Festival Un assistent al Medusa: “Encara hi ha gent bona”

El públic assistent al Festival Medusa de Cullera (València) amb dificultat podrà oblidar l'experiència viscuda dissabte a la matinada 13 d'agost. Les fortes ratxes devent que van sortir de l'estructura de l'escenari principal i de l'entrada van deixar un tràgic saldo: un jove caigut fa 22 anys, de Daimiel (Ciudad Real) i 40 herets més.

Entre els milers d'assistents a aquest festival multitudinari, que aquest any va tornar amb força a la platja de Cullera després d'una parada de tres anys per la pandèmia, hi havia Alejandro Martínez amb els amics. Els joves talaverans van gaudir del concert de l'artista Lilly Palmer en un escenari paral·lel al principal on es va produir la tragèdia. “Eren les quatre del matí, gaudíem amb la música, quan de penja ens vam girar i vam veure una tempesta gegantina de sorra. Vam veure gent sortint-ne corrent. L'actuació de Lilly va ser aturada. Se la van emportar de l'escenari. Nosaltres seguim esperant allà per si es va reprendre. No sabíem què estava passant”, narra aquest jove de 23 anys.

Tot seguit, veient el caos que s'estava ocasionant, va haver d'abandonar el lloc. Els nostres vam dirigir al càmping on vam estar allotjats, a cinc minuts a peu del festival. Pel camí, ens trobem amb personal de seguretat que ens va resultar marxar del lloc”.

“L'entrada del càmping estava taponada a causa de l'allau de gent que va tornar en aquell moment del festival. Vam haver d'esperar una bona estona fins que hi vam poder entrar. Nosaltres ens trobàvem bé i les nostres coses, també, Només s'havia volat el tendal de la nostra tenda de campanya”, va explicar Alejandro.

L'endemà, a primera hora del matí, els sis amics van recollir les seves pertinences i van abandonar el lloc davant l'advertència del personal del lloc: “Si us marxeu, ja no podreu tornar a entrar”. Tot i així, afegeix el talaverà, “vam decidir anar-nos tot i tenir l'allotjament pagat fins al 15 d'agost (últim dia del festival).

“Només volíem tornar a casa”, afirma. Però fins al dia següent no hi havia cap autobús disponible que fes el trajecte de tornada, per la qual cosa la seva sortida només va ser quedar-s'hi. “El nostre quedem esperant allà, a tocar d'una església. I tot just va aparèixer el rector, que, molt amable, ens va portar aigua i ens va convidar a passar la nit a la hermita si no va poder on anar”.

Los Angeles de la Guarda

A la tarda, els nois van rebre un comunicat de l'organització del festival oferint-los el pavelló municipal per al reallotjament. “Estava a sis quilòmetres d'on ens trobàvem i, amb el pes de les motxilles, ens hi quedaríem. Agafar un taxi hauria estat una altra opció, però se'ns anava del pressupost”.

Minuts abans havien trucat a tots els hostals de la zona però no en van trobar cap de lliure, per la qual cosa es van preparar per passar la nit a la intempèrie quan la solidaritat va tornar a semblar. “Estàvem en un parc fent temps quan es va acostar a nosaltres la Policia Local. Our va dir que van fer servir que van abandonar el parc a causa de les fortes ratxes devent i mentre sortíem d'allà, dues dones es van acostar a nosaltres. Our offer to the garatge de casa seva per passar la nit, a més de poder dutxar-nos i fer-nos sopar”.

El grup d´amics posa orgullós amb el seu àngel de la guarda a les portes del garatge

El grup d'amics va posar orgullós amb el seu àngel de la guarda a les portes del garatge ABC

Eren Soraya i Delia, dues veïnes de la zona que, després d'escoltar els joves, no van dubtar a oferir-los tot el que tenien. “Molt agraïts acceptem i, per no separar-nos el grup i no causar molèsties, dormim al garatge al nostre sac. L'endemà, ens van recomanar esmorzar a un bar i també ens van pagar l'esmorzar. Encara hi ha gent bona. Per nosaltres són les dues millors persones de Cullera!”, va exclamar Alejandro. I per unes hores es va acabar en els àngels de la guarda.