Els advocats, les assessories legals d'empreses, el món acadèmic i els experts de màrqueting jurídic ho tenen clar: la digitalització de la justícia és un fenomen imparable. Abordar noves dinàmiques de treball als departaments jurídics, més digitals i ràpides, dotant la Intel·ligència Artificial i la gestió de les dades de solucions tangibles, s'ha convertit en una carrera. 30 experts en tecnologia aplicada al sector jurídic i figures de l'àmbit jurídic així ho posen en relleu a l'últim informe Innovació & Tendències al sector jurídic 2023, que ha estat aquest dijous a l'Escola de Pràctica Jurídica de la Universitat Complutense de Madrid, per el fons de societats d´Aranzadi LA LLEI amb el Patrocini del Banco Santander.
El document recull les inquietuds i els comentaris que tendiran a afrontar els grans despatxos i les assessories jurídiques legals els propers anys, en matèria tecnològica i d'innovació.
Segons Cristina Sancho, presidenta del fons corporatiu d'Aranzadi LA LEY, les tendències de destacades a l'informe —i que són al punt de mira de l'advocacia d'elit— són algunes com el legal design, el metavers, la dels jutges robot , la justícia de la dada, la intel·ligència artificial cognitiva, la tokenització de béns immobles, el social washing o l'acrònim BANI —Brittle, Anxious, Non-linear & Incomprehensible—, així com les noves formes de comunicar assumptes legals a través de les regnes socials. Entre les conclusions del document, es podrà advertir que la revolució en solitari digital serà possible de la mà d'un canvi cultural i de mentalitat.
En una taula rodona moderada per Cristina Retana, directora d'innovació d'Aranzadi LA LLEI, Yolanda González Corredor, responsable de protecció de dades i privadesa de Cepsa, va reconèixer la dificultat d'«embrutar la zona de confort» a què s'enfronten molts advocats, especialment en un sector poc acostumat als canvis. És essencial aprendre que l'error, va dir, forma part del procés: els lletres han d'acostumar-se a fallar i no esperar resultats immediats. “És un procés que fa temps”, va remarcar. Va assegurar que «no hi haurà màquines que substitueixin els advocats», sinó més aviat «sobraran els advocats que treballaran com a robots».
En la mateixa direcció, Maria Aramburu Azpiri, responsable de Transformació de l'Àrea Legal Banco Santander, coincideix que «la clau està en les persones». Com a líder de la transformació digital de l'assessoria legal d'un dels principals bancs del món, Aramburu va comparar el gran èxit que ha aconseguit el Santander a l'hora d'aplicar processos d'intel·ligència artificial i automatització documental al seu dia a dia. Per exemple, han impulsat una biblioteca de clàusules contractuals actualitzable, perquè els advocats puguin redactar els seus contractes al més aviat possible. Així mateix, la gestió massiva de dades permet agilitzar processos que abans es feien de manera manual i captar clàusules problemàtiques de forma automàtica; o generar amb un clic documents legals, així «el lletrat només revisa que tot està correcte». A l'horitzó, l'expert va assenyalar la importància de millorar i monitoritzar els processos d'enviament.
L'administració pública no és aliena a la revolució tecnològica. Sobre com allò digital ha revitalitzat i millorat el registrador mundial va parlar Ignacio González Hernández, registrador i director SCOL del Col·legi de Registradors d'Espanya, que va posar en alça l'enorme procés de revolució tecnològica que ha viscut el sistema registral espanyol, passant d'un model completament manual a una realitat on «tots els registres són telemàtics» i es poden prestar des de casa serveis que abans requerien la presencialitat, com ara la presentació de «certificacions i firmes electròniques qualificades» o l'emissió de notes simples. Així mateix, va assenyalar el potencial darrere de la tecnologia blockchain aplicada als processos registrals.
Quines repercussions tindrà la irrupció del metavers? Moisés Barrio Andrés, lletrat del Consell d'Estat, catedràtic de recerca digital i director del Diploma d'Alta Especialització en Legal Tech i transformació digital (DAELT) de l'Escola de Pràctica Jurídica de la Universitat Complutense de Madrid, va explicar que «el Metavers aspira to interconnectar els metaversos existents» i «a crear un nou món virtual que, segons els més optimistes, substitueixi el món físic». En aquest procés, de moment ja hi ha exemples d'aplicació del metavers en trobades i en judicis virtuals. L'expert assegura que aquesta tecnologia brindarà "noves oportunitats d'assessorament legal als despatxos" en un doble front: en la creació de noves estructures i en l'anàlisi de "nous delictes" que puguin sorgir a l'entorn digital. Barrio va abordar l'oportunitat de destacar l'enorme potencial de l'informe com a «una eina valuosa per escoltar els canvis de qualsevol professió, no només la jurídica».
Informe Innovació & Tendències al sector legal 2023
Tenint en compte el que han empès en els seus capítols a part els trenta magnífics altres del present Informe d'Innovació & Tendències, el sector legal davant de l'exercici 2023 amb un focus molt clar en algunes qüestions que ja estan interessant als professionals del Dret i que sembla que seguiran mostrant reflexion i propostes durant els propers anys (com la transformation digital, la ciberseguretat, la identitat digital, el protagonisme creixent de la dona a l'advocacia, la fugida del talent, la tecnologia aplicada a l'eficiència processal, el virtual Lawyering o l'atenció documental), però es van introduir conceptes nous als quals s'haurà de prestar una especial, ja que marquen tendències que, aparentment, marcaran l'evolució del sector en el futur.
Així, apareix en aquest Informe conceptes dels quals, amb seguretat, sentirem parlar en els propers mesos a diversos fòrums. Ens referim a l'anomenat disseny legal, als desafiaments que ofereixen el metavers des de la perspectiva legal, al concepte de «jutge robot», a la «Justícia de la dada», a la intel·ligència artificial cognitiva, a la tokenització de béns immobles, al social washing, a l'acrònim BANI —Brittle, Anxious, Non-linear & Incomprehensible—, als nous formats de comunicació jurídica com els Reels d'Instagram, els podcasts o els Youtube shorts o les recomanacions pràctiques per transitar el camí de jurista a influence.
Han participat a l'Informe d'Innovació i Tendències 2023 els autors següents: Ignacio Alamillo Domingo, José María Alonso, Maria Aramburu Azpiri, Moisès Barri Andrés, Gemma Alejandra Botana García, Noemi Brito Izquierdo, Estefania Calçada Arranz, Mª Dolores Cantó Cánovas , José Ramón Chaves García, Joaquín Delgado Martín, Francisco Javier Durán García, Laura Fauqueur, Carlos Fernández Hernández, Carlos García-León, Eva García Morales, Yolanda González Corredor, Ignacio González Hernández, José Ignacio López Sánchez, Zahorí Martínez Calva, Nuria Meler Ginés, Teresa Minguez, Victòria Ortega, Álvaro Perea González, Francisco Pérez Bes, Cristina Retana, Blanca Rodríguez Laínz, Jesús Maria Royo Crespo, Cristina Sancho, Pau Vallès Creixell i Eloy Velasco Núñez.
