Tres eixos articularan el IV Congrés Internacional Canal de Castella, que se celebrarà del 15 al 17 de setembre al centre cultural provincial de Palència amb el tema 'Paisatge cultural de Castella i Lleó': aprofundir en la dimensió patrimonial dels paisatges de l'aigua, el canvi en els seus usos i funcions amb el pas del temps i la seva dimensió actual com a recurs multifuncional, i les estratègies de gestió, cogovernança i pariticpació que cal emprendre a curt i mitjà termini per aprofitar l'enorme potencialitat que amaga en múltiples nivells.
Així ho ha apuntat aquest dijous la viceconsellera de Cultura, Esport i Turisme, Mar Sancho, a la presentació d'una cita que comptarà amb el catedràtic de Geografia de la Universitat de Valladolid, Eugenio Baraja, com a director científic. El congrés, que va fer dotze anys sense celebrar-se, buscarà oferir respostes a la societat al futur d'un llegat excepcional, així com a les administracions responsables, amb un conjunt d'experiències que orienten les bones pràctiques en la gestió; i ajudar a identificar els problemes que planta la gestió daquests conjunts, aportant idees i imaginatives experiències.
Es buscarà, segons ha explicat, escoltar aquests béns complexos com a extrems dinàmics, evolutius quant a la seva funció, identificant-ne el potencial com a recurs per a la qualitat de vida i el desenvolupament territorial sostenible; analitzar i comparar els processos de patrimonialització d'aquests espais en altres entorns, així com obrir vies de treball que uneixin esforços per avançar en aquest camí; allà proposar enfocaments metodològics orientats a identificar i ressaltar els valors històrics, tècnics, socials, ambientals, estètics i simbòlics inherents als paisatges de l'aigua.
El Canal de Castella és un fil verd d'aigua que ens uneix, la cicatriu vuitcentista de la nostra història. És un dels tresors patrimonials i paisatgístics més valuosos de Castella i Lleó, una infraestructura essencial que buscava vertebrar el territori per mitjà de canals i que es va expandir al llarg de 207 quilòmetres travessant 38 termes municipals i tres províncies (Burgos, Palència i Valladolid) ), va quedar en disús després de la irrupció del ferrocarril, quan es va veure obligat a adaptar-se i assumir noves funcions com el regadiu (permet el reg de 21.000 ha) i el proveïment (de més de 400.000 persones)”, ha assenyalat la viceconsellera , Recoge Ical.
A la presentació del Congrés també va intervenir la secretària general de la Confederació Hidrogràfica del Duero, Sofia Soto, que va indicar que aquests congressos "són útils i van marcant el camí" d'una estructura que és "generadora de riquesa". Així, registrat com després de la seva primera edició, el 1990, va modificar la declaració del canal com a BIC en la categoria de conjunt històric; el 2004, després del segon, s'hi va posar el focus com a recurs turístic de qualitat, amb l'elaboració del pla d'excel·lència turística i es va crear el Consorci d'Excel·lència Turística del Canal; i el 2010, al tercer i últim fins ara, el canal es va plantejar com un recurs complet que calia impulsiu amb la col·laboració entre totes les administracions amb competències.
Segons la seva opinió, aquesta quarta edició posarà sobre la taula els “grans valors immaterials del canal de Castella, la relació amb la cultura, el paisatge i el valor patrimonial, en relació amb els ecosistemes i el medi ambient”. També ha al·ludit al Pla Estratègic del Canal de Castella de la CHD 2021-2024 creat amb el defiament de posar en valor i preserver aquesta estructura. «Volem recuperar el seu passat, viure el present i projectar junts el seu futur», ha resumit.
A l'acte també van assistir representants de les diputacions provincials de les tres províncies que travessen el Canal: Palència (172), Valladolid (25) i Burgos (10), que van ratificar en tots els casos el seu compromís i “aposta” per aquest recurs. Així, per a la presidenta de la Diputació de Palència, Ángeles Armisén, "el Canal és un recurs turístic i de progrés de primer ordre, transversal, que ha d'ocupar el lloc que mereix a nivell regional, nacional i internacional", en referència a la sol·licitar-ne la inclusió al programa d'itineraris culturals europeus.
El president de la Diputació de Valladolid, Conrado Íscar, va explicar que fa 250 anys després que s'iniciés la seva construcció “és un recurs cultural que continua viu”. Després de recalcar que “els habitants riberencs han cregut en aquest projecte”, va aplaudir l'ús esportiu, cultural i turístic del Canal, que va considerar “un element fonamental de cohesió”.
Finalment, el vicepresident primer de la Diputació de Burgos, Lorenzo Rodríguez, va expressar la seva confiança que les intervencions del IV Congrés portessin solucions que permetin «aprofitar el potencial del Canal per atraure turisme».
