SEGUIR
Gavi se'n va anar i Espanya va concedir immediatament l'empat. Un gol en contra que va embrutar la seva estrena a la Lliga de les Nacions, una competició que no escalfa gaire, no per descomptat el públic sevillà. Un debut que la selecció de Luis Enrique es va empassar més temps, però va pecar de grans excessos i d'un conformisme enverinat. El millor va ser el jove centrecampista de Barcelona, que creix i creix de manera escandalosa. De Cristiano amb prou feines hi va haver un murmuri.
Quan Gavi va venir al món, 5 d'agost del 2004, Cristiano Ronaldo allà feia una estona fent voltes pel futbol d'elit. Vestia la samarreta del Manchester United i arribava de jugar la seva primera Eurocopa, a casa, amb Portugal. El Benito Villamarín va reunir ahir els dos jugadors per primera vegada en una significativa cruïlla de camins.
Al portuguès al tram final del seu viatge, 37 anys de golejador irrepetible assegut de sortida a la banqueta, 115 anotacions amb una mateixa selecció, més que ningú. I a l'espanyol, overflowing, menjant-se el present i el futur, corrent totes les pilotes i governant amb set pulmons i ulls fins i tot al clatell el joc del combinat nacional. És d'un entusiasme el que és seu i li senta tan bé aquest equip, que encara que no ho és, sembla el seu cap. A falta de Pedri, l'Espanya de Gavi. 17 anys.
Quan el partit semblava dividit, les defenses derrotant les aventures, i lluint futbolistes més lluminosos, ja va ser Gavi el mal de queixal. El més decidit en la pressió, a pertinent recuperador, i també el que primer va animar a l'atac. També va ser seva la responsabilitat de l'1-0, uneix recuperació heroica després d'una frivolitat portuguesa, una conducció segura i punxeguda i una passada profunda a la cursa de Sarabia, que la va lliurar de primera a Morata, que va córrer el contraatac amb tot el sentit i va marcar per col·locar. Golàs. Una jugada elèctrica i magnifica d'equip. Però amb el segell irresistible del xaval de Los Palacios, que després li va regalar un pessic de gol a Soler, que ho va intentar dues vegades arribant a la cursa. Gavi va anar al xoc sense arrugar-se fins i tot amb Pepe, 39 anys d'intimidation i abruptats, cara de dolent i de central, que ja sumava una col·lecció de targetes quan va néixer el xaval.
Luis Enrique havia estirat una línia molt reconeixible, només alterada per Diego Llorente, un etern gairebé, un pegat ocasional per apedaçar passats contratemps de les llistes que, no obstant, mai no juga. Però ahir sí que ho va fer. I va complir. També feia olor de clàssic Luis Enrique el plantament, la volència de la pilota i la pressió avançada. Encara que a l'entrenador, atesos els seus crits i correccions, no li convencia gaire el que veia.
Portugal era també molt Portugal. Molt intimidating number, Bruno Fernandes, Bernardo Silva, capacitat individual poc conjuntada, defensa brava, intent d'associacions, però poca sensació d'equip. Algun driblatge de Rafael Leao, és una joieta de 22 anys que ja juga al Milan: arabescos, bicicletes, enganys, regattes diversos, un gest per emmarcar, però més artifici que foc real.
Van arribar les substitucions passada l'hora de joc, Fernando Santos va llançar al camp Guedes i Cristiano Ronaldo, més ensurt que una altra cosa. Espanya va jugar a tenir-ne més que engrandir el compte. I Portugal, per escut més que per arguments, es va negar a rendir-se.
Tot semblava sota control i Luis Enrique va sentir que Gavi necessitava un descans després de l'empal·litzada que havia enganxat. I llavors, gairebé com a picada d'ullet simbòlica i espiritual, Horta va anotar l'empat. Espanya es va morir just quan va marxar la seva estrella. De Cristiano no se'n va saber més una topada amb Azpilikueta i les seves inconfusibles protestes. Un empastament dolorós. I al fons la imatge del relleu generacional.
Espanya, 1; portuguès, 1
Espanya: Unai Simón; Azpilikueta, Diego Llorente, Pau Torres, Jordi Alba; Carlos Soler (Koke, m. 62), Busquets, Gavi (Marcos Llorente, m. 81); Ferran Torres (Dani Olmo, m. 62), Morata (De Tomàs, m. 69) i Sarabia.
Portugal: Diogo Costa; Cancel, Pepe, Danilo Pereira, Guerrero; Otavio (Cristiano, m. 61), Bruno Fernandes (Nunes, m. 81), Moutinho (Neves, m. 46), Bernardo Silva; André Silva (Guedes, m. 61) i Rafael Leao (Horta, m. 71).
Gols: 1-0. M.25 Morata. 1-1. M.82. Horta.
Àrbitre: Oliver (Anglaterra). Va amonestar Sarabia, MOutinho, Bernardo Silva, Diego Llorente, Nunes i Pepe.
