Adrián ha vist al grafit una porta oberta per a la seva creativitat. Que no tingui extremitats, no impedeixi a aquest adolescent de 15 anys entregar-se al que li agrada: agafar l'esprai o el llapis digital i de grafit per donar curs a la seva inventiva. “Quan me'n vaig de viatge, em fixo en les pintades; em criden l'atenció”, diu 'Dius', el seu àlies al seu altre món. Llarga vida a Corral d´Almaguer, una petita població toledana de 5.500 habitants. “Què vols que et digui! Per dir-ho així, el món es veu com una merda des d'una cadira de rodes», deixa anar pel telèfon, amb un mig somriure, quan li preguntes per la seva situació. “M'agradaria estar en altres circumstàncies, però cal afrontar-ho així”, afegeix. Adrián té reconegut un grau de minusvalidesa del 97%. Als dos anys, va perdre les extremitats a causa d'una meningitis que va déembocar en una infecció fatal generalitzada a la sang. “Per una sèpsia li van amputar les cames fins a les cuixes i els braços fins als colzes”, recorda la seva mare, la Rosa. Ella resumeix en poques paraules la baralla de la família amb les administracions per aconseguir ajudes econòmiques. "Per exemple, va tocar lluitar molt per aconseguir el finançament íntegre de les pròtesis d'Adrián", recorda. El seu fill cursa segon de l'ESO al seu poble, al col·legi La Salle. Però “va fatal” als estudis, segons la seva mare, que el castiga amb no fer servir el telèfon mòbil quan incompleix les seves obligacions. I és aquí on hi ha el germen de l'afició de 'Dius' al dibuix i també als grafits. “Quan li treus el mòbil, pinta encara més perquè és el que el manté”, reconeix la progenitora. Per això, perquè seguís dibuixant, li van comprar una tauleta digital al juliol i, a primers d'aquest any, 'Dius' es va apuntar a l'Escola d'Art Urbà La Mancha, on va divendres a la tarda després de nedar. “Se'm fa bé les dues coses, però m'agrada més grafitejar”, somriu l'adolescent. “Sap expressar-ho a la seva manera” El centre creatiu La Mancha és a Quintanar de l'Ordre, a vint minuts amb cotxe de Corral d'Almaguer, i els seus professors subratllen el caràcter atrevit d'Adrián. «És un xaval molt tirat per a 'davant', molt observador com a grafiter», assegura Franz Campoy. Ell és el director i professor de l'escola, que viu temporalment a Łódź (Polònia), la capital europea de l'art urbà, aprenent dels grans murals i també per ampliar els seus estudis de doctorat en Belles Arts. “No havia conegut mai un cas com el de 'Dius'. Era una novetat, no ja per les seves condicions físiques, sinó pel seu interès per voler aprendre i, sobretot, per pintar”, ressalta el docent, que va ajudar el noi a buscar els seus àlies. Va tractar Adrián duri un mes i recorda com el seu pare, Miguel Ángel, li explicava l'interès del seu fill pels grafits cada vegada que anava a Quintanar de l'Ordre i per conèixer Franz, que també firma murals i obres d'art urbà a aquesta població manxega. "Dius" té una capacitat d'observació molt bona i un sisè sentit crític i artístic", recalca el professor. “El millor és que sap expressar-ho a la seva manera, sobretot en una tauleta perquè es pot moure sobre una superfície digital amb una agilitat especial; i ho intenta portar també a la paret”, emfatitza. 'Dius', davant del mural on practica a casa seva – Foto cedida Adrián està aprenent la tècnica de l'esprai juntament amb els seus cinc companys de classe. Franz explica que el xaval té “moltíssimes dificultats a l'hora de desplaçar-se al llarg de la paret” i només pot pintar a la zona que té al davant. Tot i això, 'Dius' coneix molt bé els seus monyons i sap de quina manera agafar l'esprai per utilitzar-lo, «cosa en què li ha ajudat la feina a la seva tauleta», va comentar el director de l'escola. Per fer servir millor l'esprai, el seu professor Àlex Simón va idear un artefacte amb un pal i un desembussador que va enganxat a una brotxa. “Si això et convé per adaptar-te al teu monyonzejo, potser pugui pintar una mica millor”, creu Simón. “Més endavant ho provaré”, promet Adrián, que ha obert un compte a Instagram fa molt poc temps. El mural realitzat a Quintanar de l'Ordre per 'Dius' i els seus cinc companys a l'Escola d'Art Urbà La Mancha. El sobrenom d'Adrián es veu a la paret, a la dreta – Arturo Rojo De moment, el xaval se les arregla per agafar el pot d'una manera i col·locar el filtre de tal format que li permet accionar el polsador. “No se li pot demanar finor ara perquè, si ja és complicat amb els dits, imagini's sense”, va declarar el docent. “A mi m'agrada fer lletres i l'esprai no ho domino gaire”, reconeix el noi, molt agraït als pares. “Si aquest reportatge anima el nostre estimat Dius que segueixi amb el grafit, ell deixarà molts impressionats no, el següent. Ell és una motivació i inspiració per a qualsevol.
