Iván Márquez AFP
El president colombià ha insistit aquest dissabte que el cap de les dissidències de les FARC “estava a Veneçuela protegit per Nicolás Maduro”
07/02/2022
Actualitzat el 04/07/2022 a les 12:59
Iván Márquez va perdre la guerra. El reconegut cap de la Nova Marquetalia, que des del 2019 agrupa una part de les dissidències de l'altrara guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (Farc), pel que sembla hauria caigut a mans de la seva pròpia gent, en una emboscada a l'estat d'Apure, en territori veneçolà.
Així ho van assenyalar les autoritats colombianes, que dissabte a la tarda van seguir atentes a informe d'intel·ligència que van corroborar que Márquez, que el 2019 va donar l'esquena a l'Acord de Pau signat el 2016, va ser emboscat per membres del Front 1, una altra dissidència de les Farc, amb el qual la Nova Marquetalia sosté una guerra pel control de les rutes del narcotràfic i altres il·lícites rendes, entre elles la mineria il·legal.
El responsable de la mort de Márquez - amb 78 ordres de captura, 28 sentències i 10 milions de dòlars de recompensa pel seu parador- seria Iván Mordisco (Néstor Gregorio Vera), el primer comandant de les Farc a abandonar l'Acord, que mai no es va desmobilitzar els seus homes i en canvi va unir forces amb Gentil Duarte (Miguel Botache Santillana), el més poderós comandant de les dissidències de les Farc. La meta conjunta, per mantenir i augmentar el control a la frontera de Colòmbia amb Veneçuela i per expandir aquest país, és a dir, manejar les rutes del narcotràfic, del contraban, l'explotació minera il·legal, entre d'altres negocis.
Pel que sembla, la Nova Marquetalia va ser responsable de la mort de Gentil Duarte, el mes de maig passat, i Mordisco va cobrar aquest cap de setmana el compte pendent amb Márquez, un dels pocs comandants dissidents van quedar drets. Cal recordar que Mordisco ha reclamat com a seva l'emboscada i la mort del també dissident Jesús Santrich (el maig del 2021), realitzada per un dels seus comandos. I hauria donat suport també a les accions d'ordres liderades per Gentil Duarte que van acabar amb dos líders històrics més de les Farc, Romanya (Henry Castellanos) i El paisa (Hernán Darío Velásquez), tots dos morts el desembre de l'any passat. Tot això ha estat possible perquè Mordisco és un expert en la geografia de la zona, té suports locals i capacitat de moure's amb els 2000 homes; i és proper a la Guàrdia Nacional ia l'Exèrcit Bolivarià. Aquest control de la frontera és on s'ha col·locat el mancat a la Nova Marquetalia, aviat arribat amb el risc de rebre la protecció del règim de Maduro.
Tot i això, alguns analistes i experts en seguretat, com Jairo Libreros, es treven a qüestionar que hagi estat Mordisco i, en canvi, planten una altra possibilitat: Walter Mendoza, un dels homes forts de la nova Marquetalia i proper a Márquez, hauria donat l'ordre, quedant-se amb el lideratge de la debilitada Nova Marquetalia. No obstant, afirma Libreros, “ja no hi ha no hi ha una cúpula que aconsegueixi aglutinar els membres de la Nova Marquetalia. Mendoza, amb una llarga trajectòria delictiva, no té la capacitat política ni les relacions de poder que li permetin fer negociacions” o mantenir la protecció de membres de les forces armades veneçolanes.
temps de negociació
Més enllà dels detalls de la mort de Márquez, el significant està en el seu impacte per a futures negociacions amb altres dissidències de les Farc, amb la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) i amb grups armats d'extrema dreta, com els és el Clan del Golf, vinculats amb el narcotràfic, i que en conjunt són avui els responsables de bona part de la violència que passe novament Colòmbia, multiplied pendent aquest darrer govern, sota el qual s'han enfortit aquestes organitzacions criminals que es disputen territoris i rendes il·legals , violentant novament les poblacions més vulnerables sense que la política de seguretat aconsegueixi donar resposta efectiva, com ho assenyala la Fundació Idees per a la Pau en el seu reporti «Ni pau ni guerra», publicat recentment.
Per Jairo Libreros, “les dissidències queden totalment minvades. Ja Veneçuela -en acostament amb el govern Biden- no els donaran la mateixa empara d'abans i, per tant, no es poden moure a plaer, ja sigui com a refugi o com a espai d'impunitat renda al narcotràfic. Márquez tenia clar que estaven buscant-lo per matar-lo i per això es van acostar al nou govern per procurar una via de negociació. Avui Colòmbia compta amb diversos grups armats i el president electe ha dit que cal buscar mecanismes legals per fer més atractiu el seu desmantellament, tant la negociació com el sotmetiment a la justícia. Aquest últim camí implicaria replantar la molt bàsica i gens atractiva llei de sotmetiment, heretada del govern de Santos, amb pocs incentius ja que estava pensada per a Otoniel (Darío Antonio Úsuga), cap paramilitar del Clan del Golf, qui va ser capturat el 2021 i extradit a Els Estats Units el maig passat -i la gran estructura militar i criminal dels quals segueix intacta-, sort que pretenia esquivar Iván Márquez».
L'altra via que va plantejar Gustavo Petro és establir una taula de negociació amb la guerrilla de l'ELN, que també rep un cop amb la mort de Márquez can move with impunity no li serà tan fàcil ara que Maduro busca guanyar espais a la regió negociant amb Washington i així moure els escacs entre els governs de l'Havana, Caracas i Bogotà, intentant obrir-se algun espai a la política regional que li permeti també sortides a la seva crisi interna i reformular les negociacions amb l'oposició. “Els elens queden notificats políticament i criminalment. Política, perquè necessiten que es normalitzi la relació amb Cuba per poder reprendre una negociació i buscar un mecanisme digne de sortida a una direcció anquilosada que ja no negociarà amb un govern de dreta, com era el de Santos i el que representava, com els governs anteriors, sinó amb un d'esquerra”.
Informar d'un error
