El Govern manté el shieldaje al llop a tot el país, però s'obre a 'morts selectives' –“extraccions”, segons la seva terminologia– que haurà de tenir una justificació tècnica prèvia, segons ha passat aquest dijous una divisió Conferència Sectorial de Medi Ambient, que reuneix les autonomies i el Govern.
Més de deu mesos després de la inclusió del llop al Llistat d'Espècies en Règim de Protection Especial (Lespre) que estén la protecció del llop a tots els països i tots els intents anteriors, el Govern ha aconseguit tirar endavant la estratègia que articulen les Normes per a la convivència amb el cànid.
El text, però, va tirar endavant amb el rebuig de set comunitats, entre elles Castella i Lleó, Galícia i Cantàbria, que conté el 93% de la població del llop al país i que van acusar el Govern d'“unilateralitat” en haver rebutjat les seves propostes “per consentiment”. El bloc de comunitats 'lloberes' només Astúries (PSOE) va destapar el rebuig final, perquè considera que podrà dur a terme controls poblacionals.
“Que de clar que és una estratègia merament de circumstàncies i que cal revisar-la quan tinguem un cens nacional que compari amb les dades de fa vuit anys”, va dir aquest dijous el titular de Ramaderia de Cantàbria, Guillermo Blanco.
Les comunitats més afectades per la decisió van lamentar que la estratègia va néixer amb el desconeixement de l'estat de les poblacions del llop que, segons defensen, han crescut des del darrer cens, del 2012-2014.
Molt condicions
L‟estratègia estableix l‟aplicació d‟un règim d‟excepcions que requerirà autorització administrativa. Aquest només s?atorgarà si compleix tres condicions: ocurrència de danys greus al bestiar, absència d?una altra solució satisfactòria (com els mètodes preventius), i manteniment de la població en un estat de conservació favorable, segons fonts ministerials. Transició Ecològica serà qui demanarà la informació i el remetrà a la comunitat, encarregat de lactuació.
“La comunitat ha demanat aquesta informa fa tres mesos al Ministeri sense haver-ho obtingut. La estratègia com a document orientatiu no es pot convertir en un instrument de desenvolupament normatiu ja que genera més inseguretat jurídica de la ja existent”, va dir Blanco.
També segons la consellera gallega de Medi Ambient, Ángeles Vázquez, el document va “en contra de la població rural gallega”, específicament de la que es dedica a la ramaderia extensiva, i no aporta prou seguretat jurídica.
Curiosament, la introducció de les “selectives extraccions” tampoc no ha agradat a organitzacions com Ecologistes en Acció, que encara que celebra que finin les “quotes de llops a matar”, veu “innecessària” l'excepció. El grup creu que “algunes comunitats” podrien basar “tota la gestió del llop en aquestes excepcions”.
En definitiva, hi haurà indemnització per danys al bestiar i mesures de prevenció per a la ramaderia extensiva; es destinaran 20 milions a repartir entre les autonomies.
