Veure en directe el paisatge d'una pel·lícula dels germans Marx
Silueta dels germans Marx al Mirador de Sylvania – Pilar Arcos
A l'extrem Oest del nucli urbà trobaràs el barri del Mesón del Arroyo. Aquí hi ha un mirador sud la ciutat que serveix perfectament perquè ens fem una idea de com és Loja en conjunt. A l'horitzó destaca la torre-campanar de l'Església Major de l'Encarnació (s. XV), la de Santa Caterina (més al fons), i l'Alcassaba Natzarí. Aquest és el panorama que apareix a la pel·lícula 'Sopa de Ganso' (1933) dels germans Marx. El director, Leo McCarey, va venir fins aquí amb l'equip de rodatge per fer unes vistes del que al film figurava com la capital de Sylvania, pays europeu en guerra amb la veïna Libertonia. Alguns panells informatius nostres ho recorden amb unes planxes d'acer amb la silueta dels genials còmics. Vint-i-quatre anys després, aquesta mateixa panoràmica va aparèixer en una altra pel·lícula, 'Orgull i passió', i aquesta vegada figurava que era Santander.
Treure el cap té un mirador suspès en el buit
Balcó transparent de l'Hotel El Mirador – Pilar Arcos
Si al Mirador de Sylvania pots veure empanades ben posades sol, a l'Hotel El Mirador hi ha un balcó transparent a l'hotel perquè estàs sobrevolant Loja. La ciutat queda als nostres peus, mentre que al fons apareix la muntanya Hacho.
El Mirador és un hotel de quatre estrelles amb una excel·lent situació a la part alta de Loja. Reconstruït íntegrament l'any 2021 i adaptat a tots els mitjans anticòvids, els seus propietaris, la família Martín Arjona, ha estat reformat i històricament edificat que es va crear el 1961 sobre l'antiga carretera nacional N-321 que unia Úbeda i Màlaga. Va ser el primer hotel de la província que ofereix bany dins de l'habitació. Avui compta amb 60 habitatges moderns i funcionals i la decoració està inspirada en la natura. Cal destacar l'esplèndida terrassa.
Visita una alcassaba musulmana
Alcassaba i torre Església de l'Encarnació, al fons la Muntanya Hacho – Pilar Arcos
Un dels edificis més representatius de Loja està sobre l'alcassaba musulmana, que es va procurar construir a finals del segle IX en un promontori rocós que dominava la ciutat, i que no es va acabar fins al segle XIII. A més, hi ha un edifici militar i una torre estava connectada amb altres torres guaites frontereres del Regne Nazarí de Granada. A més de caserna, al llarg dels segles ha servit com a presó, magatzem i residència dels alcaides cristians. Pràcticament en desús de l'època de Felip II, presentava un aspecte ruïnós encara que tant l'aljub com les muralles van ser declarats Monument Historicoartístic el 1931. Avui alberga el Museu Històric.
Conèixer el gendre del 'sultà ploró'
Estàtua d'Aliatar, alcalde de Loja al s. XV – Pilar Arcs
Un altre mirador imprescindible a Loja és l'Arqueològic de l'Alcazaba. Es troba al costat de la fortalesa musulmana i s'hi arriba per unes escales metàl·liques de lliure accés. Està situat en una torre des d'on s'aixeca una panoràmica bona de la part nord de la ciutat i on presideix una estàtua de bronze del fora al-qadi (alcalde) de Loja de 1462 a 1483, un guerrer musulmà anomenat Alí al-Attar, però entès com a Aliatar.
Diuen que Boabdil, l'últim governador del regne nassarita de Granada, va ser repriseït per la seva mare després d'haver rendit els Reis Catòlics. 'Plora com a dona -li va dir- el que no vas saber defensar com a home'. Anys enrere, el 'sultà ploró' es va enamorar d'una jove lojeña anomenada Morayma, filla d'Aliatar i la va prendre com a esposa. Diuen també que va ser l'única dona que hi va haver a la seva vida.
Meditar al mausoleu de l''Espadón de Loja'
Mausoleu del General Narváez – Pilar Arcos
El general Ramon María Narváez (1800-1868), set vegades president del consell de ministres durant el regnat d'Isabel II, és segurament el lojense més cèlebre de la Història. I com no podia ser altrament té el seu mausoleu en aquesta ciutat.
El panteó neoclàssic del que fos anomenat 'L'Espadón de Loja', és obra de l'escultor valencià Antonio Moltó. La seva estàtua, realitzada amb marbre de Carrara, presenta el militar jacent en vestit de gala, i està ubicada dins una capella on també descansen les restes dels seus pares, els comtes de Cañada Alta, juntament amb dues làpides commemoratives del seu fill i la seva filla.
Fes-te un selfie amb un atuell
Monument a l'Encens – Pilar Arcos
La Setmana Santa està tan arrelada a Loja que ha estat declarada d'interès turístic nacional. Una de les característiques d'aquestes celebracions religioses són els anomenats 'Incensarios', grups de vuit homes que canten i ballen al voltant dels passos. Toman coneixia molts dels recipients metàl·lics que porten amb encens i que agiten constantment. El gracejo popular anomena 'estris' a aquests homes perquè porten els estris fumejants que contenen la resina olorosa.
Vesteixen una túnica ajustada a la cintura, sabates punxegudes amb grans sivelles i un barret de seda en forma de capirot anomenat 'morió', profusament adornat amb atzabeja.
El 2015 es va inaugurar el Monument a l'Encensari al carrer Duc de València, al costat de la Font del Moco. Una estàtua metàl·lica que des de llavors és un dels personatges més fotografiats pels turistes.
Beure d'una font de 25 canelles
Font dels 25 canelles – Pilar Arcos
Un dels números de Loja és el de 'Ciutat de l'Aigua'. Gràcies a les filtracions a la roca calcària de la propera Serra de Loja, són nombroses les fonts que baixen al riu Genil i formen moltes fonts urbanes. Hi ha catalogat 42.
Una d'elles, segurament la més espectacular, és La Font dels 25 Canelles, també coneguda com a Font de la Mora, a la Plaça d'Alfaguara. Durant tot l'any l'aigua cau lliurement té un piló llarg al llarg de 25 canelles. La seva construcció data del segle XVI i ha estat restaurada al XX.
La llegenda explica que aquí es van enamorar una noia musulmana i un noi cristià i que per això 'qui begui de cada canella troba el seu amor aquest any'. Del que no adverteix la dita és dels riscos d'hiperhidratació que corren els futurs nuvis.
Baixar als Inferns que són paradís
El riu Genil als Inferns de Loja – Pilar Arcos
En tan sols 2 km. del centre de Loja, enclavat a l'estreta vall que formava el riu Genil i pas abrigat entre la Serra de Loja i el Monte Hacho, es troba un gran parc fluvial on predomina l'aigua i l'exuberant vegetació. Se'l coneix com Los Infiernos de Loja, encara que no hi ha res més allunyat de la imatge que tenim de l'avern.
Tenint en compte que el paratge va ser declarat Monument Natural el 2003, cal una urgent recuperació ambiental. La senyalització és escassa i en molts casos està força deteriorada. No hi ha gaires baranes i cal col·locar bancs. Caldrà augmentar la vigilància, la neteja en general és perfectament millor i els accessos a punts fonamentals, com ara la cascada de la Cua de Cavall, són complicats i no aptes per a tots els públics. Encara que això pot ser el que dóna als Inferns el seu carater de selva verge, una meravella que podria ser un paradís. Un diamant brut que cal polir.
Escull entre xulets d'Angus, Simental, Wagyu o Frisona
Pèrgola del restaurant abQ – Pilar Arcos
La gastronomia lojeña té alguns dels seus vaixells insígnia a les carns de xai ecològic o la de cabrit de la Regió muntanyenca, el pernil salat, les chacinas, l'oli d'oliva i les verdures de la Vega del Genil. A totes aquestes delicatessen s'hi han afegit en els darrers anys les carns de vaca. Al restaurant abQ s'hi han especialitzat. 'ab' són les sigles d'Abades (el grup a què pertany) i 'Q' de barbacoa. Aquest establiment és un nou concepte de restaurant creat per l´estudi d´arquitectura Taller 32 de Loja, per gaudir de la gastronomia en família, amb amics o amb parella.
El forn de llenya d'alzina a les graelles basques tracta amb delicadesa les carns de boví que prèviament s'han madurat amb el mètode Dry Aged (maduració en sec) que elimina bona part de l'aigua de les fibres musculars. Així, el comensal només ha de triar entre una vaca Angus nacional (raça originària d'Escòcia), Simental (originària de Suïssa), Wagyu (from Japó), o Frisona (del centre d'Europa). Alternativa complicada.
Però que no s'escandalitzin els vegetarians. Per a ells hi ha espàrrecs verds-morats d'Huétor Tájar, amb denominació d'origen, i tota la panòplia de verdures cultivades al camp del Ponent Granadí.
Degustació de rosques i el millor caviar del món
Els típics roscos de Loja – Pilar Arcos
A només 9 km de Loja es troba la localitat de Riofrío. Aquí les aigües són tan netes que funciona a ple rendiment des del 1955 la primera piscifactoria espanyola dedicada a la truita. El 1985 els seus amos, la família Domezáin, va introduir els esturions (Loja està en una latitud similar a la del sud del mar Caspi) i quinze anys després van posar a la vente la primera llauna amb els seus ous. El caviar del Riofrío va ser reconegut el 2005 com el millor del món amb certificació ecològica.
La rebosteria heretada dels àrabs és un altre dels destacats culinaris de Loja. Bunyols devent, pestins fregits i sobretot els roscos de Loja, elaborats amb pa de pa de pessic, farcit d'ou i arrebossat en merenga.
Tot això i molt més es pot adquirir a la botiga enorme que té l'hotel Abades Loja als afores de la ciutat, a l'autovia A-92.
