No fa gaire, l'imperi britànic era present a tots els continents del món. De fet, per extensió, ha estat el més gran de la història (amb 31 milions de metres quadrats), davant d'altres com el mongol, el rus i l'espanyol. I bona part del llegat va quedar reflectit amb la creació de la Mancomunitat Britànica de Nacions (Mancomunitat Britànica de Nacions, en espanyol).
Aquesta organització té el seu origen en l'afebliment de l'imperi britànic a mitjans del segle XIX, quan els tres territoris que conformaven l'actual Canadà (Nova Escòcia, Nou-Brunswick i Canadà) van negociar la seva fusió per crear el seu propi exèrcit i van establir un sistema de mercat lliure amb Estats Units. Per tal de no fomentar la independència d'aquestes regions, el Regne Unit va concedir l'estatut de 'domini' el 1867, cosa que els permet l'autogovern, però la legislació seguia estant sota supervisió de Londres. En els anys següents, altres països també van aconseguir convertir-se en dominis: Austràlia, Irlanda, Nova Zelanda, Terranova i Sud-àfrica.
Ja ben entrat el segle XX, els moviments nacionalistes van estaurar en bona part de les colònies i dominis, sent britànic 1926 la data en què tots van ser reconeguts com a iguals davant la Corona i el 1931 es va formalitzar la redacció de l'Estatut de Westminster, per al que quedaria fundada oficialment la Mancomunitat Britànica de Nacions.
Cal destacar que la prefectura de la Commonwealth no és hereditària, sinó que és triada pels membres pays, i tampoc no té més poder que l'institucional i representatiu. De fet, l'any 2018, Carles III, fill d'Isabel II i nou Rei del Regne Unit, va ser designat futur líder de l'organització.
Què paga d'acord amb la Commonwealth
Actualment, aquesta entitat està composta per 56 països, tots ells amb alguna vinculació històrica amb el Regne Unit, excepció de Moçambic i Rwanda, que no van guardar cap relació històrica, però que van annexionar el 1995 i el 2009, respectivament, per enfortir llaços diplomàtics i econòmics .
1
Antigua i Barbuda
2
Austràlia
3
bahameny
4
bangladesí
5
barbados
6
belize
7
Botswana
8
Brunei
9
Camerun
10
Canadà
11
Xipre
12
dominica
13
Fiji
14
Gabon
15
Gàmbia
setze
Ghana
17
Guaiana Britànica
18
Granada
19
Índia
20
Illes Salomó
21
Jamaica
22
Kènia
23
Kiribati
24
Lesotho
25
Maldives
26
Malàisia
27
Malàisia
28
Malta
29
Maurici
30
Moçambic
31
Namíbia
32
Nauru
33
Nigèria
34
Nova Zelanda
35
Pakistan
36
Papua Nova Guinea
37
regne unit
38
Ruanda
39
samoa
40
Sant Cristòfol i Neus
41
Saint Vincent i les Grenadines
42
Santa Lucia
43
Seychelles
44
serra lleona
45
Singapur
46
Síria
47
Sri Lanka
48
Swazilàndia
49
Sud-àfrica
50
Tanzània
51
tonga
52
Trinitat i Tobago
53
Tuvalu
54
Uganda
55
vanuatu
56
Zàmbia
Tot i que un dels punts comuns de la Commonwealth és el reconeixement del Monarcabritànic, alguns d'aquests països han esdevingut repúbliques totalment independents, cosa que no implica la seva sortida de l'entitat.
El Cas de Barbados
El novembre del 2021 va declarar de manera oficial la seva ruptura total amb la Corona. Inclosos diversos països del Carib, entre ells Antiga i Barbuda, Bahames, Jamaica i San Cristóbal i Nieves han decidit recentment seguir les Barbados d'aquest país caribeny.
Països en què governa Carles III com a cap d'Estat
Isabel II no era només la reina d'Anglaterra com tampoc no ho és ara el seu primogenit Carles III.
Qui ostenta la Corona britànica també és sobirà de 14 estats independents més constituïts en els quals es coneix com la Commonwealth o Mancomunitat de Nacions Britàniques.
1
Antigua i Barbuda
2
Canadà
3
Austràlia
4
Nova Zelanda
5
belize
6
Jamaica
7
bahameny
8
Papua Nova Guinea
9
Granada
10
Illes Salomó
11
Tuvalu
12
Santa Lucia
13
Saint Vincent i les Grenadines
14
Sant Cristòfol i Neus
Anteriorment, Irlanda i Zimbabwe formaven part de la Commonwealth.
