El Tribunal General de la Unió Europea, en una sentència recent, ha confirmat que el signe figuratiu ANDORRA no pot ser objecte de registre com a marca de la Unió de diversos productes i serveis, una pretensió instada pel govern andorrà. Aquest signe, remark els seus magistrats, el públic pot percebre com una indicació de la procedència geogràfica dels productes i serveis en qüestió, i no de l'origen comercial particular d'aquests.
Com recullen els fets del cas, el juny del 2017 el Govern d'Andorra (Govern del Principat d'Andorra) va presentar una sol·licitud de registre de marca de la Unió a l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), d'acord amb el Reglament sota la marca de la Unió Europea, per al signe figuratiu ANDORRA. Sota aquesta marca buscava abastar un ampli ventall de productes i serveis.
La sol·licitud de registre va ser denegada per l'EUIPO el febrer del 2018. Aquesta denegació va ser confirmada mitjançant una resolució de 26 d'agost del 2019. L'EUIPO considera, per una raó, que el signe seria percebut com a designació de l'origen geogràfic dels productes i serveis de què es tracta.
D'altra banda, el signe ANDORRA té, al seu parer, caràcter distintiu, ja que informava simplement d'aquest origen geogràfic, i no de l'origen comercial particular dels productes i serveis designats.
recurs
El Govern d'Andorra va interposar davant del Tribunal General un recurs contra la resolució de l'EUIPO. Mitjançant la sentència d'avui, el Tribunal General desestima el recurs totalment. El Govern d'Andorra al·lega en particular que Andorra no és un país conegut per la fabricació dels productes i la prestació dels serveis en qüestió, de manera que per al consumidor no hi ha cap relació real o potencial entre els productes i els serveis en qüestió i la marca sol·licitada que allowa considera que el terme «Andorra» indica una procedència geogràfica en el sentit del Reglament.
El Tribunal General procedeix tot seguit a examinar el caràcter descriptiu de la marca sol·licitada en relació amb els productes i serveis en qüestió. Per això ha de determinar, d'una banda, si el terme geogràfic que constitueix la marca sol·licitada és percebut com a tal i conegut pel públic pertinent i, per altra banda, si aquest terme geogràfic presenta o podria presentar en el futur un vincle amb els productes i serveis sol·licitats.
Després d'un examen detallat, el Tribunal General va concloure que el Govern d'Andorra no ha aconseguit desvirtuar les apreciacions de l'EUIPO sud el caràcter descriptiu de la marca 1 Reglament (CE) núm. 207/2009 del Consell, de 26 de febrer de 2009, sota la marca de la Unió Europea, en la versió modificada i substituït pel Reglament (UE) 2017/1001 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny de 2017, sota la marca de la Unió Europea
Es tracta efectivament d'un motiu de denegació absoluta que justifica per si mateix que el signe no es pugui registrar com a marca de la Unió.
D'altra banda, el Tribunal General va considerar que, en la seva resolució, l'EUIPO no va incomplir la seva obligació de motivació ni va vulnerar el dret de defensa ni va violar els principis de seguretat jurídica, igualtat de tracte i bona administració.
