"Comença el regnat d'un Rei constitucional", va anunciar Felip VI el dia de la seva proclamació com a Rei, el 19 de juny de 2014. Davant les Corts i vestit amb l'uniforme de gala de l'Exèrcit de Terra, en què va ser el seu primer discurs com a Rei d'Espanya Don Felipe va deixar clar quin seria el propòsit del seu regnat: “Encarno una Monarquia renovada per a un temps nou”. I ressaltaria també que encapçalaria “una Corona íntegra, honesta i transparent”.
A diferència de la cerimònia que protagonitzarà Carles III dissabte que ve —quan serà coronat com a Rei a l'abadia de Westminster amb la corona de Sant Eduard, l'orbe i el ceptre—, Felip VI va ser proclamat Rei amb una cerimònia menys fastuosa. Aquesta diferència entre coronació i proclamació no és una qüestió menor, és que els seus termes carreguen de simbolisme a la Casa Reial britànica i espanyola, respectivament.
L'article 61 de la Constitució Espanyola, a més, parla a més de proclamació i no de coronació: “El Rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestarà jurament utilitzar fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autònomes”.
Fa més de 600 anys
A Espanya no es corona Reis des de fa més de 600 anys. Hi ha una llegenda, de fet, que ajuda a explicar per què no se'ls corona. I és que, la Monarquia espanyola tenia tant de poder que no necessitava símbols que l'engrandissin. Per això els Reis no portessin corones al cap ni mantells d'armiño: només n'hi havia prou amb la seva presència. Tant és així que el darrer Monarca que fou coronat fou Joan I de Castella el 1379. Després d'ell, els altres foren proclamats, fins a Felip VI.
Aquell 19 de juny del 2014, Felip VI no va assumir el seu regnat en un Palau ni en una abadia. L'acte de proclamació es va celebrar al Congrés dels Diputats davant de diputats, senadors i alts dignataris de l'Estat. No hi assistirà cap mandatari estranger, membres d'altres cases reials. La celebració va ser solemne però austera.
En una cantonada de la tarima que es va instal·lar a les Corts, un coixí granat una corona datat el 1775 i un ceptre del 1667, del darrere senyals de la Monarquia que custòdia Patrimoni Nacional i que es remunta a l'època d'Isabel II. A diferència de la proclamació de Joan Carles I el 22 de novembre de 1975, a la de Felip VI no hi va haver cap símbol religiós. No hi va haver ni crucifix ni llibre d'evangelis.
A diferència de les quantitats estratosfèriques que diuen els tabloides que va costar la coronació de Carles III -aquests dies publicaven que serien 115 milions d'euros de diners públics-, el cost total de la proclamació de Felip VI va ser de 132.000 euros.
L'alcalde parteix d'aquest pressupost pretén desmantellar l'àrea de la Presidència del Congrés, on es va col·locar una tarima especial que va costar 55.128,25 euros, als quals es van afegir 11.979,61 euros més per treballs extra en aquesta plataforma i la col·locació del Tapete on es van restaurar les dues peces reials que formen part de la col·lecció de joies de la Corona d´Espanya.
La proclamació del Rei d'Espanya va ser un acte institucional, per al qual Felip VI va lluir l'uniforme de gala de l'Exèrcit de Terra, que l'acredita com a comandament suprem de les Forces Armades. Va ser una cerimònia senzilla i molt solemne. Hi va haver vives el Rei i Espanya, va sonar l'himne nacional i, per acabar, Felip VI va llegir el seu discurs. Al costat de la Reina Letizia, va recórrer els carrers del centre de Madrid en un Rolls-Royce Phantom IV de la Guàrdia Reial i no en una de les carrosses reials de Patrimoni Nacional.
