Després de les eleccions a Castella i Lleó, Vox és un dels temes ineludibles de la conversa política. Bé, abans de la guerra del PP. Encara que no va trobar estudis específics sobre què han votat els catòlics en aquesta comunitat, de l'encreuament de resultats de l'enquesta del CIS estudi postelectoral del maig del 2019, de la del gener del 2022, de la de tendències de vot de la Comunitat de Castella i Lleó, gener 2022, i dels resultats del vot diumenge passat, es podrien fer algunes afirmacions que, en termes generals, coincideixen amb certes percepcions comunes. Eviteu al lector els detalls tècnics de relació i extrapolació.
Cal aclarir, per fer-nos una idea sobre com es
declaren religiosament els espanyols, que, segons l'enquesta del CIS de gener del 2022 -l'única d'aquesta matèria-, el 18% de la població espanyola declara catòlic practicant; el 9% catòlic no practicant; el 38,7% creient d'una altra religió; el 2,8% agnòstic (no neguen l'existència de Déu, però tampoc la descarten); el 10,6% indiferent, no creient; el 13,2% ateu; 13,9% no saben o no contesten.
El CIS s'ha subscrit per ratificar la tendència de certa estabilitat als catòlics practicants, la baixada lleu dels catòlics no practicants i la pujada, també limitada, dels agnòstics i ateus. No passa així a totes les franges d'edat. Els catòlics, a l'hora del vot, segueixen sent plurals, però es perceben un lleuger augment de catòlics que passen de votar el PP a VOX. Com més gran és la pràctica dels catòlics a determinades províncies de Castella i Leon major és l'augment en la proporcion de vots a VOX. És clar que el vot catòlic de dretes continua sent majoritari del PP, ¿fins quan? Tindrà a veure això amb líders que no amaguen la seva fe i fa defensa política del que Benet XVI va assenyalar els principis no negociables? S'estan assabentant els qui s'han d'assabentar, dins i fora de l'Església, de com s'assenta un cert catolicisme polític?
