SEGUIR
L'intent de les televisions per sobreviure on les plataformes de continguts estan acaparant à bona part del mercat l'estan obligant a prendre grans decisions per poder adaptar-se als nous temps. Al Regne Unit, per exemple, s'ha posat en marxa la privatització de Channel 4, ja que segons el govern, en ser de la seva propietat, “s'està quedant enrere” a l'hora de competir contra “gegants com Netflix i Amazon”, en paraules de Nadine Dorries, la ministra de Cultura. Segons Dorries, “un canvi de propietat donaria a Channel 4 les eines i la llibertat per florir i prosperar com una emissora de servei públic en el futur”, i la seva venda, l'acord de la qual s'arribaria a principis del 2024, podria assolir mil milions de lliures esterlines (uns 1200 milions d'euros).
Tot i això, a la cadena no semblen estar contents amb la decisió, i un portaveu va afirmar que «és decebedor que l'anunci s'hagi fet sense reconèixer formalment les importants preocupacions d'interès públic que s'han plantejat» i advertir que «la proposta La privatització requerirà un llarg procés legislatiu i un debat polític”. Des del partit Laborista van acusar els tories de “vandalisme”. «Vendre Channel 4, que de totes maneres no li costa ni un cèntim en contribuir, al que probablement sigui una empresa estrangera, és vandalisme cultural», va declarar Lucy Powell, directora de Cultura de la formació, fent referència al fet que la Emissora, encara que és de propietat estatal, no rep fons públics com és el cas de BBC, i més del 90% dels ingressos prové de publicitat. Llançada el 1982, reverteix tots els guanys en l'elaboració de nous programes, que contracta productors independents.
També dins de les files del govern s'ha criticat la venda, com és el cas de Jeremy Hunt, que va assegurar a Sky News que no hi està a favor «perquè crec que, tal com està, Channel 4 ofereix competència a la BBC pel que fa a es coneix com a transmissió de servei públic, el tipus de programes que no són comercialment viables, i crec que seria una pena perdre això”. Més enllà va ser el parlamentari conservador Julian Knight, que va preguntar al compte de Twitter si la decisió és una venjança del primer ministre Boris Johnson: “Això s'està fent per venjar-se de la cobertura esbiaixada de Channel 4 de temes com el Brexit i els atacs personals al primer ministre?”.
Des de l'Executiu defensen, però, que la cadena continuarà sent de servei públic i que el govern s'assegurarà que “continuar fent una important contribució social, econòmica i cultural al Regne Unit”. "Hi ha restriccions que vénen amb la propietat pública, i un nou propietari podria brindar accés i beneficis, inclòs l'accés al capital, a associacions estratègiques i als mercats internacionals", va explicar el govern quan va llançar una consulta sobre la mesura el juliol de l'any passat , quan va argumentar a més que “la inversió privada significaria més contingut i més llocs de treball”.
La privatització del cadenat, segons el diari The Times, va representar la venda més gran d'una activitat estatal del Royal Mail el 2013, que tendeix a incloure's a la pròxima Llei de Mitjans, que tendeix a incloure's al Parlament.
