SEGUIR
L'Atlètic-City, una eliminatòria d'alt voltatge, va acabar amb una espectacular baralla que va aconseguir fins al túnel de vestidors. Els caliu de la tangana final i la vermella a Felip van continuar quan els jugadors van abandonar la gespa. Es va veure Savic encarar-se amb Grealish, Vrsaljko llançar una tovallola a Laporte ia Walker encarant-se com un toro de lídia. Fins i tot la policia va haver d'intervenir perquè la pujada de testosterona no anés a més.
Va ser un trist epíleg que va arribar marcat per la intervenció de la UEFA. La incògnita que va reconcomar l'Atlètic a la prèvia va resoldre només vuit hores abans del duel. Fins i tot va aparèixer l'angoixa. A aquesta hora el TAS va comunicar al club blanc-i-vermell la suspensió cautelar de la sanció de la UEFA que l'obligava té un tancament parcial del camp i al dilema aguantar que ja té 5.000 aficionats amb entrada a les portes del Metropolità.
Va imperar el seny i l'Atlètic va poder, almenys de moment, respirar alleujat. Al final no va caldre castigar ningú i el coliseu es va omplir de gom a gom, inclosos els 3,600 seguidors del City assenyalats per l'afició matalassera per pagar els plats trencats. Gairebé ningú va acabar reparant-hi entre la marabunta vermella i blanca que va envair l'estadi a la recerca d'una altra nit èpica per al record.
A les set del vespre, l'hora convinguda a les xarxes socials, l'afició esperava esperant a l'Avinguda de Arcentales, lloc escollit per rebre i acompanyar el bus de l'equip cap a l'estadi. Primera mostra de suport d'una fició baquetejada, que només l'última setmana ha hagut de bregar amb les crítiques al joc del seu equip pel que ha viscut a l'anada, la derrota a Mallorca i l'assenyalament global per l'actitud d'uns quants a Manchester . Això d'ahir també anava de reivindicació.
xiulada monumental
Hi va haver bengales i càntics massius al pas del vehicle, i la gresca va continuar després a l'interior. “Orgull, passió i sentiment”, es va poder llegir al gegantí mosaic que, adornat per 50.000 cartolines vermelles, blanques i blaves, va acompanyar la sortida dels jugadors al terreny de joc. Koke, el capità de la nau, va mirar amb sorpresa i feia escarafalls amb els braços per agitar la grada.
I sí, hi va haver xiulada a l'himne de la Champions. No és novetat, passa sempre, però mai no s'havia sentit amb aquesta intensitat. Tot just va intuir la musiqueta per més que se surés el volum. Va ser la resposta sonora que considerava l'enèsima afronta el seu equip.
També es va rebre amb xiulets el genoll a terra dels jugadors del City just abans del xiulet inicial, però amb la pilota rodant, gairebé per assaig, es va oblidar tot. Ja només va importar la contundència de Savic, els desmarcaments de Joao Félix o el punt d'honor incansable de Kondogbia.
Es va trobar a faltar, això sí, aquesta arrencada gairebé dement amb què l'Atlètic afrontava aquest tipus de partits no fa tant. Sense aquest rampell i amb el desenvolupament posterior de la primera part, on el City va tornar a portar el perill més clar, la gent va amenaçar de desinflar-se. Va ser un miratge gràcies a aquest enèrgic inici del segon acte que va aparèixer que el suposat mort era ben viu. Va rugir el Metropolità amb la desaparició de Griezmann el 56 i de nou amb les dues rematades de Rodrigo De Paul.
Valia un gol per a keeper l'esperança, suficient perquè l'ànim no decaigués per més que els minuts semblin esfumar-se massa ràpid. Tampoc va faltar l'estrèpit final arraconat, amb encàrrec a Guardiola inclòs, en què els seguidors locals van donar el gust de veure patir de veràs ha conegut el rival. La nit va acabar sense festa i sense semifinals, però l'afició blanc-i-vermella, com el seu equip, va donar la cara fins al final i força més enllà. Molts minuts del xiulet final ningú no s'havia mogut del seu seient i seguien els cants i el suport als seus jugadors.
