El PP i Vox avancen les eleccions autonòmiques i municipals del maig amb la vista posada ja a les generals. A diferència del 2019, Ciutadans no sembla que sigui un actor diferencial, per la qual cosa els dos partits han d'aprendre a conviure, amb l'experiència prèvia de Castella i Lleó. Els populars tenen gairebé tots els seus candidats regionals confirmats El PP aspira a recuperar València com a primer pas per derrotar Sánchez del maig un important fita volador. O fins i tot abans d'aquesta data, si el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, decideix que la seva comunitat torni a tenir una data pròpia per celebrar les eleccions, com va passar el 2019, quan es van celebrar un mes abans que el restaurant. I és que la Comunitat Valenciana, on a dels noranta el Partit Popular (PP) va establir una llarga hegemonia tant a la regió com a València capital, és per als stratagues de Gènova l'objectiu territorial més desitjat de l'intens an electoral que serà 2023 tiquet electoral que formen el president de la Diputació d'Alacant, Carlos Mazón, candidat a la Generalitat, i María José Catalá, aspirant a l'Alcaldia de la ciutat del Túria, és el que més alegries podria donar a Feijóo la segona nit electoral que viurà a Gènova. Encara que a la caserna general del primer partit de l'oposició no s'enganya sobre la dificultat de desallotjar, i més alhora, la coalició del PSOE i Compromís tant a la comunitat com a l'Ajuntament al capdavant del qual hi ha el nacionalista Joan Ribó. Sortint d'aquest territori, tant els candidats com els feus populars apareixen a priori molt consolidats. Només cal citar Isabel Díaz Ayuso, que licitarà per emular Juan Manuel Moreno amb una majoria absoluta a Madrid que ja va fregar en els comicis avançats del 2021. O al president de Múrcia, Fernando López Miras, amb bones perspectives després d'una convulsa legislatura que va començar el 2019 amb una coalició amb Ciutadans, feta miques per l'intent de moció de censura de la formació taronja amb el PSOE, fet i fet frustrat per el vot de diversos diputats taronges acusats de trànsfugues. L'una i l'altra, Ayuso i López Miras, van estar en bàndols enfrontats a la guerra interna que van acabar amb l'era de Pablo Casado aquest mateix any, però ara l'harmonia dels barons territorials amb la direcció nacional no desafina a cap racó. Notícia Relacionada estàndard No Begoña Villacís es bolcarà a la candidatura alternativa a Edmundo Bal Juan Casillas Bayo descarta poder donar la campanada arrabassant-li al PSOE algun dels seus. En aquest sentit, la principal incògnita és si l'alcalde de Saragossa i president del PP d'Aragó, Jorge Azcón, optarà finalment per disputar les autonòmiques a l'actual president aragonès, el veterà socialista Javier Lambán, protagonista aquesta setmana per les declaracions contra Sánchez de las que la direcció socialista va haver de retractar-se. Els populars confien consolidar els seus feus i fins i tot aconseguir alguna majoria absoluta més com la d'Andalusia In comunitats com Extremadura les perspectives demoscòpiques no semblen del tot males malgrat l'envergadura del rival, un altre pes pesant entre els barons socialistes com Guillermo Fernández Vara i al cap de poc temps que fa exercint com a candidata del PP María Guardiola, triada presidenta dels populars extrems l'estiu passat. No ho té fàcil, per descomptat, com tampoc el seu homòleg a Castella-la Manxa, Francisco Núñez, amb el repte d'enfrontar-se a Emiliano García-Page, president de la Junta castellanomanxega, i la seva vitola de socialista díscol amb Sánchez. Un aspecte que precisament el PP s'ha esforçat a combatre les últimes setmanes, demanant-li que si realment està en contra d'algunes reformes del Govern, singularment de la supressió del delicte de sedició, faci alguna cosa més que meres declaracions sobre això. Quatre escenaris Ayuso i López Miras Van estar als dos bàndols de la guerra que van acabar aquest any amb Casado, però ara la presidenta madrilenya i el murcià remen amb Gènova per consolidar dos dels principals feus populars. El dubte d'Azcón L'alcalde de Saragossa i president del PP d'Aragó medita sobre una decisió difícil: repetir com a candidat a la capital o atacar el socialista Javier Lambán el Govern autonòmic. Feus socialistes durs A Francisco Núñez (Castella-la Manxa) i María Guardiola (Extremadura), el toca ballar amb la més lletja. El lideratge de García-Page i Fernández Vara és difícil de prendre, però així i tot el PP aspira a donar la campanada. A voltes amb Navarra Les sempre difícils relacions amb UPN s'agreugen per la divisió al partit foral, amb la plataforma que va promoure fins i tot els dos dos diputats de Madrid expulsats, Sayas i Adanero. A nivell municipal, hi ha homes dels candidats elegits, però els populars confien mantenir els seus principals alcaldes, com el capital d'Espanya, José Luis Martínez-Almeida. Tot i que mostra que la cita local pot ser més beneficiosa per a Sánchez, atès que el PSOE té possibilitats de recuperar el bastó de comandament a València ia Barcelona. Precisament a la Ciutat Comtal és una de les places on els populars no tenen gens clar el candidat. Una altra incògnita és Navarra, on Feijóo clou aquest diumenge el congrés regional i on governa la socialista María Chivite gràcies a Bildu. La tradicional coalició amb UPN es complica amb la plataforma creada a l'esquena dels diputats d'aquest partit a Madrid expulsats del partit foral, Carlos García Adanero i Sergio Sayas. Una divisió que podria tornar a passar factura al centredreta en aquesta comunitat. Estudia les propostes de les províncies sota el màxim secretisme Vox ultima els seus candidats i espera tenir-los llestos abans del Nadal El Comitè Executiu Nacional de Vox treballa contra rellotge. La direcció es prepara per conèixer les candidatures a les eleccions autonòmiques i municipals del maig vinent, a fi de crear a la majoria dels territoris, però amb la lliçó apresa d'Andalusia: no convé inflar les expectatives en excés. Els comitès executius provincials –a Vox no hi ha direccions autonòmiques– ja han elevat les seves propostes al Comitè Executiu Nacional, encarregat de nomenar els candidats de tot el territori. Santiago Abascal, líder del partit, uneix la persona escollida i l'executiva aprova després d'aquesta proposició. Tot i els suggeriments regionals, el procés està completament centralitzat. El juliol passat, en una entrevista a esRadio, el president de Vox ha anunciat que els candidats s'oficialitzaran abans de Nadal. Això suposa un canvi de paradigma a Vox perquè fins ara no s'anunciava el cap de cartell fins que ja estaven convocats oficialment els comicis. Va passar a Catalunya amb Ignacio Garriga , a la Comunitat de Madrid amb Rocío Monasterio o fins i tot a Castella i Lleó amb Juan García-Gallardo , ara vicepresident autonòmic, però llavors un gran conegut. L'excepció, Macarena Olona. Notícia Relacionada estàndard No Gómez de Celis, el soldat de Sánchez que calla Vox i ofusca a l'esquerra Víctor Ruiz d'Almirón El diputat sevillà del PSOE, vicepresident del Congrés i fidel sanxista, acapara focus en censurar els d'Abascal per anomenar “filoterroristes ” a Bildu es va reprendre a l'esquerra per desqualificar la dreta de “feixista” La intenció de Vox és que els seus elegits puguin adonar-se de conèixer entre els votants abans de l'inici oficial de la campanya, per aportar a la marca un extra en un procés en què el partit es juga ser influent. De moment només es coneix la candidatura de Javier Ortega Smith, que va ser confirmat abans del Viva22 per compensar el seu relleu a la Secretaria General. Claus Procés centralitzat Els comitès executius provincials eleven les seves propostes al Comitè Executiu Nacional. Santiago Abascal uneix els candidats i el Comitè Executiu Nacional els ratifica. Tot decideix, per tant, des de Madrid. Nova situació Res no tenen a veure per a Vox aquestes eleccions autonòmiques i municipals amb les del 2019. Aleshores, acabava d'arribar a les institucions. Ara, aspira a irrompre a comunitats on encara no té representació. Hermetismo Solo es coneix, de moment, la candidatura de Javier Ortega Smith a l'Ajuntament de Madrid. La resta de casos es porten sota el màxim secretisme, amb prou feines rumors sobre qui anirà on. El 2019, amb el partit acabat de desembarcar a les institucions, el defio era presentar llistes en el nombre més gran de municipis. Ara, Vox espera un salt qualitatiu i ocupar l?espai que, previsiblement, deixarà buit Ciutadans. Dilluns, en roda de premsa, Inés Cañizares, locutora adjunta al Congrés, es limita a dir que les candidatures es coneixerien “abans de desembre”. Un lapsus que serà esmenat aviat, recordant que el compromís és que estan llistes “abans de Nadal”. Cañizares, precisament, és un dels personatges que sona com a possible número u d'una llista, en aquest cas de Castella-la Manxa. Però Vox mira amb ambició altres territoris on espera un creixement exponencial.
