“Em va proposar estar entre les millors del món”

Parlem amb Pilar Lamadrid quan a assaboreix l'èxit obtingut en aigües de Lanzarote al premier esdeveniment internacional de la class iQFoil, en què la windsurfista del CN ​​Port Sherry integrant de l'Equipe Preolímpico Español, imposar-se amb molta solvència a les millors rivals de la nova disciplina olímpica. Lamadrid, de 25 anys i natural de Sevilla, ens confessa estar una mica sorpresa per la superioritat demostrada en aigües canàries, però està segura que és el fruit de la feina dels darrers dos anys. I és que Pilar té clar el seu objectiu i hi treballa sense descans, no en va, l'esforç i el sacrifici ja són part de la seva vida i també de la de la seva família, en què tots remen cap al mateix costat.

La collita de l'andalusa a la nova classe olímpica són els campionats nacionals d'iQFoil els anys 2020 i 2021, un quart lloc aconseguit al Campionat del Món de l'agost passat a Silvaplana (Suïssa) i el cinquè del Campionat d'Europa d'octubre a aigües de Marsella, resultats que fan mereixedora d'estar al top10 mundial.

Comencem pels seus començaments a la vela. Per què el Windsurf?

Vaig començar com tots els nens a la classe Optimist, on vaig estar des dels 6-7 anys, però admeto que és una classe que cada cop m'avorria més, només em va agradar navegar els dies de molt vent i que pogués bolcar i enderrocar el vaixell. I aleshores, als 9 anys el meu pare em va donar a provar a l'estiu la primera espelma de 2m que va arribar a la nostra escola de vela a Islantilla. Va ser qüestió de 2 anys, que ja el meu pare va veure que deixaria de navegar i em va donar l'opció de competir en taula, ja que ell a part de moltes altres classes de vaixell sempre ha estat un regatista de surf de vela. I des d'aquí em vaig enamorar del meu esport, no només pel fet de regatejar sinó per com n'és de divertit navegar en una taula de windsurf on tu mateix formes part de la taula i de la vela… est una sensació d'unió amb la natura increïble .

Sempre has tingut com a meta uns Jocs?

Des que em vaig conèixer al món del windsurf solia recolzar grans referents ben a prop: Blanca Manchón i Marina Alabau. Gràcies a elles vaig descobrir no només que eren uns Jocs Olímpics, sinó que sent de Sevilla és possible ser una de les windsurfistes més grans del món i ser coneguda en un esport tan minoritari però olímpic. Així que elles van ser el meu al·licient femení a tenir un somni, encara que un dia d'avui la meva visió ha canviat una mica, m'explico. Tinc clar que l'objectiu gran són aquests JJOO, però aquest últim any em va proposar ser la versió més gran de mi mateixa per ser de les regatistes més grans del món. Sé que si compleixo això, els Jocs Olímpics van gairebé de la mà, i així sé que he fet tot el que tenia a la mà per treure el millor de mi.

Què té la nova classe iQFoil perquè hagi aconseguit atreure tants windsurfistes i tan ràpid? Creus que té a veure amb la recerca de l'espectacle que l'assembla a altres esports majoritaris per aconseguir una difusió més gran entre el públic generalista, o és simplement una qüestió d'evolució?

El foil és addictiu. Si això és clar que al principi hi havia una mica d'amagar i molts dubtes de si de veritat estàvem preparats per a aquest pas evolutiu que vèiem tan gran. Però després d'un any a sobre d'aquesta taula he de dir que no tornaria a la RS:X ni que em paguessin. A la vista hi ha que no és només evolució de l'esport, també és molt més visual i lamatiu, ja que amb res de venuto podem anar volant a 20 nusos i tot l'esforç que fem remant a sobre de la taula es veu molt més reflectit que en taules convencional.

Estàs sorpresa per la teva posició actual dins de la classe a nivell nacional i internacional? Com et veus respecte dels teus rivals més directes? I entre elles, digues-me quins estan encara per assolir

La veritat és que des que va començar a competir en aquesta classe, tot han estat sorpreses, sent la premierera i més important el Campionat d'Espanya del 2020 on per primera vegada em vaig col·locar davant del podi amb Marina Alabau i Blanca Manchón a la flota. Després, els resultats del passat 2021 han estat brutals, no m'imagini tan amunt a la flota en tan poc temps, així que seguim treballant per seguir escalant en aquest top5. Sí que és veritat que ara el 2022 reapareixeran regatistes que van ser als Jocs i que no van competir el 2021 com l'holandesa Lilian De Geus, així que caldrà fer-los un cop d'ull. Per al general, les millors noies són a Israel, França, Anglaterra i Polònia, són regatistes dures i baralles que donaran força joc i allà estarem per jugar. Entre les rivals per assolir està per descomptat l'actual imbatible campiona del Món i d'Europa Hélène Noesmoen, a qui esperem aquest any poder donar-li alguna sorpresa…

Què et sembla compartir campanya amb Blanca Manchón? T'ha sorprès la decisió de seguir? La veus com una rival?

Aquesta és la segona campanya que comparteixo amb ella, però aquesta vegada amb els papers una mica canviats, així que ens coneixem, sabem conviure juntes i ens portem molt bé. No m'ha sorprès gaire la seva decisió, perquè al final després de fer una campanya de 5 anys… què eren 3 més? Amb l'al·licient d'una nova classe, gent nova, i el foil que és molt més divertit que la RS:X. Ara mateix està en el període de transició, d'aprendre a controlar la taula amb totes les condicions de venir, però no deixa de ser una regatista experimentada i això l'ajudarà un cop passi aquesta etapa. Així que en uns mesos es veurà!

Parlem del teu entrenador, digues-me dos pros i dos contres (si n'hi ha) que sigui el teu pare

Els pros, que m'entenen a la perfecció perquè tenim maneres molt similars de veure la vida i l'esport i que sempre la seva dedicació i implicació ha estat i serà al 100%. Els contres, que quan era més petita hi va haver moltes esbronques perquè costa no veure el teu pare quan ets amb el teu entrenador a l'aigua i li discuteixen coses. Només això!

La vostra família, igual que els Manchón, va decidir canviar la residència de Sevilla al Port per facilitar la carrera esportiva del seu germà i la teva. Com ho valores ara després d'aquests anys? Creus que ha estat clau en la teva preparació?

Mudar-nos de Sevilla al Port ha estat la millor decisió de les nostres vides, i parlo per tota la meva família! No només per la tranquil·litat que ens ha donat i qualitat de vida en estar més a prop de la natura i no en una ciutat amb soroll, sinó per poder navegar cada dia de la setmana. Sense aquest pas, no estaríem aquí ara mateix cap dels dos, ja que navegar només els caps de setmana no et permeten realment dedicar-te i avançar en aquest esport. Així que des d'aquí dono una i mil vegades gràcies al Port de Santa Maria per acollir-nos amb els braços tan oberts!!

Explica'm com és un dia normal en la teva preparació esportiva

Un dia normal comença amb un bon esmorzar i una sessió de 2 hores de gimnàs. Després de tornar a casa, reposem forces, aprofitem per veure i analitzar els objectius del dia d'aigua i donem canya a l'aigua unes 2 horetes també. Però el dia no s'acaba aquí, a la tornada de l'aigua analitzem els vídeos que haguem gravat de l'aigua i estudiem què podem treballar per a l'endemà. Potser queda una mica d'estona per descansar, que si hi ha onades doncs surfegem o si no una estoneta per llegir algun llibre o simplement relaxar-se. Sopar al llit per repetir l'endemà!

Imagina que ara estàs dedicat al cent per cent a preparar-te, però tu, fins quan et veus en això?

Fins que el meu cos, la meva ment i la meva butxaca ho aguantin. Tinc clar el meu objectiu que és estar al top mundial, quan vegi que és insostenible o que ja he donat tot el que tenia per donar i comença a restar-me en comptes de sumar... allà començaré una altra etapa de la meva vida.

Amb quins comptes de suport a part dels ajuts públics? Tens aquest tema cobert o vas a la caça de patrocini?, i en aquest cas i posats a somiar, amb quina marca t'agradaria treballar?

Gràcies a Déu compto amb l'ajuda d'Ellas Son de Aquí – Livinda i Puerto Sherry des de fa un parell d'anys, però sí que és cert que estic sota mínims… Aquest esport ja només amb el material fa que el cost anual sigui elevadíssim, així que estic en cerca i capturat patrocinadors. Posats a somiar… doncs segueixo somiant amb marques representatives del meu esport com a neoprene brand (Billabong, RipCurl, Roxy…), de roba d'esport (Nike, Adidas, Underarmour…), de sports sportswear (Garmin, Polar, Suunto…)… Però bé, realment de trobar una marca que s'afí va posar valors i que em vulgui acompanyar en aquest camí cap a uns Jocs Olímpics, estaria més que satisfeta!

Finalment, imagini't que ho aconsegueixes i arribes a París… a qui dedicaries una medalla olímpica?

A la meva família, sens dubte: el meu pare per ficar-nos aquest cuquet al cos des de petits, aquest somni que ell mateix va començar i no va poder acabar; a la meva mare per dir que sí a aquesta bogeria i ser el nostre sponsor i manager número 1; al meu germà Armando per suportar tant d'una família de bojos i al meu germà “bessó”, Fernando per empènyer-me cada dia a ser millor que ahir. També al meu equip de treball: Jaume el nostre preparador físic que va creure en el nostre projecte des del minut 0 i la nostra psicòloga Maria, per fer de nosaltres un veritable equip a més d'ajudar-nos a tenir la nostra ment forta. I per descomptat a tots el que cada dia m'envien missatges d'ànim i de suport, que són molts més dels que mai no s'hauria imaginat!