Elvira Mínguez va néixer a Valladolid. Actriu i escriptora, el 1994 va iniciar la seva activitat professional al cinema de la mà d'Imanol Uribe a la pel·lícula 'Días Contados' pel qual va rebre la seva primera nominació al Goya. Un premi que va obtenir l'any 2005 per 'Tapas' de José Corbacho i Juan Cruz. Entre altres directors (Malkovitx, Steven Soderbergh) i premis, Elvira, una dona polifacètica, amb una carrera plena d'èxits en diferents mitjans, televisió, ràdio, ha fet un salt i s'estrena com a escriptora amb la seva primera novel·la 'L'ombra de la terra' (Edit. Espasa).
—Elvira beu els venus pel seu can Chesterton. Per la foto sembla molt simpàtic…
—És com un ós de peluix. Va arribar fa dos anys i va ser com una nit de Reis Mags. Vivim la seva arribada amb moltíssima il·lusió. El meu fill té 13 anys i sempre va pensar que és bo per a ell. Una mascota no només els dóna responsabilitat i un afecte infinit, és educar-los que l'existència és efímera. En un espai de curt temps veus el creixement, la maduresa, l'edat adulta, la vellesa… I que pugui veure el procés vital d'aquesta manera tan natural és una gran lliçó de vida.
—A més de la família humana, Chesterton conviu amb una gateta. Mantenen les formes?
-Si. Ella té tretze anys com el meu fill, es diu Kanti i va créixer amb el nostre anterior gos amb què manifesta una bona relació. Quan va arribar Chester va fer la parafernàlia perquè es consociessin. La seva relació és una mica especial perquè ella no té gaires ganes de jocs i ell la provoca.
—Qui escull els números?
—Kanti és pel filòsof Kant. Se'l va posar el meu marit que en aquell moment estudiava filosofia i Chesterton, per votació familiar.
—Chesterton les teves aficions?
—Els bulldogs són molt tranquils i el Chester segueix la regla. Tens un caràcter meravellós. És a gos afectuós i com que necessita molt contacte físic es deixa abraçar i endollar. I li torna boig la platja.
—El Chester s'allunya de la nostra conversa i l'Elvira em parla de la feina. Que visquin els moments dolços?
—Estic en un bon moment. S'ha emès la segona etapa de 'Desaparecidos' en obert (Telecinco). Començaré rodar amb Daniel de la Torre a sèries, 'Marbella', i estic immersa en la promoció de la meva primera novel·la 'L'ombra de la terra' (Edit Espasa).
—Com ha estat la seva estrena literària?
—Es va publicar a primers de febrer i és un món diferent per a mi. El món dels llibres m?encanta. Jo fa broma i dic que el meu marit és la interpretació i el meu amant, la literatura.
—'L'ombra de la terra' és un títol amb moltes connotacions. Pot convèncer els nostres lectors perquè llegeixin la seva novel·la?
—És una història de dones, i ell va escriure els personatges que m'hauria agradat interpretar. És la lluita de dues dones, és un western a Zamora el 1896. No hi ha trets, però és la lluita de poder entre elles. Són poderoses, egoistes, ambicioses i no s'aturen davant de res. Són les característiques que se solen donar als personatges masculins. És una història que enganxa perquè no estem acostumats a veure aquests rols en personatges femenins. He volgut capgirar-lo.
—És una novel·la amb molt atractiu cinematogràfic. Heu pensat a posar-la en mans d'algun director?
—Té nuvis, però no tinc cap compromís ni l'anell posat. I si sorgirà, ho dirigirà jo. És una novel·la molt visual. Fa vint-i-cinc anys que sóc en aquest món i el meu cap funciona amb imatges.
—Hem vist en diferents registres. Té preferència per algú?
—Sens dubte, la comèdia. És difícil allà requereix un aparell locomotor especial. No he tingut gaires ocasions per fer-ho i m'imagino que és una qüestió física. Rialles. Quan vaig fer 'Días contados', recordo que Carmelo Gómez em va dir: “Això és un cast de nassos”. Però també voldria fer un musical.
—Algun projecte nou?
—Sí, vull convidar tots els lectors que llegeixin la novel·la i que em busquin a les xarxes i la comenten amb mi. Aprenc moltes gràcies a la visió i la interpretació de la gent.
