SEGUIR
Veneçuela ha alliberat aquest dimarts dos nord-americans presoners pel que sembla un gest aparent de cordialitat del règim de Nicolás Maduro cap al Govern de Joe Biden després que una delegació del president dels EUA visiti Caracas el passat al final de la setmana , després d'anys de fredor diplomàtica. «Estem camí a casa Gustavo Cárdenas i Jorge Fernández», va felicitar Joe Biden en un comunicat, en què va dir que van ser «detinguts de manera injusta a Veneçuela i ara podran tornar a abraçar les seves famílies».
L'alliberament es produeix després d'una polèmica visitada per una delegació d'alt nivell nord-americà, que incloïa Roger Carstens, enviat especial presidencial per alliberar ostatges. Però el va visitar també tenia a veure amb versacions sobre una possible relaxació de les sancions a Veneçuela, el país amb més reserves de petroli provats del món, enmig de la crisi de preus energètics que afecta els EUA.
ia la resta del món.
Les reserves veneçolanes podrien ser una manera d'alleujar les tensions al mercat energètic enmig de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia – main source energètic d'Europa – i de la prohibició d'importar petroli o gas russos als EUA, anunciada també aquest dimarts pel mateix Biden.
La reunió sobre l'aixecament de sancions i l'alliberament dels dos presos veneçolans marca un nou rumb a les relacions diplomàtiques entre els EUA i el règim de Maduro, amb què l'anterior president, Donald Trump, va trencar relacions el 2019. Des de aleshores, els EUA reconeixen com a president legítim de Veneçuela el líder opositor Juan Guaidó, cosa que l'Administració Biden no ha canviat fins ara. Les converses amb Maduro i les primeres conseqüències d'això podrien propiciar una nova entesa amb el líder chavista, el principal àlies a Sud-amèrica de Rússia i Cuba, i que ha format part dels seus alts vaixells de càrrega sota les sancions de Washington.
Si Veneçuela imposa una flexibilització de les penes per l'exportació de petroli, es beneficiarà dels preuats béns que el seu cru en aquests moments i el règim de Maduro trobaria alleugeriment parcial ia les seves dificultats econòmiques.
Les negociacions van ser rebudes amb fortes crítiques a Washington. “Que Biden organitzi reunions secretes amb el narcoterrorista Maduro sense ni tan sols informar els veneçolans que ho han patit és una vil traïció”; va reaccionar al senador republicà Marco Rubio. Però ho va visitar també va rebre furiosos atacs dels legisladors demòcrates. El més decisiu, Robert Menéndez, que presideix la comissió de Relacions Exteriors del Senat, i que va pressionar a la Casa Blanca perquè no fes res a la negociació. En un comunicat de premsa, va dir que Maduro “és un càncer per al nostre hemisferi i no cal donar més oxigen al seu regne de tortura i crim”.
Biden no sembla haver escoltat el que va ser el seu company de bancada al Senat, com es desprèn del comunicat dels dos nord-americans. Un d'ells, Gustavo Cárdenas, és un dels 'sis de Citgo', el grup d'executius de la companyia energètica que van ser detinguts a Veneçuela el 2017 per carregaments de corrupció i rentat de diners. El seu processament i vida penitenciària sempre semblava una resposta a les relacions diplomàtiques amb Washington. L?altre, Jorge Fernández, és un turista detingut l?any passat amb carregaments de terrorisme per haver detectat un dron. Els altres cinc executius de Citgo i tres nord-americans més -dues 'boines verdes' i un marine- segueixen detinguts a Veneçuela.
