SEGUIR
Manuel Juliá (Puertollano, 1954), escriptor, periodista i expolític, va donar a llum el 2001 la que es va convertir en la fira major del vi espanyol al món, que se celebra cada dos anys a Ciudad Real. Julià parla en aquesta entrevista de literatura, vi i negoci. També recorda com el 2019 va anunciar que deixaria la direcció de la Fira Nacional del Vi (Fenavin) però ha tornat a l'arena, després de la pandèmia del Covid, per posar-se'n una altra al capdavant del seu exitós projecte. Un esdeveniment que ha esdevingut un referent nacional i internacional del sector vitivinícola i que el mateix va suggerir quan arrencava aquest segle i 20 anys més tard és una ciutat obligada per milers de persones que des d'avui arribaran al recinte firal de Ciudad Real.
A l'última entrevista que va brindar a ABC, l'any 2019, ens vam retirar després de la Fira Nacional del Vi, la planta es va replantar després d'aquest esdeveniment?
Efectivament, l'any 2019 va ser el meu comiat perquè esperava poder dedicar-me a una altra feina meravellosa, com és la literatura. Però va trucar el president de la Diputació Provincial (José Manuel Caballero) i em va demanar que seguís una edició més al capdavant. Del que es va anar deixant una mica preparat la propera edició, però és clar va arribar la pandèmia i va anul·lar l'edició del 2021, per la qual cosa va haver de fer conjuntes les edicions 2022 i 2023. Tot i que Fenavin seguirà celebrant-se de forma bianual, aquest any , per qüestions excepcionals, serà un any especial. Així que quan acabi aquesta edició ja podeu tenir la tranquil·litat que ara sí que me n'aniré, encara que sigui cessat (riu).
Després de dos anys de pandèmia, Fenavin 2022 aspira a superar les expectatives del 2019?
Penso que pel nombre de cellers ja s'ha superat, tot i que hem reduït una mica l'espai. S'han superat les expectatives. Tenim la infraestructura suficient per rebre à compradors de diferents pagaments i, per tant, aquest any serà molt més alt. He d'agrair a totes les institucions que hi col·laboren i que es dediquen a l'exportació de vi, com ara la Cambra de Comerç, l'ICEX, l'IPEX, entre d'altres.
En total, quants cellers i assistents està previst que acudeixin des d'avui a la Fira Nacional del Vi?
Aquest darrer any, cobert l'aforament total de Fenavin i durant els tres dies que duri aquest certamen de 1.900 cellers van participar i esperaven la presència de 18.000 compradors de més de 100 països.
negoci cara a cara
Aleshores, les xifres finals, en termes de països, empreses expositores i importadors són molt altes?
Ens trobem davant del Fenavin postpandèmia, i comptarem amb 1.874 expositors, distribuïts en vuit pavellons que van ocupar 28.347 metres quadrats. Amb aquestes xifres estem parlant del 95% del territori vinícola espanyol. De fet, moltes regions passen per les seves comunitats autònomes, com les Canàries, Extremadura, el País Basc, entre d'altres. M'agrada més parlar de conceptes que de dades, i en allò que significa la conformació de l'oferta que tenim de vi a Fenavin es pot dir que és molt completa, ja que agrupa gairebé el 100% del territori i de les qualificacions vinícoles que hi ha a Espanya . Però també tenim una altra oferta, dins de l'estructura empresarial, que integra un percentatge de cooperatives i cellers, on es presenten grans grups, així com petites i mitjanes empreses.
En aquesta edició està previst un espai més ampli per als tasts i nous serveis que facilitaran, precisament, que el comprador i el venedor puguin fer negoci
Per primera vegada tindrem el programa 'face to face', en què hi ha una taula on el comprador i el venedor es troben i cada mitja hora va passant un celler diferent, que li ofereix al futur comprador un tast del seu va venir i parlen per arribar a un acord. Es calcula que en un sol dia, a través de les 20 taules que instal·larem, arribarem a 400 reunions. És un programa que després de la pandèmia, i sense poder tenir gairebé contactes per aquesta situació, permetrà que faci negoci cara a cara.
Què destaca de la galeria del vi?
És un instrument fabulós perquè els compradors, sobre tots els exportadors, puguin seleccionar els vins que volen tastar, de manera que quan vagin a l'estand sàpiguen el que volen comprar perquè ja tenen un ampli coneixement d'aquests vins.
I el centre de negocis, com funcionarà?
El centre de negocis és un instrument que poden fer servir totes les institucions econòmiques i funcionarà com un espai amb dues parts. Una part física, on podran deixar els seus equips i tot allò que necessiten per moure's per la fira. Després és la intranet de Fenavin, mitjançant la qual es poden sol·licitar reunions amb expositors i altres actuacions dirigides a afavorir el contacte entre el comprador i el venedor.
Com s'ha convertit la Fira Nacional del Vi en un referent del vi nacional i internacional?
Hem competit amb Madrid i Barcelona i hem guanyat la competició perquè la nostra fira és més representativa en nombre de cellers i genera molt més negoci. S´ha convertit en l´únic referent del vi espanyol. No només a Espanya, sinó a nivell mundial. Tenint en compte que es dóna la circumstància que no es realitza en una gran ciutat, sinó que celebra en una petita ciutat ja que hem generat elements nous, hem fet servir la creativitat prou per aconseguir que s'una fira eficaç i que hi hagi negoci. Si no hi ha negoci, Fenavin no és res. En aquest sentit, el negoci que genera ha permès que es converteixi en el centre del negoci del vi espanyol al món, cosa que és molt important per a nosaltres.
L´organització ha continuat potenciant l´ús de les xarxes socials. Creieu que són un bon aliat per al sector?
Les xarxes socials i els mitjans de comunicació han generat un coneixement de la fira. Però fonamental, des del meu punt de vista, allò que afavoreix la realitat d'aquesta fira és la interconnexió que hi ha amb el sector. La interconnexió que hi ha amb l'oferta i la demanda i que permet que sigui referent per al sector a nivell mundial.
Aleshores, la intranet ha estat el gran descobriment per potenciar més el negoci dins de la fira?
Així és. Una de les grans fortaleses de la fira, davant d'altres que també tenen el vi com a protagonista, és que comunicacions prèvies sòlides entre compradors i venedors gràcies a la seva potent intranet. A més, també va desgranar un programa que va potenciar el màrqueting: el 'Contacte amb', que a la passada edició va generar 7.000 trobades, i que ara millorarà amb trobades cara a cara de 30 minuts per presentar el producte. Una experiència pilot que vol posar productors i comercialitzadors cara a cara.
L'exportació ha tingut una evolució positiva durant aquests anys, malgrat la pandèmia, però el consum intern continua estancat. Considera que la fira pot ajudar a canviar aquesta tendència?
El nostre referent i objectiu no va dirigit al que poguéssim anomenar una imatge on l'únic objectiu sigui consumir vi. Nosaltres som per sobre una fira de negocis, especialitzada en el sector exterior. Totes les actuacions que fem dins lestructura del vi és afavorir-lo. Encara que el nostre objectiu bàsic i fonamental és facilitar que el comprador i el venedor tinguin un espai on puguin arribar a acords, perquè pugui vendre'n un i comprar-ne l'altre.
Fenavin seguirà unida al desenvolupament de Ciudad Real, com repercuteix econòmicament la fira a la ciutat ia Castella-la Manxa?
Fenavin ha tingut una incidència molt positiva perquè han vingut milers de compradors de centenars de pays a la nostra terra i s'ha venut vi, no només de Castella-la Manxa, sinó també de Galícia, Catalunya, Andalusia, Castella i Lleó, Balears, de Canàries. De tot arreu. Tot i això, el fet de celebri a Ciudad Real té una sèrie d'elements positius per a la ciutat, la regió i la província perquè la fira es converteix en seu de negoci i això ja prestigia el vi i el valor que se li dóna per imatge. Això és important. Després hi ha una reactivació de l'economia: els hotels i els comerços s'omplen. Hi ha uns dies en què arriben milles de persones i, per tant, Fenavin genera negoci a centenars de quilòmetres de Ciudad Real, també a Còrdova, Madrid, per tota la província i fins i tot a Toledo. Té un efecte turístic i de reactivació de l'economia interior a moltes ciutats.
Canviant de tema, el Govern regional ha posat en marxa el Pla de Modernització 2025 per a Ciudad Real. Considera que Ciudad Real compta amb totes les infraestructures per rebre tants visitants?
Les necessitats que té Fenavin és impossible que una ciutat amb 80.000 habitants les pugui satisfer. Es faci allò que es faci. És impossible. És evident que Ciudad Real ha millorat moltíssim en l'aspecte hoteler i en infraestructures. Jo he estat en una fira a Alemanya on he hagut de dormer a la cabina d'un vaixell. Sempre que arriba una fira d'aquest nivell, ja que normalment superen les possibilitats de les infraestructures que hi ha. Per sort tenim l'AVE a Madrid i molta gent pot dormir a la capital i anar a la fira.
Com és el futur de Fenavin?
Puc afirmar que el futur el veig excel·lent perquè any rere any va creixent. No crec que Fenavin desaparegui, sinó que cada any seguirà pel camí del creixement.
Finalment, el programa d'activitats que Fenavin ha preparat és molt ampli, què destacaria de la programació?
És tan ampli que no en vull destacar cap. És un programa de nivell tècnic altíssim que generarà debat i discussió. En aquest sentit, he de destacar-ne la qualitat, que va des de les possibilitats de l'exportació a altres temes importants per al món del vi. És un programa molt interessant i tan bé com es pot organitzar amb el sector. Aquesta edició és fonamental per a aquest després de la crisi provocada pel Covid. Els cellers han de recuperar les vendes i Fenavin no ha de perdre el lloc com a aparador fonamental per fer negoci.
