Jordi Sánchez va estudiar infermeria a la Universitat Autònoma de Barcelona, la seva ciutat natal, professió que va exercir durant diversos anys, encara que la seva veritable vocació la va trobar als escenaris. Actor, guionista, dramaturg i escriptor, el coneixem per les múltiples interpretacions. Antonio Recio a la popular sèrie 'La que s'acosta', és autor d'obres teatrals i ha publicat dos llibres: 'Humanos que em vaig trobar' a Ediciones B i 'Ningú és Normal' a Editorial Planeta.
Fa un any, Jordi Sánchez ingressava a l'UCI per coronavirus, una notícia que ens va commocionar a tots. Completament recuperada, el nostre compte els seus projectes i ens parla del seu company i amic Ramon.
La seva amistat amb en Ramon ve de lluny?
Ens vam conèixer fa sis anys: jo mai no havia tingut un amic com en Ramon.
Recordo molt bé la nostra primera trobada. Jo visc a Barcelona i arribava a casa meva des de Madrid. Havíem acabat un enregistrament de La que s'acosta i en arribar em vaig mosquejar perquè era el meu aniversari i no hi havia ningú per felicitar-me. Pensament: quina deixadesa i quin passotisme té la meva família. Em vaig asseure al sofà i, de sobte, va aparèixer el Ramon patint les escales. Va ser una gran sorpresa i ha estat el regal més gran que m'han fet.
Com va reaccionar ell quan el va veure?
Estava espantat i es va quedar quiet, sense moure's. Tenia molt pocs mesos i vaig haver d'aprendre amb una educadora com tractar-lo. Jo havia tingut gat, però un gos és diferent. Al principi, quan sortíem el deixava anar, però després era complicat tornar a agafar-lo. Un dia es va escapar i ho haurà de passar malament perquè mai no ho ha tornat a fer. Amb l'entrenadora, vam aprendre tots dos.
Ramon (Jack Russell Terrier) ha rebut molts mims?
Rialles. Li agrada cridar latenció i utilitza diferents tàctiques. Per exemple: quan estem sopant i no en fem cas, porta la manta del sofà, les joguines i ho posa tot en fila. Així aconsegueix el seu objectiu.
Ramon és una estrella mediàtica.
Sí. És molt conegut al barri. A més, la meva filla li va obrir un compte a Instagram. Té més de mil seguidors.
A les llars espanyoles hi ha més mascotes que nens. Quina pot ser el motiu?
Pot ser per diversos motius: tenir fills és car i les famílies cada cop tenen menys diners. Una altra motivació pot ser pel tipus de vida. Però com diu Nathalie Seseña: els Animaux són una font de felicitat. Quan Ramon va arribar a casa, la meva filla em va dir: com no hem tingut gos abans. És perquè passen increïbles els anys i cada cop estem més ximples amb ell.
Es compleix un any del seu ingrés per Covid: vint-i-quatre dies a la UCI. Com el va rebre el gran amic Ramon?
Quan vaig arribar de l'hospital estava tota la família esperant-me. I ell feia salts i em va venir a veure…
Parlem de feina. Quan va intentar a casa, què fa en Ramon?
Jo acoloreixo els textos amb retoladors i ell es posa a sobre.
'Señor dame paciencia', la nova comèdia d'Atresplayer Premium, es va estrenar a la pel·lícula amb el mateix número estrenada el 2017. Quin és el seu paper?
El meu personatge és Gregorio i comparteix repartiment amb Silvia Abril, Norma Ruiz, Carol Rovira… Arrenca en un punt diferent de la pel·lícula és més potent.
Tots esperem la tornada de 'La que s'acosta'
Sí. Començarem a rodar en un parell de mesos. I jo segueixo sento l'Antonio Recio de sempre.
Tens cap altre projecte?
Has de dirigir una pel·lícula que es digui 'Alimanyes'. Basada en una obra de teatre que vaig escriure i que al seu dia van fer Fernando Tejero, Pepón Nieto i Paco Tous. És una comèdia negra que ha tingut molt d'èxit a Espanya i també s'ha estrenat a Miami i Nova York. Actualment es va representar a si mateix a Polònia. Hi ha també muntatges a Perú, Panamà i Equador. També en gallec i basc. La versió grisa està en preproducció. Estic molt il·lusionat.
La comèdia és més necessària que mai en aquests moments.
Sempre l'hem necessitat. La comèdia és un gènere que permet explicar les coses que t'importen a través del risc. Encara que també sigui dramaturg.
Parli'm del seu darrer llibre, 'Ningú és normal', d'editorial Planeta.
Té 42 o 43 relats, i explico històries, algunes de properes a mi i d'altres que no tenen res a veure amb mi. En aquest llibre parlo de la vocació, d'alguns tipus de pors... Per mi, escriure és molt alliberador.
