanyols i endur-se'ls a les universitats. Una fórmula que sembla funcionar: a l'últim Wimbledon, 65 tennistes dels 300 presents proveien d'universitats. La formació és d'elit i les dades ho reflecteixen. Fa dos anys, Jenson Brooksby (actual número 43 ATP) va guanyar un Tomas Berdych a l'US Open. Aquest any, Cameron Norrie, sortit de la Universitat Cristiana de Texas, va ser semifinalista a l'herba de Londres i ocupa el lloc 13 del rànquing. I si això passa al tennis, també el bàsquet nord-americà busca talent espanyol. A través del Campus Elite Sports Academy, a Lloret de Mar, moltes noies poden guanyar el somni de jugar a la NCAA. Adrià Castejón, director general de l'Acadèmia, va confirmar el creixement del fenomen: “Hi ha hagut un 'boom' en els darrers dos anys. Aquest any mateix vam enviar als Estats Units 30 jugadores nascudes el 2004. És un gran moment perquè saben que hi ha talent aquí”. El somni és a dues passes ia l'abast de qualsevol. Carretero va explicar que les universitats estrangeres no perden temps a apoderar-se dels millors: “Es pot adonar del cas que l'esportista arribi a nacionalitzar-se. Un exemple, encara que no sigui americà, és el d'Álex de Miñaur: a Espanya no va rebre ajuda mentre que a Austràlia el van recolzar i va optar per jugar-hi”. Englishs in the world La cultura esportiva americana és el que permet al país fabricar esportistes d'elit. El públic omple els estadis, les televisions convidades a l'esport universitari, hi ha un gran seguiment. En els darrers anys la praxi d'anar a formar-se als Estats Units s'està fent habitual. Els atletes s'animen al territori americà per poder comparar el somni de tornar-se professionals amb les millors infraestructures sense haver d'abandonar els estudis. Aquí hi ha els darrers resultats obtinguts per esportistes espanyols per fomentar l'experiència: Alejandro García va guanyar un campionat nacional de tennis amb la Universitat de Baylor, i aquest any va triomfar amb la de Virgínia. Esthela Pérez també va conquistar el títol nacional universitari. Jutges Bàsquet de la lliga espanyola com Elisa Aguilar, Maite Cazorla, Leticia Romero, María Conde també estan entrenant a universitats nord-americanes. Agustín Romero, exjugador de tennis i seleccionador de la Universitat de Loyola Marymount, explica l'evolució d'aquest panorama: Cada any arriben sempre més tennistes europeus. Abans el camí era molt més difícil. El percentatge de tennistes que arriba a ser professional és molt baix i aquesta és una opció vàlida, encara que no és una sorpresa si només en surten un o dos jugadors com a màxim. Aquí els entrenaments són més físics i el nivell és més alt, hi ha millors pistes, estadis i estructures». Entre les seleccionadores presents a Madrid també hi ha Cristina Sánchez Quintanar, seleccionadora de la Universitat d'Arkansas. Va ser tennista professional a Texas i després va decidir ser assistent fins a entrenar l'equip femení universitari. Així va explicar les diferències: “Als Estats Units el nivell és més alt perquè tenen una altra cultura esportiva. La primera cosa és que es juga en equip i no de forma individual. I des dels 7 anys s'entrenen per poder tenir una oportunitat d'entrar a la universitat mentre que a Espanya les noies de 17 anys encara estan pensant si es volen arriscar per anar-se'n a Amèrica”. In Spain arribar a dalt sembla impossible mentre que als Estats Units tots barallen pel seu lloc al cim. Sánchez Quintanar subratlla l'altíssim nivell de competitivitat que es viu a l'altra banda de l'Oceà: “Els americans viuen per això, no té res a veure amb allò que s'entén aquí l'esport universitari”. Les diferències no es queden només en la mentalitat, sinó que també a nivell físic el canvi és absolut. “A la nostra Universitat entrenes molt, més que aquí segurament. La legislació americana t'obliga a 20 hores a la setmana, sense comptar les competicions”, indica la seleccionada. El mateix discurs segueix Castejón, l'expert de bàsquet que va aclarir sobre les diferències als entrenaments: “Es treballa molt més en el tema de pesos i força. A Espanya, la majoria del treball està destinat a la prevenció de lesions. Això també es fa als Estats Units però afegeixen feina física perquè tenen més hores a la seva disposició”. Guillermo Navarro Un problema que la Cristina ha subratllat és que les noies, en el moment d'acceptar les beques, dubten molt, però l'oportunitat és atractiva. “La nostra Universitat ofereix una beca de 245.000 euros que cobreix la formació acadèmica i esportiva. Fem tot el possible per convertir les tennistes en professionals. La garantia és una preparació completa, un apartament, un fisioterapeuta personal, un nutricionista, gimnasos i pistes per poder entrenar quan vulguin”, va explicar Sánchez Quintanar. La grandesa del son es completa amb l'educació regular: “Tenim un centre acadèmic només amb esportistes, amb habitacions, ordinadors i amb un tutor personal”. Aquest nivell és difícil d'assolir a Espanya, sobretot, des del punt de vista econòmic: “Tot està pagat, la carrera també, ia més hi ha noves regles que donen avantatges als joves: pel simple fet de ser a l'equip i ser elegible per competir, es rebran 3.000 dòlars per semestre”. Les portes s'han obert, el torneig ha començat i ja s'escolten els grinyols de les sabatilles al ciment. El sol escalfa les pistes i els cops secs de la pilota regiren a l'aire. De tant en tant, un crit trenca la monotonia, un greu error o la victòria d'un punt complicat.
