Lola González és coreògrafa i directora artística. Va començar el seu camí professional de la mà del coreògraf Bob Niko, la parella. Anys més tard, va completar els seus estudis a Nova York ia la coneguda escola PineApple Studio de Londres. Entre el 2008 i el 2011 va ser director del programa 'Fama, a ballar!'. Lola compta amb una dilatada carrera professional plena d'èxits i actualment és la directora d'IDance, una de les escoles de dansa més destacades de Madrid. A més, ha estat l'assessora de ballarins a l'últim certamen del Benidorm Fest.
—Spyke viu des de fa vuit anys a la llar de la Lola. Recorda com va ser aquella primera trobada?
—Era preciosa. Però ens va sorprendre amb la seva actitud perquè el primer que va fer va ser entrar a la cuina i no volia sortir. Ho intentàvem i plorava. Era el lloc que havia triat per viure-hi, però amb el temps se li va passar. És molt intel·ligent i entén perfectament les coses que li dic. Skype, va omplir la casa d'alegria i ara no concebo el dia a dia sense ell.
—Fa cara de viatge. La seva educació ha estat fàcil?
—(Rialles). Tots els gossos tenen feblesa per algun membre de la família. Jo he estat la triada. Sóc la que el consenteix, la que el mima, els porta als metges… Però el que l'ha educat ha estat el Bob, el meu marit. Spyke té molt de caràcter i no té assimilat que és petit. No li imposen els gossos grans i de vegades els gruny.
—Com ha influït Spyke a la vida dels seus fills?
—Compartir amb animals durant el creixement dels nens és sumar. Aprenen a adonar-se que no són joguines. A casa meva sempre hem tingut tota mena d'animals: ànecs, conills, oques….
—Fa quinze anys va engegar l'escola de ball IDance. Com ha evolucionat la dansa?
—Des que vam fer el programa de 'Fama', es va començar a reconèixer el que hi havia al darrere, la coreografia i els diferents estils: clàssic, contemporani, líric…. El ball ha canviat com ho ha fet la societat.
—¿Fama' va suposar un abans i un després?
—Em sembla que sí. S'acosta el ball a la gent. Tothom es va adonar que pot ballar. Que hi ha més estils que el ballet clàssic, i que se'n poden aprendre i gaudir-ne. La música també ha evolucionat i per a cada estil de ball també hi ha un estil de música.
—Trobem a faltar un programa com 'Fama'. Què els dirien a les televisions perquè posessin en marxa un nou programa com aquell?
—Estaria molt bé. Jo tinc a la meva escola ballarins que van arribar a ballar per 'Fama' i viuen del ball. Tant de bo alguna televisió apostés per aquest tipus de format, perquè és molt beneficiosa i se n'aprèn molt des de dins i des de fora.
—Quan la gent va a la seva escola, arriben amb una determinada idea d'estil de ball?
—A l'escola impartim molts estils: contemporani, urbà, salsa, clappé… Cada any creix la demanda per aprendre i practicar algun tipus de ball.
—Creu que les escoles de ball també han esdevingut un espai per socialitzar?
-Si. A més de les classes, la gent queda per anar al cinema o veure un espectacle de ball junts. També van a exposicions o simplement queden per prendre alguna cosa i xerrar. El ball ajuda a socialitzar cent per cent. A més a més, treballar en equip els fa ser més generosos.
—Es poden impartir classes de ball a les escoles?
—Jo he treballat alguna vegada amb escoles i quan són petitons, els encanta. Escolten la música i ballen… El comportament canvia a diferents edats, però en molts casos els ajuda a trencar barreres.
—Té un fill i una filla. Han seguit els passos?
—El meu fill ha triat un altre camí, però la meva filla ja està ficada de ple. Ella balla, canta i ha participat a l'últim espectacle que hem fet al Circo Price. Crec que aquesta és la vostra vida. A més, el teu talent.
—Proxims projectes?
—Ell assessorat en la posada en escena els artistes que s'han presentat al certamen del Benidorm Fest. Però ara mateix una de les meves prioritats és el festival que fem a l'escola a Course Finals.
