Segòvia el van aixecar entre els romans de l'aqüeducte, Alfons VI de Lleó que va reconquerir la ciutat i Sheila Cremaschi que va decidir fa deu i vuit anys emplaçar-hi el 'Hay Festival'. El festival converteix la ciutat en un dels punts més atractius no només de Castella i Lleó, sinó de la cultura espanyola del proper el proper 15 de setembre al dia 18. Per aquesta edició passaran el filòsof José Antonio Marina, el pintor Miquel Barceló o l'escriptora britànica Yara Rodrigues Fowler, entre molts altres. Se'ns retarda aquesta conversa actualment. La mort d'Isabel II es va associar amb el rumb dels diaris i amb Sheila, directora de l''Hay Festival' de Segòvia, ja que va ser la concessionària del 2008 la medalla de l'Imperi Britànic. Sheila és una dona incombustible. No per quieta, el seu cap salta d'idea en idea i res no s'escapa de la seva atenció. Governa l''Hay' com un vaixell on es dóna cita el Renaixement i el futur més aclaparador. -¿Quines novetats ofereix aquest any el festival als espectadors que s'acostin fins a Segòvia? -Depèn del que t'agradi. Si vols arquitectura, tens tres estrelles extraordinàries: Liam Young – especulatiu arquitecte i cineasta–, Sou Fujimoto – japanese prebost de l'arquitectura mundial– i l'espanyol Juan Herreros, arquitecte, catedràtic i professor de la Universitat de Columbia que abordarà el tema de l'equilibri entre disseny i sostenibilitat. Tots tres modifiquen les ciutats, tots tres influeixen, canvien el paisatge que coneixem i això em sembla realment atractiu. Si preferiu l'art, teniu Miquel Barceló, que és el millor artista viu a Espanya… D'una originalitat extraordinària. Després hi haurà també Mónica Rikic, que fa art amb intel·ligència artificial. I per a mi un dels moments fascinants, perquè sóc una fanàtica de la novel·la negra, est la reedició dels llibres de Georges Simenon. -El cartell de cada edició és una llista de números internacionals i projectes envejables. Com aconsegueix reunir aquesta nòmina d'estrelles del rock? -Quan acabi una edició jo començo a pensar ja el proper any perquè tots aquests ponents tenen unes agendes impossibles. Converso amb molta gent que va fent la seva impressió, parlo amb l'ambaixador anglès, parlo amb Jesús Calero… amb una sèrie de persones que ajuden aclarir les meves idees del que caldria fer, del que està passant. I amb aquest esbós d'un primer discurs és amb el que començo a convido. I ho dic molt clar, aquí s'acaba el que jo faig perquè després ja tot és atzar. Manes deu invitacions a l'èter i no saps mai què passarà. També ajuda que tinc una fada padrina que és la presidenta meva, Caroline Michelle, que sempre em dóna un cop de mà i em va convidar a dues o tres glòries internacionals. Tota la resta és a les mans de l'atzar. -Des de l'organització de l''Hay festival' posa especial cura a cuidar els convidats… -Nosaltres la nostra vida perquè els nostres convidats no estan bé, són curosos i la cautela que reconeixem que som quantitat de gent important que ens demana venir per iniciativa pròpia. De vegades cal dir-los que no perquè no hi ha capacitat econòmica per a tothom. -El turisme a Espanya ha marcat una de les seves dades històriques més grans, però quin paper juga el turisme cultural dins d'una ciutat? – Estic convençuda que el discurs, la formada en què es ven una ciutat, té a veure molt amb el públic que atrau. Aleshores events com el 'Hay', on hi ha disset països convidats, on cadascú parlarà en el seu idioma amb traducció simultània, ajuda a la crida d'un públic cultural d'aquests països, que està molt bé, és clar. Notícies Relacionades estàndard No Hi ha Festival Segòvia escalfa motors amb Antony Beevor, Ai Weiwei i Miquel Barceló ABC estàndard No El Teatre Juan Bravo de Segòvia programa el seu trimester “més multidisciplinar i variat” ABC Nosaltres tenim tres llibreries que són les més antigues d'aquí: una es diu Altares, l'altra Diagonal i Punt i línia. Els seus llibreters t'expliquen com s'ha modificat el perfil dels lectors des que va arribar el 'Hay' fins ara. Es compren altres llibres. Molt les lectures dels ponents que vénen, però també la biblioteca des d'on xerrem, que és la Biblioteca pública de Segòvia, compra llibres dels convidats i els afegeixen al seu catàleg i això passa perquè els lectors ho demanen. Passa amb Simon Sebag Montefiore, que és israelià i m'explicaven fa poc que vénen persones preguntant pels seus llibres. O amb Virginia Feito. El públic a Segòvia acudeix impulsiu a la Biblioteca per comprar llibres. -Venim d'una pandèmia on tot el que és digital ha adquirit gran importància, el teletreball, les videoconferències, etc. Per què continua tenint tanta importància la cultura presencial? -Durant la pandèmia sempre vam mantenir, com a mínim, xerrades mixtes. Algú per videoconferència, però amb ponents presents també a l'escenari. Va ser el cas de Guillermo Arriaga, aquest mexicà que no deixava entrar al Govern espanyol per les restriccions als vols internacionals. Dit això, crec que ens hem saturat una mica ja del que és digital.
