SEGUIR
Koreeda s'ha convertit en una cosa semblant a una figura mitològica per diverses raons. La més òbvia és el canvi físic. Cada any que passa es converteix en una mena d'home gran i savi tipus dibuix animat japonès. Un altre és, és clar, el seu cinema: cadascuna de les pel·lícules arriba a Europa com un esdeveniment vingut d'orient. Tot i que el traductor que fa que les seves paraules poden ser inteses revela un secret: «Veig les seves pel·lícules quan sóc a Europa, allà no…». Mentrestant, Koreeda no és capaç d'explicar què significa el seu cinema per als compatriotes: “No tinc una idea clara de com em veu el públic japonès”.
Mentre ho descobreix, no deixa de rodar. La seva nova pel·lícula, 'Broker', que aquest divendres s'estrena a Espanya com a contrapunt d''Un asunto de familia', amb què va triomfar el 2018, torna a incidir en la família i en tot el que l'envolta.
«Per mi, la família és com un gran recipient, i el que m'interessa és el que hi és dins», assenyala el cineasta a ABC, alhora que confessa que aquesta pel·lícula la va escriure cap al 2016, al mateix temps que Un assumpte de família': “Però mai no me les heladejat com una pel·lícula sobre relacions familiars. Tot i que a totes dues parlo d'una família que no té vincles sanguinis, en aquesta ocasió, el que he volgut fer era una història sobre la vida, sobre com la vida s'obre pas”, desgrana.
Per això ha viatjat a Corea del Sud, on va trobar un succés tan poderós que el va absorbir: les bústies per a nadons nounats i abandonats. I tot allò que sorgeix d'aquí, del robatori de nens a mares joves que decideixen no avortar. Encara que recorda amb un somriure sincopat (que l'intèrpret, al seu costat, tradueix com a sonora riallada) la primera escena que va escriure: “El protagonista està vestit de sacerdot i recull el nadó de la bústia i li diu: “Portarem una vida ” . I l'endemà ja està pensant com vendre'l”, explica.
Amb aquesta arrencada que posa una mica d'humor al drama, i amb totes les derivades que va solcant la trama, en què els que sostreuen el nadó d'aquestes bústies acaben emparentats amb la mare per buscar un futur al nen, Koreeda tornar a demostrant que la seva mirada és plena de compassió i tendresa. I que no jutgi. Per això, quan va estrenar al Festival de Cannes i una trinxera de la premsa ho “va acusar” de 'provida', no el va afectar: “Els crítics busquen associar les pel·lícules a un únic missatge: veuen una pel·lícula i creuen que vol dir això o allò altre. I no ha de ser així”, sentencia.
Fotografia de 'Broker'
Koreeda prefereix que parlin els seus personatges: “Uns diuen que aquestes bústies són una de consentir els capricis de les mares, altres que serveixen per salvar dues vides, la del nen i la mare, i dins de la pel·lícula m'interessava el contrast d'opinions que l'espectador forma la seva en comptes de donar-li un missatge únic”. I malgrat les pressions -que si escau arriben des de la ideològica Cannes a la tradició del Japó-, confessa que mai no s'ha autocensurat. “No seria intel·ligent. In cada país les condicions són diferents i mai saps quin tipus de persona veurà la pel·lícula. Per exemple, a Corea fa 10 anys l'avortament va ser un delicte i, en aquest aspecte, seria insultant per als personatges censurar determinades opinions”, apunta.
A més de la mirada a la família, també ho fa a la societat. Hi ha pobresa. Tot i que tot per donar forma al sentit de família que acaben per formar els protagonistes. “La societat japonesa avui és molt diferent de quan jo era jove. Ara hi ha molts més pobres, està desapareixent la classe mitjana… I s'ha creat una paraula sense traducció per a la gent que encara que treballa no guanya prou per surviure… Cada vegada són menys els que poden permetre contraure matrimoni o tenir fills, i això incideix al sistema d'abandó de nadons. El que havia format la imatge del Japó com a país capdavanter, com a centre del món, són uns fonaments que s'estan enfonsant, encara que hi ha molta gent que encara no se n'ha adonat”, indica.
