El juliol de 2018, la premsa internacional va informar de l'ajusticiament de Shōkō Asahara a la forca; un mètode que, encara que sorprèn, encara es fa servir al Japó per executar les sentències de mort. La notícia va passar gairebé desapercebuda. De fet, a Espanya alguns mitjans de comunicació ni tan sols li van dedicar un espai a l'edició de paper. Encara que avui a pocs nois de vint anys els sonarà és nombre, la veritat és que hi va haver un temps en què, tan sols escoltar-lo, va provocar un calfred. Potser no dins de les nostres fronteres, però sí al país del naixent sol, on, el 20 de març de 1995, cinc acòlits de la secta que van liderar van perpetrar un atac terrorista amb gas sarín al metro de Tòquio que la vida va ser copejada de 13 persones i van portar a l'hospital, segons els recomptes més pessimistes, 6.200 més.
Mitjançant l'execució d'Asahara –a qui van acompanyar el patíbul, tot just dues setmanes després, l'última mitjana dotzenes de seguidors relacionats amb l'atac al suburbà– es va tancar un cercle malaltís de depravació, mort i demència.
Amb aquest personatge va marxar, en definitiva, un dels últims vestigis vius de la secta 'Aum Shinrikyō' ('Veritat Suprema'), el mateix grup que va arribar a sumar més de 40.000 seguidors a tot el món Durant els anys noranta i que , al llarg de dues dècades, fabricar fabricar des de gas sarín fins a agent nerviós VX (considerat una arma de destrucció massiva per les Nacions Unides); va coquetejar amb la possibilitat de fer-se amb explosius nuclears; va adquirir un helicòpter d'atac i tenacitat per dotar els seus deixebles d'armament militar.
escola de ioga
La història d'aquest grup va començar molt abans que la revista Time dediqués la portada al líder del culte després dels atemptats. El seu origen es remunta a una època en què el país vivia un dolorós saqueig provocat per la capitulació a la Segona Guerra Mundial. Durant aquells anys, la victòria Aliada va posar fi a la idea que l'Emperador serà una mena de divinitat insuficient de doble el genoll davant dels seus enemics i va derivar, a la llarga, en l'aflorament de centenars de moviments religiosos (fins a 180.000 el 1995) amb uns fins tan diversos com gent que s'hi unia.
Va ser en aquesta època, entre 1987 i 1990, quan Chizuo Matsumoto (el veritable nom d'Ashara) va fundar 'Aum Shinrikyō', un grup espiritual basat en els fons budistes i hindús i centrat en la pràctica del ioga.
Poc afectat aquella primera fase. Amb el pas del temps, Asahara va modular el discurs i es va convertir en un profeta de l'Apocalipsi. Usat per la fe cega dels seus seguidors, l'autodenominat 'Il·luminat' va venir a predicar contra la supremacia dels Estats Units i va criticar el Japó per haver caigut presa dels seus tentacles. La seva paranoia va anar en augment i no va trigar a arborar un discurs d'odi contra una suposada organització secreta encarregada de dirigir el destí del món des d'Amèrica del Nord.
Asahara, durant una de les xerrades
També va proclamar l'arribada de la Tercera Guerra Mundial abans del canvi de mil·lenni i va instar els seus acòlits a lliurar-li les possessions per fugir de les riqueses mundanes. “Les ànimes aferrades al materialisme o als plaers carnals aniran a l'infern”, solia repetir. Gràcies a aquesta màxima va atresorar un patrimoni de mil milions d'euros el 1994.
El seu discurs, per estrany que sembli, va calar entre les classes més cultes del Japó. I tot això, tot i que s'atribuïa superpoders com a levitar o saber llegir la ment. Als seus seguidors, Asahara els ofereix la il·luminació i la vida eterna. En canvi, hauran d'abandonar la feina, traslladar-se fins als dominis d'Aum i dedicar-se en cos i ànima al grup.
Els mètodes per convèncer els seus acòlits eren els típics de qualsevol secta; la privació de sexe i menjar, la ingestió de drogues (entre les quals destacava l'LSD) o l'exposició a descàrregues elèctriques que -presumptament- augmentaven la capacitat mental en són només alguns exemples. “La seva estratègia és desgastar-te i prendre el control de la teva ment. Et promets el cel, però et fa viure un infern”, va explicar un membre dolent després d'haver-se fugat de la congregació el 1995.
L'hora que va esglaiar el Japó
Després de coquetejar amb la producció de substàncies tòxiques i fer-les servir en petits atacs contra els jutges que van utilitzar de posar fi al seu regne del terror, Asahara va orquestrar la seva acció més menyspreable el març de 1995. Aquest mes va establir que un equip de cinc homes internaria en molt de les línies principals del metro de Tòquio (els centres Hibiya, Marunouchi i Chiyoda) i deixar anar un gas letal a les tres línies que confluiran a la parada Kasumigaseki, seu de les oficines dels ministres japonesos i d'una de les comissaries més grans de la policia metropolitana.
Als seus seguidors els van vendre cop aquell de mà com a reivindicació religiosa, però la realitat és que les autoritats tancaven cada cop més el setge sobre el culte i el líder buscava despistar els serveis d'intel·ligència fent-los creure que l'atac era obra dels Estats Units.
Asahara va escollir com a arma uns petits paquets de gas sarín camuflats com bosses de menjar precuinat i tòxics als seus acòlits que, quan arribés el moment, alliberessin el contingut letal als vagons amb l'ajuda de la punta esmolada d'un paraigua. “Aquest gas produeix una congestió dels pulmons, suor intensa, vòmits i convulsions que ocasionen la mort en quinze minuts”, explicava, el 1995, la premsa espanyola amb preocupació.
El líder de la secta va ser capturat i, el 2018, executat
Ningú decideix que la comanda ignorarà la gran quantitat de morts que es produiran, però el grup s'ha format per molt joves amb coneixements físics superiors (Masato Yokoyama, Kenichi Hirose i Toru Toyoda), llicenciats en intel·ligència artificial (Yasuo Hayashi ) hi ha un cardiòleg veterà (Ikuo Hayashi). Com a dia de cotxes, el líder el va seleccionar el 20 de març, un dilluns, per ser la jornada en què més persones van utilitzar el metro.
L?operació terrorista ve poc abans de les vuit del matí. A aquesta hora, cadascun dels cinc membres d'Aum van patir un tren diferent. Quan eren a prop de l'objectiu van trencar els paquets i van alliberar el contingut, encara que no sense remorsdiments. “Quan vaig mirar al meu voltant veure tants viatgers em va commocionar. Sóc metge i dedico la meva vida a salvar vides. Sabia que, si perforava aquestes borses, moriria molta gent, però no podia desobeir ordres”, va confirmar després a la policia d'Haiashi.
Excepte en el cas de Yokoyama (a qui els nervis li van impedir complir la tasca ia penes va poder fer un petit forat a un dels farcells) la resta va complir la missió i, entre les 8 i les 09 del matí el Sarin va ser protegit per un total de 8 estacionaments. A partir de llavors viurem escenes de pànic autèntic. “Vaig veure un home patir espasmes a terra, semblava que nedava com un peix fora de l'aigua”, va revelar Nobuo Serizawa, un dels fotògrafs enviats al lloc. Els membres de la secta van escapar.
La premsa de l'època va definir l'atac com una matança. Va ser de tal calibre que els serveis d'intel·ligència els ho van atribuir, en principi, als Estats Units. Asahara, per la seva banda, va negar la seva implicació en una entrevista a la cadena nipona NHK i va afirmar que el seu grup tenia productes químics per altres causes: “El fluorur de sodi l'utilitzem per fer ceràmica, i el triclorur de fòsfor com a fertilitzant. No sabia que es podia fer servir per fabricar sarín”.
No li correspon res. Els policies contractats rebran una xivatada i, poc després, enviats a 2.500 agents fins a les 25 oficines que la secta tenia per tot el país. La resposta dels seus integrants va ser general: “No tenim res a amagar. El que feu és injust, però hi cooperarem”. La resta és història. Finalitzades les indagacions es va acusar el líder de ser el cervell de 29 assassinats (16 d'ells, abans del 20 de març) i, a la llarga, es va jutjar 189 dels seus membres.
