El Metropolità no és el Calderón. És una de les frases més repetides per molts aficionats matalassers. Troben a faltar l'ebullició que es va experimentar a la vora del Manzanares. I més quan arriba una nit europea decisiva. L'escenari del Metropolità no ha estat el millor per actuar en els darrers temps, enterbolit per un ambient guerracivilista: el desamor amb Griezmann (que ja sembla curar-se), l'enfrontament amb Hermoso, determinats cantics que ja no sonen des del Fons Sud. .
Precisament en la darrera trobada a casa (l'1-1 contra el Rayo) es va veure Cholo reclamant de manera vehement que la grada apretés. Però la resposta de l'afició no va ser tan enardida com és norma quan el líder les requereix. Hi va haver més fredor del que és habitual. Ho va percebre així Simeone? L'argentí va assegurar que a l'afició matalassera no se li pot demanar “absolutament res”. Per contra, ells són els qui els han de donar des del camp. “La nostra situació des de és transmetre il·lusió, emoció, feina, lliurar-nos com a baix ens lliurem a l'Atlètic de Madrid fa onze anys. I després, de tota la resta, sóc d'una manera de pensar en la vida: donar sense esperar”.
Però de moment l'Atleti del Cholo està donant la seva parròquia poc que tirar-se a la boca al seu estadi: a la Lliga com a local, set punts de 15 possibles; com a visitant, 16 punts de 18. A domicili l'Atlètic de Madrid només ha cedit dos punts, a Anoeta. Quina és la raó d'aquests números tan antagònics? “Alguna raó hi haurà, és clar. Nosaltres no estem sent prou contundents i mostrant el nostre millor joc de local i per això segurament serà”, va respondre de manera breu Diego Pablo Simeone després que contra el Rayo volessin dos punts més del Metropolità. Sens dubte aquí rau un altre dels mascles, les dificultats més grans que experimenten els blanc-i-vermells quan toca dur a terme la iniciativa.
I la Champions prem. Un altre cop. Aquí sí que es va guanyar a casa, de forma agònica contra el Porto (gol de Griezmann al 101′), però es va venir d'una travessia de vuit partits sense aconseguir el triomf com a local a Europa (des d'octubre del 2020, 3-2 contra el Salzburg). I davant el Bruges es va tornar a ensopegar. Bon partit, però sense premi. 0-0, s'esgoten les bales i la calculadora exigint.
Davant aquesta vegada serà el Bayer Leverkusen de Xabi Alonso, que a Champions només ha guanyat tres punts. Davant de l'Atleti a Alemanya, encara sense Xabi. Un equip que vaga a la vora del descens a la Bundesliga, “però que ve recomponent amb un entrenador que busca plasmar el mateix estil que tenia a la Reial Societat B”, en paraula de Simeone.
