Imatges per MondeloMedia
José Miguel Barjola.- El president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Koen Lenaerts, ha remarcat aquest divendres, en un acte celebrat a Madrid, la importància de blindar l'Estat de Dret als estats membres de la Unió i l'harmonia de la seva sol·licitud pels jutges de cada país. Ho ha fet en una taula rodona sobre drets fonamentals, organitzat per la Fundació Carlos Amberes amb el patrocini de la Fundació Wolters Kluwer i Mutualitat Advocacia que ha tingut lloc a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
En la visita a la capital espanyola, el màxim representant de la justícia europea ha defensat l'objectiu d'aconseguir un sistema judicial harmònic al territori comunitari. Això no significa, va afirmar, dient als països com han de legislar o quines decisions prendre.
“És missió del TJUE aclarir aquest nucli [els valors de l'Estat de Dret] però no fins al punt de dictar als estats com han d'organitzar les democràcies, el poder judicial i altres assumptes constitucionals que són de la competència de cada estat membre ”, va dir.
L'esdeveniment ha reunit grans espases de les institucions judicials espanyoles. Francisco Marín Castán, president de la Sala primera (del Civil), va exposar davant Lenaerts que el Tribunal Suprem ha assumit “amb total naturalitat” que existia un òrgan superior que interpreti la llei segons els principis comunitaris. “Cal reconèixer i assumir amb naturalitat que hi hagi jutges de primera instància o audiències provincials que puguin discutir la jurisprudència del Tribunal Suprem davant del TJUE”, va exposar. Com a contrapunt, es va queixar que el qüestionament constant de les sentències del Tribunal Suprem davant del TJUE pot abocar a una "acumulació d'assumptes sense resoldre", un fenomen comú en "matèria de protecció dels consumidors".
Respecte a la problemàtica de l'IRPH, Marín va titllar de “sorprenent” i d'assumpte “que frega l'absurditat” la querella d'“una coneguda firma d'advocats que fa molta publicitat” contra diversos magistrats del Tribunal Suprem per prevaricació i coaccions. Fa unes quantes setmanes, el despatx Arriaga Asociados va anunciar la presentació d'un plet contra quatre magistrats de la Sala presidit per Marin Castán. Al text, va acusar els magistrats de prevaricació i d'un delicte de coaccions.
Per part seva, María Teresa Fernández de la Vega, presidenta del Consell d'Estat, ha destacat la tasca de l'òrgan consultiu per a l'elaboració de textos legals de qualitat. Així mateix, va defensar la idea que l'Estat de Dret no podia adoptar un model que no fos “social, ecològic i igualitari”.
“A l'àmbit de la Unió Europea hi ha Estats que representen un repte per a la defensa dels valors que inclouen els Drets Fonamentals. I un d'aquests valors i principis essencials és la igualtat”, va dir la jurista i exvicepresidenta del govern, que va esmentar de manera expressa Polònia i Hongria. En una crida per construir “un Estat de Dret Social”, De la Vega va remarcar que “la democràcia és deficitària si es posa només l'accent a la llibertat, oblidant la igualtat”. “La igualtat necessita una democràcia de qualitat, substantiva, no una carcassa”, va concloure.
D'esquerra a dreta: Pedro González-Trevijano (president del TC), Koen Lenaerts (president del TJUE), Cristina Sancho (presidenta de la Fundació Wolters Kluwer) i Miguel Ángel Aguilar (president de la Fundació Carlos de Anvers). Font: Mondelo Media.
Pedro González-Trevijano, president de la Cort Constitucional, va fomentar amb gran entusiasme “el diàleg entre jurisdiccions” per aconseguir una interpretació harmònica de les lleis nacionals i comunitàries. Un camí on és important “evitar decisions contradictòries”, va dir. Segons va exposar, els tribunals constitucionals europeus «s'estan alineant per bé amb les qüestions prejudicials», ja que el 18% de les sentències del tribunal constitucional espanyol té «referències netes al tribunal de Luxemburg i Estrasburg», i la xifra «ascendeix al 68% en l'àmbit dels recursos de protecció”, fet que demostra el bon camí de les institucions espanyoles en la seva alineació amb els valors de la Unió. "Es pot dir que el TC espanyol està adoptant el seu comportament a uns paràmetres europeistes".
